Falten deu dies per a les eleccions nacionals. Si bé els resultats són incerts, les seves conseqüències encara ho són molt més i tinc la sensació que part de l’electorat anirà a votar pensant més en quin ús es farà del seu vot que no en la fidelitat a la sigla a la qual ha fet normalment confiança. És lògic que sigui així, vist tot el que ha passat en aquests tres anys d’ençà que ERC va triar fer govern amb el PSC.
Crec que Catalunya demanava, fa tres anys, un govern sobiranista. Ho continuo pensant. Em sap greu que els únics que vam dir sí a un govern nacional l’any 2003 fóssim la gent de CiU. Avui el dilema es torna a plantejar, però amb noves circumstàncies. Tornarà ERC a dir que no a un pacte nacional?
Penso que gran part dels sobiranistes indecisos acabaran decidint el seu vot en funció de la resposta que donin particularment al dilema. Per això m’ha semblat oportú, a deu dies de celebrar-se les eleccions, adreçar-los una carta que contribueixi a la reflexió que dediquin a orientar el seu vot. La trobareu en aquest enllaç. He mirat d’escriure-la al marge de la campanya, tant com m’ha estat possible. Segur que se m’hi ha escapat algun deix propi de la campaya que espero que sabreu dispensar però que no afecta el fons de la reflexió que vull adreçar. L’he escrita des de la sinceritat, la mateixa que hauria usat si no fos candidat de CiU.