Al bell mig de la primavera, la ciutat de Girona ofereix al món un dels esdeveniments més recomanables que hi pugui haver: el temps de flors. Aquest dissabte, a les onze, hi ha la inauguració oficial però de fet fa temps que la ciutat palpita al ritme dels muntatges que van prenent forma gràcies a la creativitat, el talent i l’esforç de moltíssimes persones. Enguany el Girona temps de flors s’esdevé enmig d’una de les pitjors crisis de la nostra època, que no estalvia ningú. El missatge de les flors és molt oportú i convenient: les primaveres sempre succeeixen els hiverns, per més durs que siguin.
Hem volgut que l’edició d’aquest any fos especial, que tingués un ampli ressò a fora i multipliqués la seva capacitat d’atracció. Ens hem esforçat per generar impactes de promoció que tenen per objectiu promoure Girona per tal que vinguin més visitants i els nostres establiments del sector serveis, element clau de la nostra economia, puguin disposar de més eines per fer front a la crisi. No és fàcil, però justament per això ara s’ha d’intentar més que mai.
Hi ha un munt de novetats que us recomano, i que us animo a compartir a tots aquells del vostre entorn que encara no coneixen aquest esdeveniment. En aquesta plana web hi trobareu informació. També us recomano l’aplicació GironaIn per a dispositius mòbils, i el seguiment que es pot fer del Girona temps de flors des de Facebook i Twitter (hashtag #tempsdeflors). També és molt interessant l’aplicació de realitat augmentada que ha preparat el Grup de Comunicacions i Sistemes Distribuïts (BCDS) de la Universitat de Girona que, en col·laboració amb l’Ajuntament de Girona, que té com a objectiu oferir un servei gratuït de localització dels espais de l’exposició Girona Temps de Flors utilitzant els últims avenços tecnològics en dispositius mòbils. I òbviament us recomano també el conjunt d’activitats socials i culturals que es poden seguir; enguany debuta el “Cappella festival“, que ofereix un conjunt d’actuacions d’alta qualitat en un seguit d’indrets de la ciutat.
I finalment us recomano el vídeo de promoció de la ciutat que hem produït, pensat per a tot l’any. M’encanta. Millor dit, m’emociona!
Fa pocs minuts, la gala de proclamació dels 50 millors restaurants del món que s’acaba de celebrar a Londres ha ratificat l’èxit internacional de l’entranyable restaurant gironí El Celler de Can Roca, consolidant-lo a la segona posició d’aquesta llista. L’he seguit per Internet, a través del canal oficial de l’organització de The World’s 50 Best Restaurants, amb emoció continguda i amb la càmera a la mà per poder enregistrar el moment de la seva proclamació… que us ofereixo en aquest tall de vídeo (molt domèstic, però espero que m’ho sabreu perdonar). Us emocionareu en veure els germans Roca, en especial en Joan, i la família que l’acompanya, quan són proclamats amb aquesta excepcional distinció. Tot just un graó per sota del gran Noma, de Copenhague.
L’èxit que han obtingut els germans Roca no és casual, i diria que el d’enguany encara té més mèrit que el de l’any passat. Fa un any van debutar com a segon millor restaurant del món, i el fet que s’hi hagin mantingut demostra la solidesa del projecte culinari (i cultural) dels germans Roca. Han perseverat, i lluny de dormir-se en les mels de l’èxit de l’any passat han lluitat cada dia, taula a taula, per assegurar la qualitat de la seva fórmula. Ho han aconseguit, l’excel·lència que han bastit és duradora i ens enorgulleix a tots els gironins i tots els catalans.
La cuina catalana és eminentment gironina, per molts motius. De sempre, de quan el senyor Mercader va convertir el Motel Empordà de Figueres en el primer referent internacional de la nostra cuina. Els anys del Bulli i ara l’era del Celler, amb la preciosa companyia d’un estol de restaurants d’altíssima qualitat escampats pel territori, determinen un lideratge indiscutible i que vindico amb orgull.
Gràcies, Joan, Josep i Jordi. I als pares, per haver-los ensenyat a estimar un ofici en què només pots excel·lir si l’estimes.
El consell de Ministres del Govern espanyol ha autoritzat avui la licitació de l’estació del tren d’alta velocitat a Girona, amb una inversió superior als 37 milions d’euros. És una bona notícia, i no pas per esperada és menys important. Sempre he dit que del projecte ferroviari el que menys em feia patir era el TAV, perquè sabíem que els terminis i els compromisos del projecte s’anaven complint. Del convencional i del viaducte ja tindrem ocasió de parlar-ne a fons. Ara, allò imporant és que es posa fil a l’agulla per encarar el tram final de l’obra del TAV.
L’estació tindrà una part provisional que és la de la superfície, perquè al seu dia ja es va acordar, i amb bon criteri, que l’ordenament de tota la part exterior i els accessos a l’estació intermodal del futur (TAV, convencional i autobusos) ha de ser objecte d’un concurs d’idees i d’una planificació que ultrapassi els límits que té ADIF.
En aquest enllaç trobareu la referència del consell de ministres relativa a la licitació de l’estació de Girona. A sota, si baixeu la pàgina on us conduirà l’enllaç, trobareu també el detall de l’adjudicació del tram de via que falta entre Barcelona i Montmeló per tal que tot el recorregut, des de la frontera fins a Barcelona, sigui d’alta velocitat.
Aquest migdia hem presentat la seu electrònica de l’Ajuntament, un projecte que arrenca en l’anterior mandat i que hem culminat ara. Us convido a fer-la servir, perquè els beneficis per al ciutadà són enormes, tant pel que fa a la qualitat de la relació amb l’administració com amb l’eficiència i eficàcia del tràmit. És, alhora, un guany en la transparència de l’administració, i un inici d’un camí que ens ha de dur molt lluny. Tan lluny com la tecnologia, els usuaris i la normativa ens permetin.
El nombre de tràmits que des d’ara ja es poden fer per internet de manera completa és gran, i encara ha d’anar creixent en els propers mesos. Fer servir la seu electrònica és molt senzill: si es disposa de DNI electrònic (i el corresponent lector de targetes) ja es pot operar sense esperar a res més. Si no, es pot fer a través d’un certificat digital de l’Agència Catalana de Certificació. La informació sobre com fer servir la seu electrònica la trobareu al portal que hem enllestit, i també a l’oficina d’atenció al ciutadà.
La podeu fer servir les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. Des d’on vulgueu i tingueu connexió a internet. La podeu fer servir tots els qui tingueu certificat, empadronats o no a Girona, per tots els tràmits que us vinculin amb la ciutat.
Som a poques hores del cap de setmana que entre tots hem batejat com el del “Girona 10″. Estic segur que el seu desenvolupament serà un èxit. La idea és bona, i té l’origen en aquella manera de fer tan catalana que és a la base de molts d’èxits (vegeu l’article d’en Carles Mallart, interessant i que no us pot passar per alt) i que ens fa forts com a societat. La idea és bona, la seva execució també (com tot, segur que haurem de millorar moltes coses) i la resposta ha estat excel·lent. Jo diria que s’ha produït una comunió d’interessos fantàstica, en què tots hi han posat de la seva part. També els grans mitjans de comunicació de Girona, que han sabut estar a l’alçada del desafiament i han entès que la seva funció en aquest projecte era de vital importància. És d’agrair que una iniciativa fantàstica com aquesta trobi el suport de tants sectors: és un model que hem de continuar, perquè al seu darrere hi ha coses tan transcendents i importants com és l’activitat econòmica que genera llocs de treball i riquesa.
Estic orgullós de ser alcalde d’una ciutat que demostra una vitalitat encomiable, que demostra que no es rendeix ni es resigna davant els augiris fatalistes, que és capaç de trobar complicitats extraordinàries. Una ciutat de demostra que sap innovar i sap arriscar en la mesura justa. Jo crec que la nostra autoestima també ha pujat alguns graons, i que d’això n’hem de saber treure rendiment. Avui he tingut una reunió molt interessant amb en Jean-Paul Alduy, el president de l’aglomeració Perpinyà-Mediterrània, i exalcalde de la capital nordcatalana, i hem parlat del “Girona 10″; us asseguro que la nostra iniciativa ha despertat interès molt més enllà del que ens imaginem!
Girona serà una ciutat de moda més enllà de la nostra nació. Ens esforçarem per aconseguir-ho, i destinarem inversions a aquest propòsit. Hem estat part de la solució de l’acord amb Ryanair, que té molta importància per al negoci turístic de la nostra ciutat, i aquest Nadal hem aconseguit retornar la vitalitat que es mereix una capital catalana com és Girona, que ha de ser focus d’atracció de les nostres comarques. Tot això és la conseqüència d’un compromís polític decidit, sense complexos, valent. A Girona li calia un nou temps, i ens hem tret la son de les orelles per donar-li la marxa que li convé.
Han passat tot just sis mesos d’ençà que hem començat a governar Girona els qui ens proposàvem el Canvi. En aquests pocs mesos hem aconseguit posar sobre la taula el dinamisme que necessitàvem, i tot just som a l’inici del procés. Malgrat les dificultats i els erros que hàgim comès en aquest primer mig any, ens veiem amb cor de liderar el canvi fins a les seves darreres conseqüències.
Els dies 14 i 15 de gener, la ciutat de Girona acull una experiència inèdita i que promet: tot a deu. Habitacions, menús, compres al mercat, compres als comerços, multitud de serveis… tot a 10€. És una iniciativa conjunta del sector de l’hostaleria, del comerç i de les institucions per aconseguir oferir “més amb menys” a tothom qui vulgui venir a la ciutat. Una col·laboració modèlica entre sector públic i sector privat per pedalar conjuntament i oferir iniciatives innovadores, atractives i sostenibles en un moment de dificultats i baixada de l’activitat econòmica. En aquest sentit, he de felicitar els promotors de la idea pel seu esforç i per la tenacitat d’aconseguir articular moltes complicitats. Admirable!
La varietat de l’oferta la podeu trobar en aquest web específic. Teniu a disposició un vídeo promocional. Animeu-vos-hi. Mai havíeu tingut Girona tan a prop: a només 10 euros de distància.
La UdG acull aquest divendres l’acte central de commemoració del vintè aniversari de la seva creació per part del Parlament de Catalunya. Hi intervindré, com a alcalde, al costat del president Artur Mas i la rectora Anna Maria Geli. L’ocasió ens permetrà posar en valor tot el que la Universitat ha representat per a Girona i les seves comarques, i tot el que la ciutat ha representat per a la Universitat. El recorregut és per sentir-nos-en molt orgullosos. L’Ajuntament ha estat una institució decisiva en el recorregut d’aquests vint anys, i és evident que aquest mèrit correspon als consistoris anteriors a l’actual: als seus alcaldes (Nadal i Pagans), als seus regidors responsables de les àrees implicades, i als regidors i portaveus dels grups de l’oposició que sempre van saber entendre que en els temes de ciutat calia fer costat al Govern (encara que aquest sigui un paper que mai no s’ha reconegut prou).
Fa vint anys, l’aleshores alcalde era també diputat al Parlament de Catalunya. Va admetre que amb aquella iniciativa parlamentària, el Govern de la Generalitat emprenia la decisió descentralitzadora més important feta a Girona. Tenia raó, i per això l’agraïment de Girona al President Pujol i al desaparegut conseller Laporte no pot caducar mai.
Sóc un devot de la tasca que desenvolupa l’Arxiu de Girona, com ja he comentat algunes vegades. A través del seu interessant servei d’efemèrides (la subscripció és gratuïta i la podeu fer en aquest enllaç) m’assabento que tal dia com avui de l’any 1933 es van iniciar les emissions d’EAJ-38 Ràdio Girona. No és un aniversari rodó i per això és probable que passi desapercebut, però justament és ara quan una efemèrides com aquesta caldria ser destacada, perquè enguany i l’any que ve el sector coneix i coneixerà mudances dignes d’aparèixer, d’aquí a uns anys, en els llistats d’aniversaris atesa la seva transcendència. Es tanquen emissores locals, es redueixen plantilles de diaris, baixen les vendes als quioscos i la publicitat diversifica en bebefici dels nous formats i suports la seva inversió decreixent.
Mirar enrere tan sols fa cinc anys provoca impressió. La salut exultant del sector, els ritmes frenètics dels productes a disposició del lector, oient o espectador poc feien pensar en un declivi tan ràpid i alarmant com el que s’està produint. Hi ha hagut –encara hi ha– una incapacitat general d’entendre la revolució digital quan fa uns quinze anys trucava a la porta amb totes les credencials per intuir que el seu poder seria devastador si un s’hi girava d’esquenes. En aquest menyspreu inicial i prepotència posterior rau una part de l’explicació dels mals que afecten el sector. És cert, però, que la migració cap a nous formats i llenguatges no té una recepta clara ni es pot parlar de casos d’èxit sòlids i replicables, encara que és obvi que si aquesta migració es fa des de la necessitat extrema, des de la desconfiança o des del desconeixement… el resultat no pot ser bo de cap manera.
Fins ara hi ha hagut una manera de fer negoci en la informació: vendes de continguts (per exemple, quan compres un diari al quiosc) i vendes de publicitat. Hi ha qui pensa que això està acabat, però no hi estic d’acord: continua havent-hi negoci en la venda d’una cosa i de l’altra… però de manera diferent. I un negoci pròsper, encara que amb inestabilitat permanent (s’han acabat les fidelitats a una capçalera que duren generacions) i un combat diari per al client. I, amb tota probabilitat, amb un sector amb molta menys ocupació que la que ha generat aquestes darreres dècades i amb un paper determinant i actiu del lector/oient.
L’any 1933 Ràdio Girona va ser l’expressió palpable d’una revolució en la comunicació i la informació protagonitzada per les ones. En la transformació de la societat gironina hi ha la valuosa aportació dels mitjans de comunicació. No tinc cap dubte que aquesta funció continua sigui quin sigui el suport.
En els temps que vindran comprovarem que la pinça PSC-PP s’expressa cada vegada de manera més desacomplexada, com ha passat ara en què el tàndem Chacón-Camacho s’ha posat en marxa per criticar que el president de la Generalitat no hagi assistit a la celebració de la diada de la Constitució espanyola. A banda que m’alegro que el meu president hagi dit amb absoluta normalitat el que compartim molts catalans (“aquesta Constitució no ens la sentim pròpia”), em satisfà que entrem en temps de claredat en els missatges emsos per part de tots. El PSC i el PP comparteixen bandera constitucional, i s’entenen a la perfecció defensant una norma arnada no només pel pas del temps sinó sobretot per la grapa dels intèrprets que l’han convertida en ineficaç: ara sabem que ni tan sols ens pagaran els diners de l’addicional tercera de l’Estatut, que com bé diu Duran i Lleida és una manera de passar-se la Constitució pel folre.
Les coses són de tal manera que més val que no perdem el temps. A l’espoli tradicional s’hi afegeix la morositat, i això ajuda a clarificar les posicions de cadascú. Hi ha un camp que defensa l’espoli i la morositat, i en aquest camp s’hi troben socialistes i populars; hi ha un altre camp que ho denuncia i s’hi oposa. És un camp divers i molt heterogeni, però amb un denominador comú que hem de començar a subratllar i posar en valor. Qui vulgui celebrar la Constitució té dret a fer-ho, i té dret a reivindicar-ne la unitat encara que hagi estat responsable del seu trencament. Certament, tenir el dret no li dóna ni la raó ni la coherència, però la nostàlgia i la melangia constitucionals són sentiments que s’han d’acceptar en un sistema democràtic.
Jo no en tinc cap ganes, francament. Tinc ganes de celebrar que el país surt de la crisi, i sé que per fer-ho ha de comptar amb els recursos que li són espoliats. Aquell dia l’Ajuntament de Girona trobarà un motiu de legítima celebració per compartir amb tothom. Mentrestant, que la festa constitucional se la paguin ells.
Els resultats de les eleccions generals encara són provisionals però són inapel·lables: victòria rotunda de CiU al nostre país, per primer cop en democràcia. I victòria igualment rotunda –i eloqüent, si se’m permet– a la ciutat de Girona després d’uns mesos de crispació i oposició dura per part del PSC. A l’Estat espanyol el resultat és el previst: majoria absoluta del PP i esfondrament històric dels socialistes.
Estic molt agraït a tots els ciutadans que ens han fet confiança. En aquest context d’enormes dificultats, i d’enorme pressió envers l’acció de Govern de CiU, la victòria té un mèrit colossal. És una victòria d’Artur Mas, de Duran i Lleida, de CiU… però sobretot és una victòria del pacte fiscal. El mapa polític de l’Estat espanyol mostra que Catalunya és una nació, que decideix pel seu compte, i que pensa diferent de com pensen els espanyols: reclamem el pacte fiscal, i ho fem de la manera civilitzada que caracteritza la nostra tradició: anant a votar.
No sé si el PP, que a Catalunya ha tingut uns resultats fluixos si els comparem amb les seves expectatives i el creixement a l’Estat, està en disposició d’entendre el missatge que emet Catalunya. Faria bé de prendre’n nota; no ho van fer els socialistes, començant pels socialistes catalans, i així els ha anat.
Volem el pacte fiscal; ja és una demanda del poble de Catalunya. El president Mas sap que Catalunya és al seu costat, i ara cal que els diputats i senadors de CiU liderin sense complexos i amb la màxima eficàcia la consecució d’un pacte que resoldria una injustícia…
Un darrer apunt sobre Girona: hem obtingut un gran resultat, que no admet dubtes. Que cadascú faci el que vulgui, però la demagògia, el sectarisme, la crispació i la manipulació han estat amonestats pels ciutadans. Els gironins han fet confiança novament a la proposta política de CiU, sis mesos després de les eleccions municipals. Per a mi això té molt de valor. En aquests primers mesos de govern de CiU a Girona (n’hi portem cinc) hem notat l’alè de la crispació i els pals a les rodes dels qui no van acceptar la derrota. Ara tenen una nova prova del que pensen els nostres conciutadans, i espero que a partir d’ara entenguin que l’oposició dura i radical que practiquen no porta enlloc, que no és el que vol la gent. (a la gràfica que acompanya aquest text, els resultats de l’escrutini al 100% de la ciutat de Girona)
maig 11, 2012 
Publicat a: General 
1 comentari » 
contingut rss
Darrers comentaris