Catalunya necessita un lloc al món, i perquè li tingui necessitem un president que lideri, que ens representi adequadament i que tingui un projecte de país. L’Artur Mas està preparat per ser un gran president. Aquest matí he assistit a la presentació del programa internacional de CiU, un acte en el qual han pres part diferents responsables d’organitzacions internacionals liberals i demòcrata-cristianes; Artur Mas ha demostrat conèixer molt bé l’anglès i el francès, té molt bon accent i fluïdesa, i sap anar pel món sense auriculars de traducció simultània. El president d’un país n’és la representació; per això Mas té dret a demanar que el més votat sigui el que tingui l’opció de formar govern. I també hi té dret com a nacionalista: puc entendre que un partit regionalista defensi totes les opcions possibles de la combinatòria parlamentària, però no ho entenc en un sobiranista. Pregunta: el cap d’Estat d’una Catalunya independent, qui seria? No seria el president de la Generalitat? Doncs donem-li ja a la figura presidencial el rang que es mereix. I si reclamem (almenys jo el reclamo) sentit d’Estat en les actuacions dels nostres polítics, per què no reclamar també sentit d’Estat en l’organització de la nostra política de representació? És a dir, per què hauríem de renunciar a donar un rang elevat a la presidència del país?
La nostra proposta política de projecció exterior va en aquesta línia: hem de tenir sentit d’Estat encara que no tinguem Estat. És més: sense sentit d’Estat no hi ha opcions a la sobirania. Què en faríem de la independència si la nostra posició al món fos la d’uns gregaris?
Necessitem polítics que no esperin a la independència per tenir sentit d’Estat.