23 novembre 2006
Anestèsia social, criogènesi nacional
El discurs de José Montilla com a candidat a la presidència de la Generalitat ha resultat exactament com estava previst: gris, monòton, amb compromisos i principis vagues... però amb un punt de falsa modèstia final que m'ha sorprès. Què vol dir ser el primer treballador de Catalunya? Què vol dir que ell treballa més que ningú? Que sap el que treballen els altres?

El contingut no ha ofert cap novetat: molta carta al reis social, sense concretar massa res. Però s'han confirmat, al meu entendre, dues sospites: que el paquet de "mesures socials" buscarà l'efecte anestèsic de la societat (un tites-tites que permeti dir que s'actua en tots els fronts, però que en realitat no resoldrà els problemes de fons), i que la qüestió nacional va de pet al congelador. Criogenada, per ser més exactes. Ens vendran l'argument que ara no toca parlar-ne, entre d'altres coses perquè no li convé al senyor que presideix les reunions del comitè federal del PSOE on José Montilla va a rendir comptes periòdicament. El tot-repartit es desviurà per fer desaparèixer del debat la qüestió nacional, però per fer-ho de manera que això no activi la reacció del catalanisme és necessari que ERC hi doni el seu vist-i-plau. Aquest és el primer gran sacrifici que fa ERC per guanyar-se la confiança del PSOE, per demostrar-los que aquesta vegada faran bondat. Si han resistit i aplaudit el certificat de criogenització del catalanisme que acaba d'estendre avui el futur president Montilla, és que a partir d'ara poden resistir i aplaudir moltes més coses. Ho dic amb tot el respecte cap a la posició d'ERC però amb un total desacord.

Penso que si Montilla hagués fet exactament el mateix discurs amb ERC a l'oposició crec que avui la blogosfera republicana estaria recorrent a la seva capacitat de mobilització per muntar-ne alguna de grossa. No els veuria, en tot cas, reaccionant amb l'aplaudiment entusiasta que avui han brindat a José Montilla (no tothom, és cert, perquè he vist com Heribert Barrera ho contemplava des de la tribuna amb certa displicència).

L'error de separar la qüestió social de la nacional ens pot costar molt car. Com és possible que es deixi fer des del sobiranisme una trampa com aquesta? Per exemple, demanar el traspàs de l'aeroport de Girona (ni una paraula en el discurs de Montilla, per cert) és un objectiu estratègic nacional, no una simple ambició competencial.

De tota manera, m'hauria agradat que el senyor Montilla, quan era ministre espanyol, hagués demanat als seus col·legues el mateix que ens demana a nosaltres: que deixem de fer debat identitari. Que s'hagués adreçat als espanyols per demanar-los que a partir d'ara ja no se'n parlaria més, de la idea d'Espanya. Però aquestes coses només ens les demanen als catalans, mira quines coses. No hi ha cap govern del món que demani als seus ciutadans que deixin de pensar en la seva identitat nacional, i que els diguin que el seu futur no passa per la presència dels orígens. No m'imagino cap polític francès, socialista o gaullista, adreçant un discurs com el que ens acaba d'adreçar Montilla i no sortir-ne escaldat. Ni italià, ni britànic, ni alemany, ni holandès. Ni americà, japonès o palestí.

Però és el que hi ha. Estem tot just a l'inici del projecte de deconstrucció nacional de Catalunya, ja encetat amb el tripartit 1, i en veurem de tots colors.

 
Escrit per krls el dia 23.11.06 | Enllaç permanent |


6 Comentaris:


At dijous, 23 novembre, 2006, Anonymous Marc Vidal

Amic Carles, et veig en forma.

Ara bé, (tot això ho escrit abans)el que sembla que avui comença el joc dels republicans anomenat "jo em quedo amb els teus votants a costa de qualsevol cosa"

Ara ja sabem perque MOntilla ha dit que la identitat ja no serà prioritaria, que el plasma ideològic del Baix Llobregat dirigirà el seu mandat i Erc neutralitzarà, per interès, l'espai intel?lectual nacionalista que Ciu lidera actualment.

Al final de tot aquest trajecte futur arribarem a ser una comunitat autònoma anomenada Cataluña on l'única divisió ideològica sigui entre dreta i esquerra i el nacionalisme català esdevingui una anècdota o a part del folklore.

Fot por, però sobretot fastic veure com uns i altres apel.lant als sentiments i a la gestió lo unic que estant procurant és anul.lar l'enemic a l'espectre ideologic: Convergencia.

Ja saps que a mi dificilment em podreu enquadrar en un espectre ideològic però estic començant a cansar-me de que la politica s'ompli de "fals sentiments". Que diguin d'una vegada tots... que el que busquen és el legitim grapat de vots que enfonsi l'enemic.

Una forta abraçada

M.V.

 

At dijous, 23 novembre, 2006, Blogger krls

Amic Marc: veig que les nits et continuen sent productives.
Tens raó que la conseqüència del model que ens proposa aquesta segona versió del tripartit 2 és la regionalització de la identitat catalana. Però jo mantinc una gran esperança que no se'n sortiran. Que no els deixarem que se'n surtin. Som molts, i cada dia més. Ho veig pel moviment d'altes que ens està arribant aquests dies almenys a Girona. Hi ha molta gent que ens truca demanant informació, molta gent que no amaga la seva satisfacció per haver-se decidit a votar CiU al darrer moment. Un cop superada la sotregada, que ja l'hem superat, ens estem concentrant a fer un treball molt seriós tant d'oposició com de reimplantació territorial i renovació del partit.

 

At divendres, 24 novembre, 2006, Anonymous Galderic

Doncs si les 'polítiques socials' en matèria com l'habitatge són similars a les del tripartit de Barcelona, ja cal que li diguem a la joventut el que el tripartit sap però calla: busque-vos una bona feina perquè de piset no us en regalarem cap. La veritat és que en això de la nebulosa de les polítiques socials el govern de torn i té molt a guanyar. Bàsicament són polítiques propagandístiques i és impossible de verificar el compliement dels objectius realment assolits, ja que tot es mou en el camp dels 'desideratums': 'farem', 'construirem', 'dinamitzarem' etc., etc., etc. Un exemple. S'ha parlat molt del 'Pacte de l'Educació' com a gran què del tripartit. I resulta que fa quatre dies que els mestres es manifestaven perquè són objecte de violència. El 'Pacte per a l'Educació' fa molta patxoca als buròcrates, i d'ell se'n poden fer fotos i tríptics. Però com es veu no té cap connexió amb la realitat dels centres educatius i els seus reptes immediats i necessaris. Mente els buròcrates omplen papers i minuts de ràdio, els mestres segueixen essent atonyinats. I aquest és un problema que el tripartit no solucionarà, perquè és al.lèrgic a tot sllò que sona a 'autoritat'. Feu com en Montilla i porteu els fills a una escola cara de gent de casa bona. I en Vendrell que vagi embrutant paper. Seguirem.

 

At divendres, 24 novembre, 2006, Blogger Dessmond

En Montilla tots sabem qui és. Ell mai ha fet veure altra cosa. El que no sabíem és com podia arribar a presidir la Generalitat. Aquesta és la sopresa de debó.

 

At divendres, 24 novembre, 2006, Anonymous mineu

Això és el que fa falta, renovació del partit.

Cal que ens deixem de qüestionar constantment la legitimitat d?en Montilla per ser president, per més raó que tinguem, que la tenim, deixar de dir que hi ha una altre president, i deixar tota aquesta lletania que ja l?hem dita masses vegades. La gent, fins i tot molts militants, ja en comencem a estar-ne cansats. Cal un temps de reflexió interna, buscar noves maneres de fer política, buscar noves maneres i noves eines per connectar amb la gent i fer-li arribar els nous missatges.

Crec que ha arribat l?hora d?arriscar i fer un pas endavant en la manera de fer política i cal que entre tots la trobem.

Massa gent està cansada, si no farta, de la manera actual de fer política.

Cordialment,

Mineu.

 

At divendres, 24 novembre, 2006, Blogger Pere Garrigosa

Benvolgut compratriota, enhorabona pel teu blog. Hi tornaré sempre que pugui. I tu ja saps que sempre que vulguis pots venir a fer tertúlia al Cimera Extraordinària. Ja anem per les 13.000 entrades, i t'hi esperem perquè com més serem més treballarem pel país.

ah! i a veure si arrasses a girona la primavera vinent!

 

Publica un comentari

~ Inici