Mostra d’entitats Girona, cartells a Quart i míting a Sant Gegori

Després de visitar a fons la mostra d’entitats que s’ha organitzat a la plaça Salvador Espriu de Girona, aquesta tarda he fet campanya electoral a Quart, i a Palol i la Creueta.

Hi he anat per participar en l’enganxada de cartells de CiU per la població, i també per col·locar estratègicament una pancarta en la rotonda d’entrada del terme municipal venint de Girona. Ha estat una gran ocasió per conèixer indrets interessants. Des de la botiga que hi ha als habitatges Barceló fins a l’entorn del bar Málaga de Palol, a prop del qual s’hi està construint una nova zona residencial, passant pel carrer principal del municipi. I pel camí, tota la gent que ens hem trobat. L’operatiu l’ha organitzat el col·lectiu local de Convergència de Quart, que porten un gran ritme: són joves, amb empenta i amb una il·lusió extraordinària. Faran grans coses per Quart, especialment a partir del moment que guanyin les properes eleccions municipals. Perquè les guanyaran, no en tingueu cap dubte.

Al vespre he anat a Sant Gregori a fer un míting, en el qual m’han acompanyat l’alcalde, Jordi Noguer, i l’Enric Llauger, amb qui ens coneixem de fa molts anys i que s’estrena com a delegat local de Convergència. M’hi he sentit tan bé que m’he quedat al pica-pica de després i he acabat abusant de la confiança dels amfitrions, perquè gairebé m’he abraonat sobre els pintxos de truita de patata i ceba. Eren deliciosos!

Generació Bloc

L’amic Manel Cuyàs, a qui tinc en alta estima i consideració per moltes raons, acaba de crear la millor definició de la generació a la qual toca gestionar –que no resoldre, perquè això és més complicat– el conflicte heretat per la generació precedent: és a dir, el poliedre que és la causa catalana. En diu, lúcidament, “Generació bloc”. Fa referència al canal d’expressió que caracteritza aquesta generació, en la qual m’incloc per raons no tant d’edat (ja sóc massa gran) sinó per tarannà i format. I cita el meu amic Saül Gordillo, que és un referent a la xarxa de blocaires i que s’ha guanyat a pols un lloc entre els analistes de referència d’aquest país.
I té molt de mèrit que en Manel hagi escrit l’article d’avui a El Punt, perquè ell ha contemplat fins ara amb una certa i sana sornegueria tot això dels blocs; vol dir, doncs, que té la valentia i l’honestedat intel·lectual de, en el moment que reconeix el valor de l’aportació dels blocs i els blocaries, deixar-ne constància per escrit i dir: “Senyors, una cosa molt important ens ha passat per alt. Tornem-ho a mirar perquè no ho havíem fet prou bé”. No hi ha gaire gent en aquest país que sigui capaç de fer el que fa en Manel. I si ho fa és perquè en Manel és un esperit lliure, de debò, dels que porten a sobre una prosa molt ben posada, parlin de qui parlin i escriguin per qui escriguin.
La generació bloc demana pas. Que la generació Simca-1000 no li barri el pas, com ha fet amb tantes generacions posteriors…