He entrat al web de Xavier Sala i Martín i he llegit la transcripció de l’entrevista a José Montilla, candidat a la presidència de Catalunya pel PSC. La reacció insultant i airada que té Montilla és un autoretrat que delata una personalitat molt diferent a la que ens volen vendre. No té res de tranquil, ni té res d’espavilat. No és gaire intel·ligent tocar el dos d’una entrevista ni insultar l’entrevistador senzillament perquè les preguntes et punxen massa. La feina de qui fa l’entrevista és preguntar i no pas raspallar, que per això ja hi ha les biografies d’encàrrec com la que li acaben de publicar. Montilla demostra que només vol ser entrevistat per qui li ho posa fàcil, segurament perquè com a polític socialista està massa acostumat a rebre un tracte dòcil. La desgràcia de Montilla és que el salari de Sala i Martín no depèn de les prebendes que doni l’Ajuntament, la Diputació de Barcelona, la Generalitat o el Govern de l’Estat (tots ells a mans del mateix socialisme). Sala i Martín, amb totes les seves virtuts i els seus defectes, és un personatge independent i lliure.
Logging In...
Profile cancel
Last reply was 23/10/2006
Strict Standards: Declaration of Social_Walker_Comment::start_lvl() should be compatible with Walker_Comment::start_lvl(&$output, $depth = 0, $args = Array) in /srv/vhost/carlespuigdemont.cat/home/html/blogwp/wordpress/wp-content/plugins/social/lib/social/walker/comment.php on line 60
Strict Standards: Declaration of Social_Walker_Comment::end_lvl() should be compatible with Walker_Comment::end_lvl(&$output, $depth = 0, $args = Array) in /srv/vhost/carlespuigdemont.cat/home/html/blogwp/wordpress/wp-content/plugins/social/lib/social/walker/comment.php on line 60
Sala i Martin viu i treballa als Estats Units i va fer l’entrevista basant-se en el model de periodisme d’allà, no en el d’aquì, que és un model que arrossega tics heretats del franquisme, com és ara la necessitat d’estar bé amb els que manen. D’acord amb la mentalitat americana, el periodista és al servei de la societat, no dels polítics i té l’obligació de posar el polític contra les cordes per tal que els votants puguin tenir la certesa que sabrà sortir-se’n airós de situacions difícils. Passa que els Estats Units és país seriós. Imaginem per un moment els Estats Units en mans d’un individu acomplexat i inestable emocionalment com en Montilla. Això allà és impossible, perquè ja se n’encarregarien la premsa de fer-ho veure als ciutadans. En canvi aquí s’han conxorxat tots per a tapar-li les misèries al candidat Montilla, de la mateixa manera que s’han passat trenta anys tapant les d’en Maragall i el seu germà.
Hi estic d’acord en part. Continuo pensant que en Sala i Martín va faltar al respecte a Montilla en voler utilitzar l’entrevista amb un clar objectiu: desprestigir l’entrevistat. Evidentment, Montilla no va estar a l’alçada, com era d’esperar. El mateix li va pasar a Artur Mas en l’anterior campanya (no se’n sabia sortir amb preguntes crítiques, vull dir). Evidentment també tenia l’opció des respondre i va estar molt lent de reflexes. Montilla quedava retratat, però Sala i Martín més. I això és estrictament una opinió. LA diefrència és que vosté està contra en Montilla i a mi no m’interessen cap dels dos.
Respecte a la feina no crec que el fet que criticar la manera de fer de Sala i Martín sigui corporativisme. Més aviat al contrari. Crec que és una defensa del periodisme, no dels periodistes. Sala i Martín va actuar com un simple forofo (que ho és) i va quedar en evidència el seu objectiu. Podia haver fet les mateixes preguntes amb rigor i amb contundència. No ho va fer. I això posa ombres sobre el periodisme, no sobre els periodistes, perquè són altres persones i poden actuar de manera diferent a Sala i Martín. O és que la Mónica Terribas no fa preguntes incisives? O la Karmentxu Marín? Aquí és on trobo la diferència. Merci per dedicar temps a respondre.
Si aquest personatge no arriba a fer anys que és a -l’alta?- política, com hagués reaccionat? Treient la faca?
Benvolgut anònim: no crec que Sala i Martín falti al respecte a ningú ni faci cap judici de valor. Montilla té la seva oportunitat en cada resposta, però la desaprofita. La culpa no és de l’entrevistador. No tinc res a dir, per exemple, de l’entrevista que l’Antoni Bassas li va fer a l’Antoni Fernández Teixidó. Feia la seva feina de periodista, i la seva obligació era burxar i preguntar fins al final. Imagino que a vostè li devia semblar la mar de bé, aleshores. Com a periodista que sóc li asseguro que prefereixo un periodisme lliure a risc de ser impertinent que no pas un periodisme dòcil i depenent. Els insults no m’agraden, els digui qui els digui, però aventurar què farem si un dia algú fa no sé quina cosa és posar-se la bena abans de la ferida. De moment, les desqualificacions han sortit de la boca de Montilla; el dia que algú altre dispensi un tracte similar a un periodista no es preocupi que em tindrà al mateix costat de la trinxera.
Sobre fer de periodista li he de dir que mai no he estat corporativista. El periodisme no és res més que l’ofici de comunicar determinada informació a través de diferents canals. Personalment no tinc res en contra que en els mitjans de comunicació hi col·laborin professionals d’altres sectors; més aviat hi crec. Fa anys que predico que el periodisme modern s’aprèn a totes les facultats, no només a Ciències de la Comunicació.
En qualsevol cas, li agraeixo el comentari i el detall d’expressar la seva crítica en aquest bloc.
Sembla mentida que hagi estat periodista, Sr. Puigdemont. La feina d’un estrevistador no és raspallar, però tampoc faltar fer judicis de valor falsos. Per exemple, segons quina informació qualifica de dolenta la gestió de Montilla sobre Turisme? Si vol opinar que ho faci, però no pot fer passar per veritats les sevs preguntes. Perquè s’exigeix a un periodista que sigui respectuós amb les persones i respecti la veritat i no a Sala i Martín? Simplement perquè no és periodista. Així els funciona als de la seva professió.
És curiosa la manera de fer dels nacionalistes de CiU: els hi agrada faltar al respecte als altres polítics amb un video, els hi agrada que un economista (que s’hi posa a fer de periodista sense saber-ne) insulti un candidat, etc. Després diuen que Catalunya no vol un president que divideixi Catalunya. Llavors que farem amb en Mas si arriba a president si el seu partit aplaudeix els insults contra altres candidats? Sr. Puigdemont, he de dir-li que ha après molt ràpid en política, però ha començat pel pitjor. Aprengui a mirar-se el seu partit amb una certa distància. Si no, no anirà bé.