Arxiu diari: 17/10/2006

Superem una altra frontera: del "fer país" al "fer nació"

1 comentari
L’expressió “fer país” és una de les genuïnes del president Pujol i la frase més simple que pot sintetitzar una idea enormement complexa. Quan la dèiem, als anys vuitanta, tothom ens entenia i tots ens enteníem. Sabíem de què parlàvem i sobretot de quin país parlàvem. Es va convertir en una raó de fer política, que els nostres adversaris van intentar atacar ridiculitzant el caràcter patriòtic de la sentència.
Avui que ja tothom dóna per fet que el catalanisme consisteix en això, a fer país, i els qui abans ens ridiculitzaven avui es reivindiquen patriotes de forma vehement, ens hauríem de marcar una nova fita: “fer nació”. Catalunya ha estat sempre una nació, però sabem que el reconeixement formal no fa la cosa. La llengua pròpia de Catalunya és el català però aquesta condició no l’allibera desgraciadament del risc de regressió. Fer nació és una actitud que bàsicament només la podem assumir els nacionalistes. Els federalistes si de cas proposen fer federació, i els regionalistes es limiten a fer regió. Només un govern nacionalista pot assumir la necessitat de “fer nació”, i el moment és aquest, és ara, és avui. Si assumim el compromís de fer nació, si la nostra generació pren el relleu del “fer país” i el sap posar al dia i estendre’l amb la mateixa eficàcia amb què ho féu la generació anterior, serem més a prop de la plena sobirania.

Ha anat bé (potser m’he allargat massa)

2 comentaris

El míting a Cassà ha anat bé. Finalment he trobat la forma d’expressar-me en la qual em sentia més còmode, que és la d’estructurar un esquema senzill en un full i anar desgranant-lo de viva veu sense seguir cap text.
El problema és que m’he allargat un pèl més del que m’havia proposat, encara que, segurament per amabilitat, la gent ha aguantat fins al final sense fer cap gest de desaprovació o d’impaciència. En acabar m’han fet un parell de preguntes; confesso que una no l’he sabut respondre perquè era molt específica i no he volgut parlar des del desconeixement. Me l’he apuntada per consultar-la als experts del partit que porten el tema i poder donar una resposta adequada en la propera ocasió. Comprovo que ser periodista m’és d’una gran utilitat, perquè ambdues dedicacions t’obliguen a estar al corrent d’una gran varietat d’assumptes.
En tot cas he procurat exposar arguments prou convincents per votar CiU d’una forma serena i racional, com a la millor opció per al progrés nacional de Catalunya.

  • També m’adono que el DVD ha anat més bé del que la polèmica interessada que ha generat el PSC ens podria fer pensar. S’ha convertit en el fetitx massiu de la campanya, i mireu que costa que la política esdevingui un afer de masses! Poca broma, doncs.

Avui m’estreno fent mítings

1 comentari

Avui em confronto al meu primer míting electoral. És a Cassà de la Selva, a les nou del vespre. Tinc clar el que vull dir però no tinc tan clara la forma amb què ho he de fer. Acabo de parlar amb l’Eudald Casadesús perquè em doni alguns consells des de l’experiència. M’ha anat molt bé i confio que em seran d’utilitat aquest vespre quan em toqui argumentar la petició de vot per a Convergència i Unió i explicar el nostre programa de govern per al país. A veure si demà puc fer cinc cèntims de com ha anat. :-)