Vaig néixer el 29 de desembre de 1962 a Amer, en una habitació de casa meva. Sóc el segon de vuit germans, de manera que des petit he practicat el reciclatge, l’autogestió a l’hora de fer el llit i organitzar la taula del sopar, i he après a contribuir amb el meu treball en el negoci familiar. Suposo que aquesta cirucmstància em va preparar per l’estada de sis anys al col·legi del Collell, fins i tot en l’època en què passàvem quinze dies sencers sense anar a casa i que era un caganiu de tan sols nou anys.
Encara que vaig començar a estudiar Filologia Catalana al que aleshores era el Col·legi Universitari de Girona (actual UdG), vaig deixar els estudis i em vaig fer periodista, que ha estat sempre la meva vocació. De fet, vaig començar a fer de corresponsal d’Amer al diari Los Sitios quan tenia setze anys i poc després també em vaig oferir al nounat El Punt, en el qual vaig començar a treballar de corrector el febrer de 1982 i un parell d’anys després ja hi feia de redactor de notícies. La meva primera actuació com a redactor de la casa fou acompanyar un periodista experimentat com l’Antoni F. Sandoval a fer una entrevista a un jugador de futbol del Real Betis Balompié, club que en aquella època feia l’estatge d’estiu al balneari Termes Orion de Santa Coloma de Farners. Era un defensa que es deia Rafael Gordillo, que després va jugar al Real Madrid una colla d’anys.

Aquest matí hem fet campanya pel mercat de Sarrià de Ter, amb la gent de CiU que m’hi han acompanyat. Abans d’emprendre la ruta del mercat i els comerços del centre hem preparat els “kits” electorals que hem volgut regalar a la gent que ens hem trobat pel camí. Us he fet una fotografia del que més o menys hi ha: fulletons informatius amb les principals propostes del programa de govern, paperetes de votacions amb el sobre, xapes, pins, globus, llapis, adhesius, polseres amb el lema “compromès amb Catalunya” i caramels. El kit té un gran avantatge: et permet trencar el gel amb la gent i obre la porta a comentar els problemes que més els preocupen. Als que som una mica tímids això del porta a porta ens costa més que no pas escriure un bloc, però el “kit” és una eina fenomenal. La gent ho agraeix de forma sincera, m’han tractat amb una gran educació independentment de les seves opcions polítiques, i s’han atrevit també a trencar el gel i explicar-me els problemes que demanen solucions. Els familiars que tenen al seu càrrec un discapacitat troben a faltar molt més suport, els empresaris que no troben personal ni facilitats per contractar-los a l’estranger necessiten respostes clares i immediates, els veïns preocupats per operacions de creixement urbanístic desmesurades…