L’amic Manel Cuyàs, a qui tinc en alta estima i consideració per moltes raons, acaba de crear la millor definició de la generació a la qual toca gestionar –que no resoldre, perquè això és més complicat– el conflicte heretat per la generació precedent: és a dir, el poliedre que és la causa catalana. En diu, lúcidament, “Generació bloc”. Fa referència al canal d’expressió que caracteritza aquesta generació, en la qual m’incloc per raons no tant d’edat (ja sóc massa gran) sinó per tarannà i format. I cita el meu amic Saül Gordillo, que és un referent a la xarxa de blocaires i que s’ha guanyat a pols un lloc entre els analistes de referència d’aquest país.
I té molt de mèrit que en Manel hagi escrit l’article d’avui a El Punt, perquè ell ha contemplat fins ara amb una certa i sana sornegueria tot això dels blocs; vol dir, doncs, que té la valentia i l’honestedat intel·lectual de, en el moment que reconeix el valor de l’aportació dels blocs i els blocaries, deixar-ne constància per escrit i dir: “Senyors, una cosa molt important ens ha passat per alt. Tornem-ho a mirar perquè no ho havíem fet prou bé”. No hi ha gaire gent en aquest país que sigui capaç de fer el que fa en Manel. I si ho fa és perquè en Manel és un esperit lliure, de debò, dels que porten a sobre una prosa molt ben posada, parlin de qui parlin i escriguin per qui escriguin.
La generació bloc demana pas. Que la generació Simca-1000 no li barri el pas, com ha fet amb tantes generacions posteriors…