He entrat al web de Xavier Sala i Martín i he llegit la transcripció de l’entrevista a José Montilla, candidat a la presidència de Catalunya pel PSC. La reacció insultant i airada que té Montilla és un autoretrat que delata una personalitat molt diferent a la que ens volen vendre. No té res de tranquil, ni té res d’espavilat. No és gaire intel·ligent tocar el dos d’una entrevista ni insultar l’entrevistador senzillament perquè les preguntes et punxen massa. La feina de qui fa l’entrevista és preguntar i no pas raspallar, que per això ja hi ha les biografies d’encàrrec com la que li acaben de publicar. Montilla demostra que només vol ser entrevistat per qui li ho posa fàcil, segurament perquè com a polític socialista està massa acostumat a rebre un tracte dòcil. La desgràcia de Montilla és que el salari de Sala i Martín no depèn de les prebendes que doni l’Ajuntament, la Diputació de Barcelona, la Generalitat o el Govern de l’Estat (tots ells a mans del mateix socialisme). Sala i Martín, amb totes les seves virtuts i els seus defectes, és un personatge independent i lliure.

Des del PSC s’han enviat milers de SMS als seus afiliats demanant-los literalment que tiressin a la paperera el DVD que CiU ha distribuït aquest cap de setmana. La tàctica em recorda les cremes de llibres que perpetraven els que no eren amants de la llibertat de pensament, tan en règims nazis com comunistes. Cremar o llençar a la paperera qualsevol creació i manifestació d’opinió d’un altre és un tic inquisitorial. N’hi ha prou de no mirar el DVD o de no llegir un llibre, o de no comprar-lo. El pots criticar, fins i tot en pots fer un altre que el respongui. Però destruir un treball d’opinió simplement perquè no ens agrada em sembla una molt mala pràctica. I més quan al DVD no se li pot retreure el més important: que no explica res que no sigui veritat.