El Col·legi de Periodistes s’ha queixat del tracte dispensat en el míting final del PSC a dos periodistes, Martxelo Otamendi i Pere Muñoz. Com que conec la professió i sé de quina manera el PSC exerceix pressió sobre la premsa, no m’extranya que hagin impedit a Otamendi que fes la seva feina amb llibertat i que es maltractés professionalment Pere Muñoz, de Diari de Balears, per parlar en català. Però no per esperable em deixa d’indignar. El sectarisme socialista arriba, en els mitjans de comunicació, a la paranoia. No els importa usar mètodes totalitaris si es tracta de reprimir l’exercici independent de la professió; és això el que em va indignar de la reacció de Montilla a l’entrevista que li féu Xavier Sala Martín, més enllà de les preguntes i les respostes. Martxelo Otamendi no és cap desconegut –quan jo era director de la Casa de Cultura el vaig convidar a fer una conferència tot just acabat de sortir de la presó– i que un periodista de Diari de Balears parli en català és la cosa més normal del món. Per què, doncs, tant d’enrenou? Els nervis, segurament, però sobretot el mal estil d’una gent que voldria que el sistema mediàtic del país s’assemblés amb una mena de show de Truman on ells estarien, és clar, a la sala de realització.