La majoria de les reaccions a la meva carta al sobiranista indecís han estat de respecte, algunes des de l’acord i d’altres des del desacord. Hi ha excepcions, algunes que no val la pena comentar perquè s’emparen en l’anonimat i ja fa temps que vaig decidir no donar més crèdit a aquests tipus de publicacions. Em sembla lícit recórrer a l’anonimat en determinats casos (entenc, per exemple, que molts comentaris siguin anònims) però no quan es pretén crear estat d’opinió i d’informació: cal donar la cara i cal que el lector sàpiga qui hi ha al darrere perquè sabrà en conseqüència també quins interessos hi ha.
Avui som més a prop del tripartit que la setmana passada. Hi ha massa coincidències i proves circumstancials, que també he trobat en la majoria de missatges creuats. Per exemple: a ERC genera molt més rebuig l’existència del DVD, que no deixa de ser una tècnica electoral circumstancial, que el cessament de Carod i l’expulsió d’ERC del Govern. Jo crec que no hi ha punt de comparació, però el fet de situar l’efecte del DVD com una causa del possible desacord nacional diu molt sobre els apriorismes que existeixen. I ERC té dues vares de mesurar greuges segons qui els comet: sembla que a CiU no se’ns perdona ni una sola llicència i, en canvi, al PSC li toleren tot (no dic que ho facin a gust, però el resultat és el que és).
Vull acabar amb una reflexió: no és bo que ens mesurem el sobiranisme de cadascú en funció de les opcions estratègiques, perquè el sobiranisme no és un programa electoral sinó un valor i una convicció personals. Jo no he qüestionat mai les conviccions d’algú que votant ERC sigui partidari de fer president Maragall i ara Montilla; en tot cas en discuteixo l’opció estratègica i en discuteixo profundament que això ens ajudi a avançar nacionalment. Però no cometré l’error de creure’m en la superioritat moral de dir qui és i qui no és sobiranista prescindint de les conviccions i les opinions de la persona afectada. Ho dic perquè de la mateixa manera que se’ns va criticar en excés la sensació que ens apropiàvem de la representació del catalanisme, em sembla igualment criticable que algú, i des de l’anonimat, atorgui i retiri carnets de conviccions sobiranistes.