07 novembre 2006
Cal acceptar la critica
Hi ha gent que es queixa que CiU protesti. I que hauria de fer? La democracia no es nomes la suma dels diputats de la majoria sino que necessita la participacio activa de l'oposicio: els governs massa pagats de si mateixos i amb massa comoditat parlamentaria acostumen a perdre de vista que la politica es un treball temporal i que hi som perque ho han volgut uns ciutadans que son els nostres superiors. La critica es imprescindible, sobretot quan la situacio parteix d'una anomalia objectiva. Tan legitima i legal com es vulgui (no ho he discutit mai, ni ara ni abans, de manera que estalvieu-vos l'enviament massiu de consignes prefabricades), pero una anomalia sobre la qual estem edificant el govern del pais.
A nosaltres ens plouen les critiques, de totes les bandes. De la dreta a l'esquerra, de l'espanyolisme a l'independentisme, de dins i de fora. Totes son benvingudes, llevat de les que emeten missatges totalitaris i intolerants (d'un costat i de l'altre), que freguen el delicte. La critica ha acompanyat sempre la vida de CiU, i el dia que es vulgui es pot organitzar una competicio d'hemeroteques a veure qui acumula la critica mes llarga a traves de la historia.
La decisio d'ERC mereix que li dediqui una critica severa. Ho dic amb pena i dolor, pero amb tota sinceritat i honestedat. El pacte nacional era la meva opcio, ara i fa tres anys. No dic que CiU ho hagi fet tot be, ni abans ni ara. Quan ha calgut no he estalviat les critiques. Pero si tinc autoritat moral per expressar les meves opinions i exigir que em siguin respectades es perque no em plego al politicament correcte ni a l'anestesia que ens esta oferint l'entorn d'ERC perque romanguem en silenci i fer mes passador l'error greu que ha comes. No poso el carrec per davant del pais. No hi poso tampoc altres coses, i ho sento molt per a qui no li agradi. No estic a la politica per fer amics ni per caure simpatic als adversaris. Crec que la reedicio del tripartit en les actuals circumstancies es un dels errors mes greus que s'han fet en decades de catalanisme politic. I davant d'aquest error no puc callar.
Es cert que l'escenari es molt diferent de com jo me l'imaginava. Aixo entranya un desencis que la gent ha d'entendre i respectar. Estem mes sols (ja entrarem un altre dia a analitzar les raons per les quals aixo es aixi, de manera que tambe us podeu estalviar l'enviament massiu de mails reproduint la consigna prefabricada a l'us) i una mica de dol per raons obvies. La gent que es recrea en el dolor dels altres m'ha fet sempre molt de fastig. Veure les celebracions dels assassinats comesos pels palestins, els iraquians o els americans que festegen l'execucio d'algun criminal, es quelcom que no he pogut suportar mai. No puc suportar l'alegria desfermada entre els hooligans d'ERC pel que li esta passant a CiU, i tampoc no ho suportaria si la situacio fos a la inversa. He tingut amics a l'ERC de les epoques dificils i sempre que va caldre van trobar un cop de ma generos i desinteressat, i trobo indecent refregar pels nassos del perdedor o del derrotat els guanys de la victoria.
Un amic esta passant un moment molt dur. Un militant d'ERC li han enviat un SMS en que li diu 'noi, 4 anys mes sense la menjadora'. Ho trobo obsce, repugnant. La mentalitat que hi ha rere aquest SMS en aquests precisos moments revela una crueltat i una manca de sentiments que em fa por. Pero no m'extranya: els liders d'ERC estan sembrant d'odi el sobiranisme per evitar complicitats que algun dia els portessin un disgust (transvassament de vots, per exemple). D'aqui a uns anys comprovarem l'eficacia d'aquesta estrategia. De moment sabem que durant l'era Pujol, l'independentisme va arribar a la seva maxima expressio, entre altres coses perque mai a ningu se li va ocorrer asfixiar-lo (tampoc no cal que em recordeu que un dia Pujol va menystenir Carod al Parlament, que aixo no hi te res a veure). Veurem que passa a partir d'ara.
La gent d'ERC ha de madurar democraticament i ha de comencar a acceptar que son un partit de govern, i que per tant els mitjans de comunicacio i l'oposicio els tindran en el punt de mira. Es normal que sigui aixi. Nomes en les societats narcotitzades, totalitaries o que viuen en un oasi aixo no passa. I ja vam quedar que l'oasi s'havia de destruir, no?
Per aixo us poso l'acudit de Forges d'avui a El Pais. El trobo magnific, surrealista. Ens obre l'esperanca que les coses encara poden empitjorar. Vull dir que hem d'estar contents del que tenim perque encara la nostra hipoteca es podria liar amb el nostre credit personal. I aixo si que seria de-fi-ni-ti-va-ment una derrota.

 
Escrit per krls el dia 7.11.06 | Enllaç permanent |


12 Comentaris:


At dimecres, 08 novembre, 2006, Anonymous Mineu

Davant una injustícia objectiva i consumada, només ens queda el dret a protestar.

Ara però, potser seria millor fer tres coses.

Primer, començar a pensar què em fet malament, per què la nostra gent o els nostres votants no han respost com desitjàvem. Començar a pensar noves estratègies i noves maneres de fer. Les dels últims vuit anys s'han demostrat del tot ineficaces. En més d'un lloc ens hem equivocat.

Segon. Em de començar a treballar pels propers reptes. Ens caldrà, de ben segur, col?laborar amb altres forces polítiques, i per tant em de començar a actuar amb aquest objectiu.

Tercer. Desitjar que el tripartit-2 no actuï com l'anterior posant el país en una situació més complicada que l'anterior. Potser finalment no ho resistiríem. L'oposició que cal fer a partir d'ara ha d?ésser positiva i constructiva, però ferma, incisiva si es vol, però amb bones maneres.

Jo no suportaria que el meu partit caigués en la temptació de fer una oposició a lo ?pepero?!!

Cal que deixem refredar una mica l'ambient i que les crítiques, ben lloables i desitjables, es facin en el to que sempre ens ha caracteritzat.

Mineu

 

At dimecres, 08 novembre, 2006, Anonymous Anònim

No sé si el publicaràs o no, és molt llarg, però tenia ganes de comentar el teu article punt per punt i la única manera era fer-ho així.
Hi ha gent que es queixa que CiU protesti. I que hauria de fer? La democracia no es nomes la suma dels diputats de la majoria sino que necessita la participacio activa de l'oposicio: els governs massa pagats de si mateixos i amb massa comoditat parlamentaria acostumen a perdre de vista que la politica es un treball temporal i que hi som perque ho han volgut uns ciutadans que son els nostres superiors. Completament d?acord, l?oposició forma part del govern i com a tal ha de participar activament en la presa de decisions, no s?hi val només a criticar el que fa l?equip de govern, la resposta ha de ser argumentada i amb noves propostes. No estic dient que es faci la feina de l?equip de govern, només estic demanant col?laboració.
La critica es imprescindible, sobretot quan la situacio parteix d'una anomalia objectiva. Anomalia objectiva?????? Perdó... un periodista-politic està parlant d?objectivitat???? I des de quan es poden analitzar coses que impliquen sentiments. Ara si que anem malament... reconeixem almenys que l?objectivitat no existeix, jo estic tant condicionada com tu quan escric, segur que no puc ser objectiva, però no perquè estigui dominada per un sentiment esquerranòs o socialista o copnvergent, no, simplement peruè l?objectivitat no existeix.
Tan legitima i legal com es vulgui (no ho he discutit mai, ni ara ni abans, de manera que estalvieu-vos l'enviament massiu de consignes prefabricades), pero una anomalia sobre la qual estem edificant el govern del pais. Val, aquí ja parles d?anomalia a soles, com a mínim no assegures que és objectiva. Bé aquí sí que discrepem, evidentment jo no considero que estem edificant el país al damunt d?una anomalia i m?agradaria molt que aquesta vegada es pogues demostrar que un govern d?esquerres es possible en el nostre país.
A nosaltres ens plouen les critiques, de totes les bandes. De la dreta a l'esquerra, de l'espanyolisme a l'independentisme, de dins i de fora. Totes son benvingudes, llevat de les que emeten missatges totalitaris i intolerants (d'un costat i de l'altre), que freguen el delicte. La critica ha acompanyat sempre la vida de CiU, i el dia que es vulgui es pot organitzar una competicio d'hemeroteques a veure qui acumula la critica mes llarga a traves de la historia. Bé les critiques plouen a tots i per totes bandes, no crec que fer un rànquing de les critiques sigui el més raonable en aquest moment, però vaja, sempre els més criticats són els que governen, bàsicament perquè són els que fan (o no) i els que desfan i els que estan ?al davant? . CiU va ser 23 anys al govern...
La decisio d'ERC mereix que li dediqui una critica severa. Ho dic amb pena i dolor, pero amb tota sinceritat i honestedat. El pacte nacional era la meva opcio, ara i fa tres anys. No dic que CiU ho hagi fet tot be, ni abans ni ara. Quan ha calgut no he estalviat les critiques. Pero si tinc autoritat moral per expressar les meves opinions i exigir que em siguin respectades es perque no em plego al politicament correcte ni a l'anestesia que ens esta oferint l'entorn d'ERC perque romanguem en silenci i fer mes passador l'error greu que ha comes. Jo tampoc em plego al políticament correcte, i respecto molt la teva opinió, mira, si fem un repàs a tot el que s?ha dit fins ara des de la major part de mitjans estar a favor del tripartit o l?entesa, o com li vulguem dir, no sembla pas estar anestesiat o opinar el políticament correcte.
No poso el carrec per davant del pais. Però pressuposes que els altres sí. Veus aquestes afirmacions són les que neguen l?objectivitat de qualsevol article. Aquesta és la teva opinió, és el que tu penses. També podríem girar l?argument i dir ? en Mas i els seus estan emprenyats perquè no tenen càrrec?... oi que això no ho trobaries objectiu?
No hi poso tampoc altres coses, i ho sento molt per a qui no li agradi. No estic a la politica per fer amics ni per caure simpatic als adversaris. Crec que la reedicio del tripartit en les actuals circumstancies es un dels errors mes greus que s'han fet en decades de catalanisme politic. I davant d'aquest error no puc callar., En canvi jo crec que un dels errors més greus hagués estat pactar amb CiU, i tinc les meves raons, també i probablement tant respectables com les teves. Des del meu punt de vista esquerra no ha comés cap error.
Es cert que l'escenari es molt diferent de com jo me l'imaginava. Aixo entranya un desencis que la gent ha d'entendre i respectar. Estem mes sols (ja entrarem un altre dia a analitzar les raons per les quals aixo es aixi, de manera que tambe us podeu estalviar l'enviament massiu de mails reproduint la consigna prefabricada a l'us) i una mica de dol per raons obvies. Jo tampoc estic davant l?escenari que m?imaginava, però bé les coses han anat així., de tota manera no sé de que parles quan dius la consigna prefabricada. Jo no en tinc cap de consigna, ni l?acceptaria, i tu?...
La gent que es recrea en el dolor dels altres m'ha fet sempre molt de fastig. Veure les celebracions dels assassinats comesos pels palestins, els iraquians o els americans que festegen l'execucio d'algun criminal, es quelcom que no he pogut suportar mai. Tornem a estar d?acord, però comparar això amb el següent que dius.... no sé...
No puc suportar l'alegria desfermada entre els hooligans d'ERC pel que li esta passant a CiU, i tampoc no ho suportaria si la situacio fos a la inversa. Me n?alegro de sentir-ho, perquè creu-me, he viscut situacions com les que planteges i els hooligans de CiU han fet exactament el mateix que tu planteges dels hooligans d?esquerra. I sense anar més lluny, aquestes manifestacions-cassolades davant la seu d?esquerra (ja sé que no hi estàs d?acord), però com les qualificaries????
He tingut amics a l'ERC de les epoques dificils i sempre que va caldre van trobar un cop de ma generos i desinteressat, i trobo indecent refregar pels nassos del perdedor o del derrotat els guanys de la victoria. Comentari una mica paternalista, no? És allò de que el gran sempre mira amb condescendènca al petit... però quan canvien les tornes costa una mica acostumar-se... Mentre els fills són petits, tot el que fan fa gràcia, quan comencen a créixer, ja no ens fa tanta gràcia i quan ja son més grans fins i tot ens hi enfadem molt fort... la diferència és que a un fill no el veuras mai com un competidor... és el teu fill i prou.
Un amic esta passant un moment molt dur. Un militant d'ERC li han enviat un SMS en que li diu 'noi, 4 anys mes sense la menjadora'. Ho trobo obsce, repugnant. La mentalitat que hi ha rere aquest SMS en aquests precisos moments revela una crueltat i una manca de sentiments que em fa por. Exactament la mateixa crueltat i manca de sentiments que hi ha al darrera de comentaris del tipus: s?han acomodat a la poltrona, han venut el país per una cadira... són uns botiflers....
Pero no m'extranya: els liders d'ERC estan sembrant d'odi el sobiranisme per evitar complicitats que algun dia els portessin un disgust (transvassament de vots, per exemple). Bffffffffffffffff els líders de convergència estan fent el mateix... el problema es que tothom està sembrant d?odi els seus comentaris, ningú respecta la decisió de l?altra i tothom es creu que té la veritat absoluta (un altre error; com l?objectivitat tampoc existeix). Només podem anar bé des del respecte mutu, malgrat que no es pensi el mateix sobre el pacte o sobre l?equip de govern, Catalunya és el que més ens ha d?importar. Si tots partíssim d?aquest principi, les coses anirien d?una altra manera.
D'aqui a uns anys comprovarem l'eficacia d'aquesta estrategia. De moment sabem que durant l'era Pujol, l'independentisme va arribar a la seva maxima expressio, entre altres coses perque mai a ningu se li va ocorrer asfixiar-lo (tampoc no cal que em recordeu que un dia Pujol va menystenir Carod al Parlament, que aixo no hi te res a veure). Veurem que passa a partir d'ara.
La gent d'ERC ha de madurar democraticament i ha de comencar a acceptar que son un partit de govern, i que per tant els mitjans de comunicacio i l'oposicio els tindran en el punt de mira. Completament d?acord una altra vegada
Es normal que sigui aixi. Nomes en les societats narcotitzades, totalitaries o que viuen en un oasi aixo no passa. I ja vam quedar que l'oasi s'havia de destruir, no? Quin oasi estem destruint? Estavem vivint en un oasi? Bé aquí no ens posariem d?acord, segur, però estic convençuda que des del respecte fins i tot d?això podríem parlar... i per cert... potser l?oasi comença ara!
Per aixo us poso l'acudit de Forges d'avui a El Pais. El trobo magnific, surrealista. Ens obre l'esperanca que les coses encara poden empitjorar. Vull dir que hem d'estar contents del que tenim perque encara la nostra hipoteca es podria liar amb el nostre credit personal. I aixo si que seria de-fi-ni-ti-va-ment una derrota. Oi tant!! Sempre poden empitjorar, una majoria absoluta de qualsevol partit seria pitjor que un pacte entre partits. De fet els catalans som els de la cultura del pacte, no?

 

At dimecres, 08 novembre, 2006, Blogger krls

Hola: celebro el to del teu article. crec, pero, que s'hi reflecteixen uns complexos paterno-filials que no puc entendre de cap manera. Si dic que sempre he donat un cop de ma a algu que ho necessita no es, per favor!, per una relacio paterno-filial. Ha estat i hauria de ser una relacio fraternal, que es molt diferent. Ep, potser m'he equivocat tots aquests anys pensant que el viatge cap a la sobirania demanava complicitat entre CiU i ERC. No em voldria allargar, tot i que hi ha moltes coses que m'agradaria comentar. Nomes una reflexio final: no posis en el mateix pla accions de naturalesa moral diferent. No es el mateix, moralment parlant, refregar pels nassos de la victima el boti guanyat en la batalla que reaccionar amb enuig i ira per haver-la perdut. Crec que ja saps de que parlo, i no puc creure que no entenguis la diferencia d'una cosa amb l'altra. Per aixo posava els exemples que posava (en cap cas pretenc establir comparacions, per favor!). Riure's dels vencuts no encaixa amb la meva manera d'entendre les relacions socials. I no ho confonguis amb aquesta obsessio malaltissa que ens pensem que som els vostres pares! Te a veure, nomes, amb l'humanisme. Sense la generositat dels vencedors, sigui quina sigui la naturalesa de la seva victoria, no hi ha reconciliacio possible. Es el que pretenia Aznar amb ETA. Destruir l'enemic i, a poder ser, veure'l podrir a la preso.
sobre aixo de la majoria absoluta, un petit detall: el tripartit reivindica que ha guanyat les eleccions amb majoria absoluta. Ho dieu vosaltres, no jo. Sou vosaltres que dieu que la forca us ve de les eleccions, no del pacte parlamentari.Per tant, ho hauries de revisar. Suposo que nomes et refereixes a la majoria absoluta de CiU.

 

At dimecres, 08 novembre, 2006, Anonymous Anònim

Amic,

al cap de poca estona de conèixer l'acord PSC+ERC+ICV, em vares trucar i em vares mostrar la teva indignació. Em va sorprendre la magnitud de la teva indignació, la teva vehemència, el to de les teves paraules. Vaig fer el que vaig poder per tal que la conversa no derivés en un trencament definitiu de la nostra amistat. El fet que tu siguis pro-CIU i jo ex-CIU, no hauria de ser motiu suficient per a trencar cap amistat. Vaig pensar que parlaves en calent i vam quedar que ja ens discutiriem un altre dia amb més calma. Espero que així sigui.

També em va sorprendre moltíssim veure que una ment brillant com la teva podia caure en l'error de creure que l'actual CIU és la CIU que vam conèixer anys enrera. Ho sento Carles, però, pel que em vares dir, i també pel que porto llegit en el teu bloc, crec que tens un concepte massa idealitzat o massa romàntic del que és la CIU d'avui. T'ho dic amb la mà al cor. Em sembla que jo sóc més conscient de les limitacions del meu partit, que tu del teu. Esquerra tampoc no és Xauxa, ho se. No està en possessió de la veritat absoluta ni pretenc que capitalitzi la catalanitat de ningú. No pretenguis tu tampoc que CIU sigui el melic del món, que el teu programa esdevingui un axioma ni un dogma de fe. ERC la caga sovint i CIU també. Siguem-ne tots conscients i viurem tots més feliços.

Per tot això em dol que tractis ERC i, sobretot, els seus votants, com si fossim quasi-delinqüents. De carcamals que escriuen SMS o emails obscens n'hi ha a tot arreu: n'hi ha a ERC i n'hi ha a CIU. Com també hi ha 'caçerolistes' a CIU i n'hi ha a ERC. Ja saps que aquests casos no són extrapolables a la resta de "bona gent" (Artur Mas dixit) del mateix partit. Crec que en el fons del teu cor saps perfectament que Esquerra està plena de persones que estimen el pais tant com l'estimes tu, que els seus votants i seguidors som tant "bona gent" com la "bona gent" que simpatitza amb CIU , com la resta de bona gent que simpatitza amb altres partits o, fins i tot, com la bona gent que no vota o que vota en blanc.

Podria donar-te mil arguments a favor del pacte d'esquerres i segurament tu me'n podries donar mil més en contra. No vull polemitzar més, sino només respondre una de les preguntes que em feies en la teva trucada ("Què en pensen les bases d'Esquerra?"). La resposta que ara puc donar-te és que la permanent comarcal d'ERC, de la que en formo part, fa poques hores que hem acordat PER UNANIMITAT comunicar a la regional -que ho comunicarà a la cúpula- el nostre total acord amb el pacte de govern. Pots pensar que la quinzena de persones que formavem part de la junta no som suficientment representatives. Pots pensar que "tanquem files", que seguim consignes, que som unas dogmàtics, uns hooligans i uns fonamentalistes. Bé... si encara no ho has fet, dona't una volta per la blogosfera més esquerranosa i veuràs que realment és aquesta l'opinió majoritària. La militància està amb la cúpula. No hi donis més voltes. Si et pensaves que no era així... et vas equivocar.

Vull acabar remetent-me al primer missatge, el de'n Mineu. M'ha agradat molt. És el missatge que jo mateix hagués escrit i que m'hagués agradat sentir dels meus dirigents si encara milités a CDC. Si jo encara fos convergent, el subscriuria quasi lletra per lletra excepte quan diu que "jo no suportaria que el meu partit caigués en la temptació de fer una oposició a lo pepero". En aquest cas, crec que els temps dels verbs estan equivocats: la política "a lo pepero" CIU ja l'està fent des de fa 3 anys.

Quedem per una altra arrossada?

 

At dimecres, 08 novembre, 2006, Blogger krls

Ricard: lamento el to de l'altre dia. El disgust es gran, i la pena tambe. Amb tot, crec que la meva indignacio esta justificada. Tu almenys em coneixes i saps que no em moc ni pels diners ni pels carrecs, i si em dol la vostra decisio es perque la considero profundament nociva per a Catalunya. Ho dic amb molta pena, no me n'alegro gens! El que he fet, faig i fare a la vida publica esta destinat a contribuir a la plena sobirania catalana. Crec que CDC, amb totes les seves imperfeccions i errors, es per a mi el millor instrument per aconseguir-ho. Nomes demano que es respecti aquesta opcio i que no se la desqualifiqui usant termes com traicio, venda, regionalisme i altres mots que han estat formant part de la literatura oficial d'ERC en les mes altes instancies (i no nomes en els militants de base). Es cert que CiU recorre ara a un llenguatge similar, pero es molt injust que se la jutgi per les seves reaccions mes emocionals que racionals quan passa per un mal moment. Hem de ser honestos i, amb el cor a la ma, crec que tu saps que tinc rao.
Jo no idealitzo la CiU d'avui ni tampoc la d'ahir. No trobaras escrit enlloc res que porti a aquesta conclusio. Nomes parlo de respecte i consideracio a una formacio politica que ha aconseguit la victoria electoral, fet que em sembla democraticament rellevant i que hauria hagut de fer pensar una mica a ERC la reedicio del tripartit.
Intel.lectualment no puc acceptar de cap manera que la rao per la qual es decideix fer un tripartit sigui perque CiU obre negociacions primer amb el PSC. Aixo insulta la meva intel.ligencia, que vols que et digui. Una mica de consideracio, si us plau.
D'altra banda, naturalment no tinc cap dubte que totes les executives, permanents i assemblees ratificaran el pacte. Ja saps que no et parlava d'aixo. Quan a les bases els portes uns fets consumats i sobretot quan hi ha grans expectatives d'ocupar el poder (i de tocar alguna cosa calenta) es molt dificil que hi hagi actes de suicidi politic en directe. Vaja, em sorprendira molt. I no ho dic per ERC ara; aixo val per tots els partits, comencant pel meu que va dir amen als pactes amb el PP sabent que la militancia hi estaria probablement en contra. Em referia a aixo. Ja saps que no es el mateix consultar les bases ara que fer-ho sense tenir signat cap pacte. Si m'ho permets, i sense voler ofendre, crec que es fer una mica de trampa.
D'aktra banda, crec que es una gran injusticia i una gran mentida sostenir que CiU ha actuat al Parlament com ho fa el PP a Madrid. De debo, si respecteu el que representa CiU no ho digueu mes. Quan el PP ha fet costat el PSOE en temes comparables al Pacte Nacional per l'Educacio? I per l'Estatut? Quan CiU ha tingut una actitud de paralisi del pais? Qui ha creat mes problemes a ERC: CiU o el PSC un cop ha ocupat el poder?
Mirem les lleis aprovades i mirem qui hi ha votat a favor. Es de molt poc rigor sostenir que hem fet oposicio destructiva, encara que entenc que l'argumentari oficial tingui interes a anar per aqui. Pero et faig molt per damunt de les mesquineses dels partits (i per aixo em vaig permetre parlar amb el cor a la ma).
Crec que la intencio d'ERC no es tan bondadosa com la que defenses. Temo molt que l'interes principal sigui la desaparicio de CiU de l'escena politica, i que li passi com a la UCD. Aixo em dol molt, perque no ho esperava d'algu que es diu catalanista. Ho va intentar el PSC en els anys de la majoria absoluta del PSOE a madrid (per cert, si hem de retreure els pecats de la historia que ha comes CiU tambe seria molt interessant repassar els del PSC i saber on eren, que feien i que deien els actuals dirigents del PSC en aquella epoca. Que ens expliquin perque Sevilla de TGV des de fa 15 anys i perque hem de pagar quan anem a l'autopista del Maresme). No ho feu vosaltres, almenys no en nom de la independencia de Catalunya. Els mes de 900.000 catalans que ens han votat mereixen respecte, encara que penseu que s'han equivocat.
Finalment, no crec que sigui bona idea invocar les unanimitats com a prova de democracia. Un consell: malfia-te'n. El gregarisme no ens permet ser excel.lents, es el refugi dels mediocres i tu no n'ets. Si heu de governar, almenys tingueu exigencia i no calleu quan el PSC us demani que feu el favor de no molestar Zapatero en la seva campanya electoral. Si ho feu sera admetre la famosa ingerencia que dieu que no accepteu. Ho fareu? M'ho promets?
No puc escriure gaire be en aquest teclat manllevat, perque encara soc a l'estranger i es veu que no hi ha vocals accentuades ni altres accidents tipografics. No et puc, per tant, escriure amb l'extensio i la comoditat que voldria.
L'arros es sempre un gran aliat en aquestes circumstancies, de manera que ja el podem comencar a preparar. Nomes una peticio: que no sigui al mateix lloc de la darrera vegada, perque darrerament hi he anat i crec que ha baixat de qualitat.

 

At dijous, 09 novembre, 2006, Anonymous Anònim

No em considero prou important com per parlar en nom d'ERC. Fa poc que sóc al partit i el meu pes dins l'aparell gironí és insignificant. Encara menys puc saber detalls de l'estratègia de la cúpula, ni prometre res del que farà o deixarà de fer el grup parlamentari a Madrid. Però sí que et recordo l'oferiment que ha fet Carod durant la campanya: un grup parlamentari únic a Madrid. Et sembla una resposta suficient?

No crec que es tracti ara de buscar qui va ser el primer en començar el llenguatge barroer en què hem acabat caient tots. Però quan algú diu que CIU fa com fa el PP, em sembla que es refeix més aviat a l'estil, al llenguatge, no a si va votar a favor d'aquesta o aquella llei. T'ho dic sense ànim d'insultar: des del meu punt de vista, el paper que està fent CIU aquests dies -comprensible, però no justificable- se sembla perillosament al que feia el PP l'endemà de l'11-M: negant la possibilitat de les majories parlamentàries, posant en dubte la voluntat de vot dels ciutadans (com pot saber ningú quin sentiment hi ha darrera cada vot?), insinuant que ERC, PSC i ICV estan usurpant (usurpant!) el poder, repetint la cantarella de "la bona gent" que ha votat CIU (i els altres qui son? Mala gent?), etc, etc. Tot això són paraules o insinuacions que han fet Mas i Duran durant els darrers 5 dies. No se si ho hauràs pogut seguir tot, des de tan lluny. Francament, Carles, són discursos que semblen dictats per Acebes en persona. Si tu, l'escriptor, el periodista, l'intelectual, no ho veus, "apaga y vámonos"!

No crec tampoc que sigui lògic posar damunt la taula d'Esquerra les actuacions passades del PSC. Com a republicans, no tenim per què justificar el PSC. És el nostre soci de govern i potser haurem de justificar allò injustificable respecte el que facin els seus consellers durant la legislatura (i a la inversa!), però el que facin uns diputats que no son meus, en un Parlament que no és el nostre, tant el que sigui criticable, com el que sigui encomiable, és cosa seva i només seva. Convergència, en canvi, sí que té que donar comptes del que facin els diputats d'Unió a Madrid. Encara espero que algú m'expliqui què ha passat amb els Presupuestos Generales del Estado i les "esmenes" de Duran.

En qualsevol cas, dubto molt, moltíssim, que l'objectiu del PSC sigui la desaparició de CIU. Ho dubto respecte el PSC, però t'ho garanteixo respecte ERC. Això no pots dir-ho seriosament. Nosaltres no som ni volem ser demócratacristians (i crec que el PSC tampoc), així que algú o altre ha d'omplir aquest espai. No podríem permetre que passés com a Espanya on, al desaparèixer la centredreta de la UCD, va aparèixer la dreta fortíssima que ja coneixem. Si CIU desaparegués, se n'hauria d'inventar una altra, així de fàcil. Son comentaris com aquest (que ERC busca la desaparició de CIU!) els que em fan pensar que no estàs on se suposava que tu estaries: analitzant i treient conclussions lúcidament des de la distància que et permet la teva independència de partit.

Tens raó quan dius que les unanimitats són, per regla general, poc fiables, però creu-me si et dic que, a la pregunta de si estavem d'acord amb el pacte, tots hem assentit immediatament. Mesos enrera, quan comentàvem el procés de l'Estatut o les dificultats del tripartit, quan parlàvem de la imatge dels nostres dirigents en els mitjans o dels encerts i entrebancs dels nostres consellers, les opinions tenien més matisos. Avui, la resposta ha estat indubtablement ràpida i unànim: Entesa sí, volem repetir i volem continuar el que vàrem començar. Però també afegiré que durant aquests dies, als locals d'Esquerra no he sentit exabruptes contra CIU. T'ho asseguro. Al carrer i a l'espai digital és evident que se'n senten de tots colors, però no a les seus d'Esquerra. Crec que en el fons, a Esquerra som molts els que sentim un gran respecte per un tipus de CDC (un tipus de CDC que darrerament no es deixa veure gaire) i pensem en la vostra situació amb un ai! al cor.

Veurem com evoluciona tot. M'imagino que, tant CIU, com ERC, el PSC o ICV faran el que hagin de fer a Madrid amb independència del marró que ens hagim muntat a Catalunya. No ens enganyem: el mànec de la paella és allà, i no aquí, i de vegades cal grapejar-la tot i sabent que ens cremarem els dits. Repeteixo que no tinc ni remota idea sobre quina serà l'estratègia amb Zapatero (ho sap algú, avui?), però no em diguis que a ERC no li està permès flexibilitzar el discurs quan, CIU, en nom d'un pragmatisme malentès, d'un possibilisme inútil, ha fet autèntiques barbaritats amb el PP i amb el PSOE. Bé... vaja... ja estic tornant a caure en arguments que volia evitar.

Modestament, crec que ara heu de passar la vostra particular travessa del desert, com també la va passar Esquerra en el seu moment. Pel camí, espero de tot cor que us desampallegueu de determinats personatges, interessos i tics. Ens trobarem al final del trajecte i, llavors sí, potser podrem començar a construir l'espai polític català tal com el somniem plegats: convergents i republicans.

L'arròs més adient, avui, seria un agredolç xinès ;-)

 

At dijous, 09 novembre, 2006, Anonymous Pau

Em sorprèn moltíssim que les bases d'ERC ratifiquin per unanimitat aquest pacte, sincerament. De fet, m'indigna. Realment tothom ho veu bé? o és que no ens atrevim a donar la nostra opinió?

He llegit també la blogosfera "esquerranosa" que en dieu (no podríeu fer servir alguna paraula que soni menys despectiva?), i no deixa de sorprendre'm. La sensació no és altra que la de que es tanquen files, i no tinc cap dubte de que és així. Encara que es digui que no, potser és que a vegades és difícil que un mateix se n'adoni, no ho sé, la negació no és pas un símptome poc comú. Tanmateix, vaqué, quins motius han donat les bases per subscriure l'acord?

Ja fa molt de temps que veig que, independentment del que signifiqui per a Catalunya, qualsevol cosa que sembli que perjudiqui CiU és ben vista per les bases d'ERC. Ho dic de debò, havent votat sempre ERC, tret d'aquestes eleccions, em dol el pacte del tripartit, no pel meu vot a CiU (m'hauria dolgut encara més si hagués votar ERC!), sinó perquè vulguis o no, com a independentista no entenc què té de bo posar un govern espanyolista a la Generalitat, i això em dol. Llavors, si a mi em dol, se'm fa estrany que quinze independentistes més subscriguin l'acord per UNANIMITAT, i m'és encara molt més estrany que cap en discrepi. Això té més pinta de ser un acte de fe i d'obediència al partit, que no pas una reflexió sincera, o bé és que dins el partit hi ha por d'expressar-se lliurement (això m'estranyaria d'ERC, però no del PSC).

Per altra banda, a CiU els queda un llarg camí, però fet i fet, crec que els és millor estar a l'oposició que no pas al govern amb el PSC (m'hauria agradat veure com ho justificaven). Ideològicament, al meu entendre, per a ERC també hauria estat millor quedar-se a l'oposició que no reeditar el tripartit (o inventar-se l'Entesa).

Potser hi ha un plà mestre que no entenc, pot ser que l'estratègia d'ERC no sigui del tot equivocada.
Si en les darreres eleccions s'ha vist que el primer tripartit no va desgastar gens ERC, perquè no tornar-hi? Tret de tres o quatre excepcions com jo, la fidelitat dels votants d'ERC és molt forta, i sembla que poc crítica amb el que faci el partit. Per una persona d'ERC, votar CiU és més dolorós que entronar un govern espanyolista a la Generalitat (només cal llegir la "blogosfera esquerranosa" per adonar-se'n). Per altra banda, se'm fa impensable que un independentista d'ERC voti mai el PSC o ICV, perquè si ets d'esquerres l'espai d'esquerres ja el cobreix suposadament ERC, per tant no fa falta canviar, i l'espai independentista els altres dos partits no el tenen. Així doncs, passi el que passi, els votants d'ERC es queden a ERC, i els seus dirigents ho saben prou bé. Els que se'n van som poquets, i molts tornen atrets per les promeses independentistes.

En canvi, d'on venen i cap on van els vots de CiU?

 

At dijous, 09 novembre, 2006, Anonymous Mineu

PER EN VAQUÉ.

Mira Vaqué, si jo hagués tingut la més mínima sensació de que l?oposició que ha fet CiU al Parlament s?assemblés, ni que fos de lluny, a la del PP a Madrid, ja faria temps que no militaria CDC.

De veritat creus que si això fos així quasi un milió de catalans haurien votat a CiU?

Sé que aquesta afirmació que has fet insulta a la teva pròpia intel?ligència!!!

La meva afirmació anava en la direcció de dir que cal més moderació dialèctica en les declaracions públiques, tot i entenent que l?enuig és immens per lo que té d'error històric i de baixa qualitat democràtica.

Val més que comencem a asserenar-nos tots plegats, que per aquest camí no anem enlloc.

I no tardarem massa a tenir la necessitat de tornar a parlar d'un futur plegats. I si no al temps.

Molt cordialment.

Mineu

 

At divendres, 10 novembre, 2006, Anonymous Anònim

Carles i Vaqué,

Mireu ara és hora d'anar a dormir. Em considero amic de tots dos. No vull donar gaire pistes sobre qui sóc però les suficients per identificar-me. Sóc amic vostre i ex-company de diverses batalles internautes. Abans de l'estiu vaig compartir un sopar amb vosaltres dos i ja vaig veure que la relació CiU-ERC no pintava bé a curt termini. La meva posició de no militant en cap de les vostres formacions i l'objectiu comú que comparteixo amb vosaltres m'obliguen a intervenir. Podria adreçar-vos un correu electrònic però vull dir la meva públicament. Espero que sigui demà.

 

At diumenge, 12 novembre, 2006, Anonymous Anònim

Bé, com deia en l'anterior comentari m'agradaria dir la meva sobre aquest conat d'enfrontament entre els nacionalistes Ricard Vaqué (ERC) i Carles Puigdemont (CiU). Us he de dir que ho lamento però alhora estic convençut que aquesta discussió servirà per veure cap on hem de tirar. Us demano disculpes per l'anonimat però vosaltres crec que ja sabeu qui sóc i la meva tasca actual no em permet sortir a la llum.

En primer lloc, com ja sabeu, em considero independentista i per tant no cal que us digui què he votat. Sóc independentista perquè crec que Catalunya tota sola, sense arrossegar el mort d'Espanya, ens permetrà viure molt millor i, en segon lloc, per una qüestió d'autorespecte. Només les nacions amb estat tenen garantit el respecte que es mereixen com a poble. Exercir de català les 24 hores del dia al nostre propi país és molt feixuc. Cansa.

Dit això i abans d'encarar la reflexió de futur vull apuntar com se m'ha posat la reedició del tripartit. Jo era, i sóc encara, partidari del pacte nacional des de la meva no militància política.

En primer lloc, amic Vaqué, jo no hauria fet mai president José Montilla. En aquest sentit em remeto a l'article demolidor de l'admirat Víctor Alexandre ?No és això, companys d'Esquerra? http://www.victoralexandre.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=204&Itemid=63

Un home que nega els drets històrics de Catalunya, que presenta esmenes al projecte de reforma de l'Estatut l'endemà d'aprovar-se al Parlament, que parla bé el català després de més de trenta anys malgrat la seva via política amb el que això denota de manca d'integració, o que vota contra el control dels aeroports per part de les institucions catalanes no pot ser mai president del nostre país. I de motius n'hi ha més però no m'hi vull estendre però Catalunya és una nació massa dèbil encara com per permetre's posar un personatge d'aquestes característiques al capdavant.

Per tant ERC crec que s'equivoca. I s'equivoquen Carod i Puigcercós per voler salvar la Catalunya social com a garantia de la Catalunya nacional. Parlem clar i sense eufemismes. Voler salvar la Catalunya xarnega està molt bé com a intenció però la Catalunya que encara avui entenem com a xarnega perquè no s'ha integrat no la salvarà ERC. Perquè ERC potser farà molts esforços i impulsarà moltes polítiques socials però aquesta Catalunya no li agrairà mai. I des d'aquí el meu agraïment als que sí s'han integrat i han fet d'aquesta terra el seu espai natural. El Tripartit 1.0 va suposar per a ERC caure en la temptació de fer de Jordi Pujol i donar una oportunitat a Espanya que ja no es mereixia

I a tu, amic Carles, t'he de dir que com a votant d'ERC he acabat fart de sentir-me com una crossa d'altres formacions. Per què sempre se'm demana que voti en funció dels altres? Per què només es critica l'equidistància a ERC?. L'any 1999 quan es veia a venir que, després d'una minoria l'any 1995, no es tornaria a obtenir cap majoria absoluta Jordi Pujol no es va pronunciar sobre possibles aliances i finalment va acabar governant gràcies al PP. No era equidistància això?

CiU ha demostrat molt poca volada. L'Artur Mas només va dir que no pactaria amb el PP i que volia tenir una àmplia majoria que tothom donava per fet que no obtindria. Per tant la necessitat de pactar era sabuda per CiU i sempre va callar sobre les preferències. No és equidistància això? I sabent que sola no faria res com és que no ha intentat abonar el terreny amb ERC, en comptes de carregar constantment acusant ERC de ser el papu culpable de tot i rematar la jugada amb un DVD que és un insult a la intel·ligència i que demostra que tracta els conciutadans com una colla d'imbècils. Es pot començar un DVD fent veure que el Tripartit 1.0 és un pacte entre mafiosos?

Carles, crec que a CiU s'han pensat que l'assentament d'ERC com a tercera força i espai consolidat dins la societat catalana va ser una mena de riuada que tornaria al llit fluvial. CiU no ha entès que aquest espai hi és i per molt de temps i que, quan molts dels seus votants li han donat suport, no ha estat per votar indirectament Artur Mas sinó per governar com a tal i procurar fer president Carod-Rovira. Fins que això no s'encaixi a la casa convergent no hi ha res a fer.

CiU s'ha equivocat de ple i és ben humà que no l'hagi encertat. De tot se n'aprèn i especialment de tractar amb la gent. Ho dic perquè CiU ha estat traïda dues vegades per Zapatero. Els catalans ja ho vàrem ser en el seu conjunt quan el president dels espanyols va incomplir la seva paraula de respectar l'Estatut del 30 de setembre. Però CiU també ho ha estat per haver-se pensat que el gran mentider espanyol facilitaria la presidència a Artur Mas.

Però com que la política és crua i freda i he de triar, prefereixo que ERC governi que no pas que Mas sigui president amb el PSC. Quants més consellers amb voluntat independentista hi hagi millor.

Ho veieu, però? A Espanya no hi hem de fer res. Mentre en depenguem ni aigua. Ja serem amics quan siguem independents però continuar confiant-t'hi és, com a mínim, d'autèntics gamerusos.

Tots hem quedat fotuts per culpa d'Espanya i ERC i CiU, especialment. Sembla clar doncs a què ens hem de dedicar i si pot ser a partir d'avui millor que demà.

Aquesta setmana passada un il·lustre blocaire polític m'advertia del vostre enfrontament i comentàvem que això no pot ser. Em deia que si a CiU hi hagués un miler de Puigdemonts el panorama s'assemblaria molt al que tots desitgem en els ambients polítics del Principat. I li dono la raó.

Parlem de futur amics Carles i Vaqué?. L'entesa entre ERC i CiU ha d'arribar tard d'hora i això és tan cert com que demà sortirà el sol. Venen eleccions municipals i aquestes haurien de servir per fer els primers pactes nacionals en l'àmbit local i comarcal. I a Girona això crec que és possible. No vull ni imaginar que les degradades relacions CiU-ERC per culpa de la reedició del tripartit puguin malmetre una possible aliança a la plaça del Vi del Girona.

Cada dia estic més convençut que Carles Puigdemont serà el proper alcalde d'aquesta bella ciutat. Crec que té un discurs, una imaginació, una experiència, uns coneixements i una visió de Catalunya dins del món que el fan la persona ideal per encapçalar el que jo definiria com a ?esperit de Girona?. Un esperit que hauria de ser el de la reconquesta de la convivència i coalició política entre CiU i ERC. Una Girona nacional com a referent del primer gran pacte entre CiU i ERC que faci visible allò que tots volem i que no hem pogut gaudir encara. Un esperit que tant de bo s'escampés a Barcelona, Lleida, Tarragona i tantes altres metròpolis de la nostra nació per arribar a la plaça de Sant Jaume i el dia de demà a les Nacions Unides.

Per cert, m'hi comptareu a aquesta arrossada de la pau?.

 

At dilluns, 13 novembre, 2006, Anonymous Anònim

"Parlem de futur amics Carles i Vaqué?"

Potser no m'he explicat prou clarament, però desitjava que el meu missatge fos precisament aquest. El problema que hi veig és que, mentre alguns considerem que això ha estat un punt i apart, sembla que altres ho volen considerar un punt i final. Espero aquest que sigui només un sentiment transitori.

Si s'ha equivocat ERC, o s'ha equivocat CIU, només el temps ho dirà. En qualsevol cas, equivocats o no, hem arribat on som ara i la situació és la que és ?digueu-me obvi?. I ara convindria no degradar més l'ambient, perque no convé a ningú aquesta atmòsfera irrespirable i crispada. No li convé ni als partits de l'Entesa, ni a CIU ni, per descomptat, a la gent del carrer.

Repeteixo que no puc parlar en nom d'Esquerra perquè dins ERC només sóc una engruna, però, des del meu punt de vista, CIU ha de recuperar l'esperit que la va fer gran i ERC ha de consolidar-se i créixer en l'espai de centresquerra. Quan arribem a aquest punt, CIU i ERC hauran de tornar a sentar-se i parlar, aquesta vegada de tu a tu, d'igual a igual, i amb la vista posada molts anys enllà.

Per descomptat que l'arròs és a tres bandes, com a mínim.

 

At dimecres, 15 novembre, 2006, Anonymous Anònim

Jo no crec que CiU hagi d'intentar ocupar un espai centre-esquerra que està saturat.Penso que CiU ha d'ocupar l'espai centre-dreta i ser sobiranista sense complexes com Esquerra. Un pacte,doncs,entre el centre-dreta i el centre-esquerra només és justificable per engegar un procés sobiranista.
El que passa és que els pocs sobiranistes que hi ha a CiU no es creuen que sigui possible i consideren que el sobiranisme no està madur. I ho està,de madur...

 

Publica un comentari

~ Inici