La visita a Amer era obligada. Hi he anat perquè avui, com cada dimecres des de l’època de Jaume I que en concedí el privilegi, és dia de mercat setmanal. Hi tornaré divendres al vespre a fer un míting, que no es farà a Can Boles sinó que s’ha decidit traslladar-lo al Casal perquè fa tota la impressió que a Can Boles no hi hauríem cabut. En Narcís Junquera i l’Alba Serra coneixen pam a pam el paisatge físic i humà de la vila, i la gent que anem trobant ho sap apreciar. Ha vingut també en Robert Fauria, l’alcalde de Sant Hilari, que demostra la seva traça en el contacte directe amb el ciutadà.
El mercat d’Amer es fa a la plaça porxada, una de les més belles del país. Encara és un mercat força viu, però naturalment ja no té res a veure amb el mercat que se celebrava cinquanta anys enrere, quan totes les masies dels voltants i fins a Sant Martí de Llémena estaven habitades i s’hi feia vida de pagès. Aleshores el mercat donava vida a tota la vila, hi havia dues o tres fondes que servien arròs a la cassola a una gernació, i els bars eren plens a rebentar. Venia gent de tota la comarca, i s’hi feien grans transaccions comercials. Per sort ens queda la fonda de Can Cabravia, que fa un arròs tan celebrat com excel·lent, i que sigui per molts anys. Hem quedat amb en Narcís que en acabat les eleccions, sigui quin sigui el resultat, hi anirem.

El procés de pau a Euskadi viu un moment important. No ens deixem enganyar pels focs artificials dels uns i els altres: hi ha un assumpte de fons de gran transcendència que no hem de perdre de vista. En parla de forma molt encertada l’amic Marc Vidal en el seu bloc. Us recomano la seva lectura, primer perquè està molt ben escrit i després perquè és una aportació feta des d’un espai ideològicament polièdric, que és en el qual es troba molta gent del país que acostuma a veure-hi clar.