El míting a Cassà ha anat bé. Finalment he trobat la forma d’expressar-me en la qual em sentia més còmode, que és la d’estructurar un esquema senzill en un full i anar desgranant-lo de viva veu sense seguir cap text.
El problema és que m’he allargat un pèl més del que m’havia proposat, encara que, segurament per amabilitat, la gent ha aguantat fins al final sense fer cap gest de desaprovació o d’impaciència. En acabar m’han fet un parell de preguntes; confesso que una no l’he sabut respondre perquè era molt específica i no he volgut parlar des del desconeixement. Me l’he apuntada per consultar-la als experts del partit que porten el tema i poder donar una resposta adequada en la propera ocasió. Comprovo que ser periodista m’és d’una gran utilitat, perquè ambdues dedicacions t’obliguen a estar al corrent d’una gran varietat d’assumptes.
En tot cas he procurat exposar arguments prou convincents per votar CiU d’una forma serena i racional, com a la millor opció per al progrés nacional de Catalunya.

• També m’adono que el DVD ha anat més bé del que la polèmica interessada que ha generat el PSC ens podria fer pensar. S’ha convertit en el fetitx massiu de la campanya, i mireu que costa que la política esdevingui un afer de masses! Poca broma, doncs.