Aquesta nit a TD8 entrevistaven en Carod-Rovira, candidat d’ERC a la presidència de la Generalitat. El seu to ja fa temps que em carrega, perquè bascula entre el messianisme i la ironia suada i recorrent. Li sabem el repertori de bromes i preteses ironies, cosa que encara el fa més pesat. En un moment donat ha reconegut que per a ell el Pacte del Tinell continua essent vàlid, i que ERC encara necessita temps per aprendre a governar de la mateixa manera que CiU encara necessita temps per aprendre a fer d’oposició. No crec que es pugui dir amb més claredat: l’aposta d’ERC és fer el tripartit. L’equidistància és un engany, com ho era fa tres anys. L’excusa de la ingenuïtat o de la manca d’experiència és també una forma d’enganyar el ciutadà. Li he tornat a sentir dir quelcom que ell sap que és mentida i un engany: s’excusa dient que en el Pacte del Tinell ells hi van posar la part lírica (per dir-ho en forma de metàfora) i el PSC hi va posar la part pràctica, la que atany al govern, i la raó és perquè el PSC porta anys sabent el que és manar i ells no. Caram! Recordo perfectament aquelles nits de fa tres anys quan justificaven el pacte dient que el pobre PSC no es podia quedar al marge del poder del país (però ara ens diu que va saber fer un pacte del tinell a la seva mida gràcies a la seva gran experiència en el poder…). Però és que a més, Carod enganya quan fa veure que ERC no ha tingut temps d’acumular experiència de Govern perquè mai no havien manat. Què hi fan, des de fa 12 anys, a l’Ajuntament de Barcelona? I a la Diputació de Barcelona? Què són els tinents d’alcaldes i els vicepresidents d’ERC en aquestes institucions (les més importants després de la Generalitat)? Hi van a passar l’estona, o hi van a governar? I si hi governen, o almenys ho intenten, ¿com es pot aleshores invocar inexperiència? I com es pot insinuar que els vénen de nou les males arts del PSC a l’hora de fer-se amb els ressorts del poder de la Generalitat? Que no governen junts des de fa 12 anys? Que encara no s’han assabentat de com són els seus socis?

Carod avui ja no cola però serà altre cop la cola per enganxar els retalls descompostos del tripartit i tornar a donar ales als perdedors de les eleccions. Fer el tripartit va ser un error que Catalunya ha pagat car. Repetir-lo seria molt més que un error.

L’única possibilitat que no es reediti el tripartit és que CiU obtingui uns grans resultats. No hi ha cap altra opció que aquesta. Tot el que sigui afeblir CiU és enfortir les opcions de Montilla de president.

Veig que entre els components del tripartit comença a emergir un estat de nervis que anuncia una setmana vinent crispada. A pressa i corrents, el candidat Montilla i el germà de l’encara president Pasqual Maragall han presentat un powerpoint per fer front al DVD estrella de la campanya. Perfecte, benvinguts al club dels nous formats… encara que em permetran un parell d’observacions. La primera, que posats a triar un nou format el millor no era el powerpoint. Un vídeo a Youtube o al Google Video hauria estat un pèl més modern. I la segona, que lamento molt que no hagin fet servir el programa de presentacions de l’OpenOffice, que a més de ser de codi obert és totalment en català i compatible amb el paquet Office del totpoderós Bill Gates. I es pot descarregar gratuïtament des del web de Softcatalà. Però celebro que finalment hagin entès que el ritme marcat per CiU en el plantejament tècnic d’una campanya electoral moderna és el que calia seguir. Tinc la convicció que les properes campanyes aniran per aquí, i que els nous formats i la creativitat s’imposaran damunt la rutina dels formats convencionals. Ep! No estic pas dient que el míting ha de desaparèixer! El que dic és que també haurà de canviar de format i modernitzar-se, malgrat que és fonamental per a la democràcia mantenir el contacte directe amb les persones a les quals demanes el vot i poder explicar-los cara a cara les principals propostes del programa.

Com que hi ha nervis el més probable és que tinguem crispació. No m’agrada i no veig que sigui res que beneficiï la política, però entenc que quan algú va per darrere de les enquestes, la seva campanya no acaba d’arrencar i les seves propostes no convencen la gent tingui la temptació de tirar mà de l’únic recurs que li pot donar un cert protagonisme. CiU ocupa des de fa dies l’espai central de l’escenari electoral. Les seves iniciatives i propostes, i el format innovador, han aconseguit anar un pas pel davant de tota la resta. La campanya de la gent d’Iniciativa repartint preservatius per “follar-se la dreta” és l’únic element que ha emergit, però ho ha fet amb tanta mala grapa i mala fortuna que l’han hagut de retirar. Per això hi ha nervis i la necessitat de treure el cap en aquest escenari perquè la gent remarqui la seva presència.

El Powerpoint tindrà el recorregut que hagi de tenir. Crec que serà mínim. Però segur que no es trobarà al davant amb cap campanya de desprestigi, de boicot, de crema a la foguera ni convocatòria a concentrar-se davant la seu del PSC al carrer Nicaragua. Arriben tard i malament, però benvinguts al club de les noves tecnologies de la propaganda política!