Comentari als comentaris

1 comentari
El comptador que tinc al meu web m’informa que la carta d’ahir va tenir un gran ressò. Les referències que hi he trobat a diferents blocs, sobretot el Bloc sense fulls de Saül Gordillo, han contribuït a incrementar la seva lectura. Agraeixo els enllaços i els comentaris dels col·legues de la generació bloc. He anat publicant les observacions que m’han arribat, i celebro el to de les posicions crítiques i contràries: per aquest camí anem bé. Vull dir que si fóssim capaços de discrepar i discutir sense afegir un gram de visceralitat hi guanyaríem molt i potser les coses es veurien d’una altra manera. Tothom té arguments per criticar l’altre, i tan important és poder-los expressar com crear un clima perquè s’expressin d’una forma normal, sense coaccions ambientals i sense necessitat d’ofendre ningú. Es pot ser dur, però sense insultar. Crec que és l’estil de l’actual campanya de CiU: certament pot semblar que té uns plantejaments durs, però no és ni agressiva, ni prepotent i encara menys és insultant com ens vol fer creure l’aparell propagandístic socialista.
Alguns comentaristes em demanen quina carta escriuré si l’Artur Mas és investit president amb l’abstenció del PP. És un escenari impossible perquè en Mas només serà president si obté un gran resultat i el tripartit no suma. I si no suma, el que faci el PP és irrellevant i, naturalment, exclòs de cap acord, pacte o connivència. Ens critiquen que haguem anat al notari però és que ja no sé què més podem fer per deixar clar que no tenim cap intenció ni cap interès a pactar amb el PP, d’una forma directa o indirecta. Potser que alguns deixessin de fer seguidisme de les consignes que emanen del carrer Nicaragua i es refiessin més del seu propi estil i intuïció.
D’altres tornen a esgrimir l’argument que van fer servir el 2003: el 1999 CiU va preferir el PP a ERC. És un argument cert, indiscutible. Però entenc que la decisió d’ERC el 2003 ja hi donava resposta i la formació es rescabalava, amb escreix (decidir un govern no és poca cosa), dels danys que l’anterior decisió de CiU podia haver causat.
Ningú no pot negar que n’hem pagat un preu molt alt. Agraeixo el to dels comentaris i les lectures del post d’ahir.