02 novembre 2006
Contactes, pactes i legitimitats
Em fa molta gràcia que s'articuli entorn de l'anomenat pacte convercialista la crítica dels qui han estat socis del PSC i els continuen volent com a socis de Govern. No veig, de moment, cap disposició a ERC per fer un pacte nacional, i em temo que faran totes les gestions i negociacions per excloure CiU de qualsevol govern. Em temo que faran servir els seus contactes privilegiats amb la Moncloa (per alguna cosa han de servir tantes estones passades pactant coses amb Zapatero) per oferir-se com a desllorigadors del nou tripartit.
Jo ja he deixat clar en més d'una ocasió que prefereixo un acord nacional --de govern o parlamentari-- entre els partits d'estricta obediència catalana. Però no veig ningú d'ERC fent el mateix discurs; ans al contrari, els veig molt disposats a fer Montilla president per tal que no ho sigui Mas. Si és legítim que ERC busqui desesperadament el PSC per pactar-hi suposo que deu ser també legítim que CiU faci el mateix, vista la poca disposició dels republicans a fer un govern que no sigui el tripartit.
Artur Mas ha guanyat les eleccions amb un avantatge molt gran respecte el PSC, que s'esfonsa fins i tot en ciutats com Girona. Ha de ser el president del país, i tota operació que passi per una altra persona serà tan lícita i legítima com es vulgui però nacionalment seria inacceptable. Ens regionalitza, ens devalua com a nació... i que ho facin els senyors del PP i de CC té un passi, però que qui ho promogui sigui ERC comença a ser preocupant.

 
Escrit per krls el dia 2.11.06 | Enllaç permanent |


0 Comentaris:


Publica un comentari

~ Inici