Podem discutir si estratègicament és positiu o no, però allò que realment m’ha empès a defensar-lo ha estat l’aquelarre que s’ha organitzat per una obra que presenta les coses des de l’opinió del partit però que mereix tant de respecte com els muntatges de vídeo i d’àudio d’ERC durant l’Estatut (amb en Mas i en Zapatero de protagonistes). Crec que la crítica a una iniciativa tècnicament moderna, que combat l’avorriment dels plantejaments clàssics de campanya electoral (els mítings tenen poca assistència, per exemple), no és justa. Podem discutir tant com es vulgui el seu contingut, que per això es fa. Parlem-ne, però no criminalitzem una creació audiovisual que a més té la bondat d’haver difòs més d’un milió de còpies d’un producte en llengua catalana. Ha estat el tic inquisitorial el que m’ha mogut a defensar-lo per damunt d’altres consideracions. Si em vas seguir en l’anterior bloc recordaràs que un dia em vaig posicionar en contra de trancar la COPE: crec que se l’ha de dur als tribunals si comet un delicte (i quan ho fa no ens hem de tallar un pèl) però que no és gens democràtic tancar un mitjà d’expressió, per més que ens molesti i ens amargui l’existència. És aquest mateix esperit.
Tanmateix, jo no m’he posat a la política per viure còmodament. L’amic d’esquerra em coneix i sap que la comoditat mai no m’ha atret. L’anònim no ho sé, però segur que es podrà informar al respecte. Les meves opinions i reflexions són sempre de collita pròpia, i crec que es valoren per aquest motiu. Podem no coincidir, però això no em treu coherència. Jo m’he posicionat públicament contra la sociovergència. Ho sap tothom, i ho dic quan se’m pregunta. En canvi trobo a faltar algú de la llista d’ERC que també parli amb claredat i digui que no li agrada la socioesquerra, per exemple. O l’esquerrovergència, si fos el cas. No em direu que ERC és unànime! I, doncs, qui gosa exposar amb la claredat que jo ho faig una posició semblant? A ERC ningú. I em sap greu, això sí que em sap greu… perquè en petit comitè me’n trobo molts que em diuen pestes de Montilla, però no gosen contradir la disciplina del secretari general per si de cas el dia 1 de novembre a la nit es torna a produir la famosa trucada de Puigcercós salvant la pell al PSC.
Gràcies pels vostres comentaris i per les estirades d’orelles!

ostres!!! tot i no ser proper a ciu, m’agradaves molt, sobretot els teus escrits i els teus raonaments. Fa molt temps que segueixo el teu bloc (el d’abans) i la veritat és que em sentia “proper” a tu, les teves reflexions eren des del meu punt de vista molt encertades i coherents, i malgrat que no partiem del mateix punt de vista polític, t’entenia i pensava que eres la cara nova de ciu! Ara m’has decebut… el teu raonament sobre el tema del dvd es clarament partidista… Deu ser que això d’estar en una llista “marca” encara que ho volguem negar, i que hi ha coses que no es poden dir encara que es pensin.
Em sap greu… molt greu…

Pots comprar el diari (cosa que sempre és recomanable, portin el que portin) i no llegir-lo tot. No passa res perquè no llegeixis el suplement sobre motor, habitatge o no facis el sudoku. No em sembla intel·ligent llençar a les escombraries la producció audiovisual en català més gran de la història, i la que ha aconseguit que un vídeo en català estigui entre els 20 primers de les descàrregues de YouTube. Em fa més l’efecte d’una rabieta infantil que no res més. El DVD molesta perquè recorda allò que molts voldríeu que no hagués passat mai, i us passa com al PP, que pretén explicar-nos un 11-m diferent al que tots vam veure i viure. El tripartit ha estat un dels fracassos més lamentables de la política catalana, i crec que la seva reedició seria funesta.