“Voilà un type qui salue à peine, met le pied sur une chaise, pose une guitare sur sa cuisse, et se met à chanter sans autre forme de procès”.
Avui fa 25 anys que va morir el cantautor Georges Brassens, nascut a la localitat occitana de Seta, a pocs quilòmetres de Montpeller. El seu record omple les planes de la secció de Cultura dels media francesos però és també una efemèride que ens toca de prop. La influència de Brassens sobre la cançó catalana és notòria; en general, tota la chanson té un gran pes en el conjunt de la cançó. És una relació de qualitat, perquè la cançó ha aconseguit històricament un partenariat amb la chanson que, vist des d’avui que ens costa tant competir a la champions de la cltura –només cal veure el que ens costa anar a la fira de Frankfurt com el que som–, em sembla meravellós. També voldria destacar la versió rockera de La mauvaise réputation que van fer Loquillo y Los Trogloditas fa molts anys (la tinc en un memorable doble disc en vinil enregistrat en directe).
En aquest article de Le Monde hi trobareu una crònica sobre l’aniversari de la mort de Brassens. Cap al final es pregunta si Brassens ha deixat hereus (artístics, s’entén). Aquest any surt un recopilatori de 6 CD amb els seus concerts.
Deu ser que s’acosta el dia de reflexió i em vénen ganes de fugir del brogit i la tensió a través de la música, que és la porta per on m’escapo sempre que puc.
En aquest article de Le Monde hi trobareu una crònica sobre l’aniversari de la mort de Brassens. Cap al final es pregunta si Brassens ha deixat hereus (artístics, s’entén). Aquest any surt un recopilatori de 6 CD amb els seus concerts.
Deu ser que s’acosta el dia de reflexió i em vénen ganes de fugir del brogit i la tensió a través de la música, que és la porta per on m’escapo sempre que puc.