30 octubre 2006
Artur Mas, preparat per ser President
Catalunya necessita un lloc al món, i perquè li tingui necessitem un president que lideri, que ens representi adequadament i que tingui un projecte de país. L'Artur Mas està preparat per ser un gran president. Aquest matí he assistit a la presentació del programa internacional de CiU, un acte en el qual han pres part diferents responsables d'organitzacions internacionals liberals i demòcrata-cristianes; Artur Mas ha demostrat conèixer molt bé l'anglès i el francès, té molt bon accent i fluïdesa, i sap anar pel món sense auriculars de traducció simultània. El president d'un país n'és la representació; per això Mas té dret a demanar que el més votat sigui el que tingui l'opció de formar govern. I també hi té dret com a nacionalista: puc entendre que un partit regionalista defensi totes les opcions possibles de la combinatòria parlamentària, però no ho entenc en un sobiranista. Pregunta: el cap d'Estat d'una Catalunya independent, qui seria? No seria el president de la Generalitat? Doncs donem-li ja a la figura presidencial el rang que es mereix. I si reclamem (almenys jo el reclamo) sentit d'Estat en les actuacions dels nostres polítics, per què no reclamar també sentit d'Estat en l'organització de la nostra política de representació? És a dir, per què hauríem de renunciar a donar un rang elevat a la presidència del país?
La nostra proposta política de projecció exterior va en aquesta línia: hem de tenir sentit d'Estat encara que no tinguem Estat. És més: sense sentit d'Estat no hi ha opcions a la sobirania. Què en faríem de la independència si la nostra posició al món fos la d'uns gregaris?
Necessitem polítics que no esperin a la independència per tenir sentit d'Estat.

 
Escrit per krls el dia 30.10.06 | Enllaç permanent |


2 Comentaris:


At dimarts, 31 octubre, 2006, Anonymous Mineu

Hola Carles.

Un gran argument!!

Ara, però, no tinc tant clar que en el pacte Mas-Zapatero s?hi apliqués aquest sentit d'estat a que et refereixes.

Soc dels que encara no he entès que allò fos el millor per el país o si no valia la pena entre tots posar més contra les cordes el govern central i a tota la colla de "poders fàctics" (militars, bonos, guerras, aenas....)que van convertir un estatut que ja es va aprovar a Catalunya mancat de moltes coses i que a Madrid hi van acabar de "pasar el cepillo".

De veritat que tinc molts dubtes sobre això.

A reveure

Mineu

 

At dimarts, 16 octubre, 2007, Blogger Cromelnordic

No sóc presidencialista, sinó parlamentari (encara que no per això pensi que totes les coalicions acabin siguent bones).

Per tant, no puc acceptar que ni Mas ni Montilla ens governin en solitari tenint la majoria simple si no saben impedir que una coalició contrària tregui més vots.

Crec que ens caldria que CIU es deixés de reclamar la poltrona per qui no té majoria absoluta, i intentés bastir ponts de diàleg amb ERC. Així és com ho dic i ho sento així, i ho lamento si el to és ofensiu.

Una abraçada!!

 

Publica un comentari

~ Inici