24 octubre 2006
Comentari als comentaris
El comptador que tinc al meu web m'informa que la carta d'ahir va tenir un gran ressò. Les referències que hi he trobat a diferents blocs, sobretot el Bloc sense fulls de Saül Gordillo, han contribuït a incrementar la seva lectura. Agraeixo els enllaços i els comentaris dels col·legues de la generació bloc. He anat publicant les observacions que m'han arribat, i celebro el to de les posicions crítiques i contràries: per aquest camí anem bé. Vull dir que si fóssim capaços de discrepar i discutir sense afegir un gram de visceralitat hi guanyaríem molt i potser les coses es veurien d'una altra manera. Tothom té arguments per criticar l'altre, i tan important és poder-los expressar com crear un clima perquè s'expressin d'una forma normal, sense coaccions ambientals i sense necessitat d'ofendre ningú. Es pot ser dur, però sense insultar. Crec que és l'estil de l'actual campanya de CiU: certament pot semblar que té uns plantejaments durs, però no és ni agressiva, ni prepotent i encara menys és insultant com ens vol fer creure l'aparell propagandístic socialista.
Alguns comentaristes em demanen quina carta escriuré si l'Artur Mas és investit president amb l'abstenció del PP. És un escenari impossible perquè en Mas només serà president si obté un gran resultat i el tripartit no suma. I si no suma, el que faci el PP és irrellevant i, naturalment, exclòs de cap acord, pacte o connivència. Ens critiquen que haguem anat al notari però és que ja no sé què més podem fer per deixar clar que no tenim cap intenció ni cap interès a pactar amb el PP, d'una forma directa o indirecta. Potser que alguns deixessin de fer seguidisme de les consignes que emanen del carrer Nicaragua i es refiessin més del seu propi estil i intuïció.
D'altres tornen a esgrimir l'argument que van fer servir el 2003: el 1999 CiU va preferir el PP a ERC. És un argument cert, indiscutible. Però entenc que la decisió d'ERC el 2003 ja hi donava resposta i la formació es rescabalava, amb escreix (decidir un govern no és poca cosa), dels danys que l'anterior decisió de CiU podia haver causat.
Ningú no pot negar que n'hem pagat un preu molt alt. Agraeixo el to dels comentaris i les lectures del post d'ahir.

 
Escrit per krls el dia 24.10.06 | Enllaç permanent |


1 Comentaris:


At dimarts, 24 octubre, 2006, Blogger Jaume Planas

Hola Carles, vaig perdre l'enllç al teu blog i gracies al Saül Gordillo l'he retrobat.
Et comento que em sembl lo dels pactes:

El nostre sistema es parlamentari, no presidencialista, per tant primer votem i fem confiança a un projecte, despres segons vagin les coses els partits miran que poden fer. Demanes que ERC es defineixi abans del 1N. No pot ser. A canvi de que? No podeu, per exemple dir que li donareu la presidencia de la Generalitat al Carod, aixó podria ser una contrapartida al pacte. Vosaltres tampoc podeu tancar portes, una vegada sabuts els resultats, necessiteu dues sortides, PSC i ERC per poder baixar el poder cedit amb alguna de les dues possibilitats, encara que fos ERC.
Així s'enten el pacte amb el PP, ERC en aquella època demanà mès, el PP deixava fer aquí a canvi de que CiU deixès fer a Madrid. La primera legislatura va anar mès o menys bè pero cuan el PP ja no va necessitar CiU a Madrid la cosa va empitjorar molt. Ara hi ha la gran tentació de fer el mateix que aleshores pero amb el PSOE. Deixar fer al PSOE a Madrid a canvi de que ell us deixi fer aqui. A que no podeu dir abans d'hora que no ho fareu?
El problema d'aquets pactes es que els calès sempre es queden allà (el 14% de les inversions es per plorar). Mal negoci per Catalunya tant si guanya PSOE(PSC) com CiU.
A CiU ja li va bè "que ens fotin" per poder plorar i posar el llistò un pel mes alt. Es com els saltadors de pèrtiga que, podent saltar 6,01 metres van passant per 5,70 5,80, 5,90 i cada vegada fan anar public als estadis, de cop no posen 6,01. El nostre llisto fa temps que puja 1 mm. cada rècord.

 

Publica un comentari

~ Inici