12 novembre 2006
Ja puc tornar a posar accents...
Hem tornat del viatge a l'estranger: finalment puc tornar a posar accents, dièresis i ces trencades als meus articles! Ha estat horrorós, això d'escriure en un teclat ignot. I més quan sembla que s'han de dir tantes coses en poc temps...
Des que hem arribat amb prou feines hem descansat. Ahir al migdia dinàvem a Bucarest, a la barraca on es diu que fan els millors mici de tot Romania, que porta per nom "El geperudet" i que, efectivament, està conduïda per un geperut completament corbat. Al vespre, a les 9, ja érem al teatre de Salt per veure un espectacle sensacional (un únic retret: potser és un pèl llarg), "Ritter, Dene, Voss", de Krystian Lupa. Quan vam anar a descansar ens van tocar quarts de dues.
Avui ens ho prenem amb calma. Comença una setmana de feina --de nova feina per a mi-- i amb ella s'inicia un període d'incertesa política que serà llarg el primer (el període) i probablement curta la segona (la incertesa): el tripartit 2.0 apropa definitivament els seus integrants a l'articulació d'una mena de Partit Únic de Catalunya que ho controla tot, ho veu tot i ho sap tot. El repartiment de càrrecs del Parlament en serà la primera prova, i novament el grup polític (presentat com a tal a les eleccions, és a dir, donant la cara) que representa més catalans i catalanes quedarà marginat per l'implacable corró del PUC, el qual a sobre exigirà rendiment de pleitesia per les engrunes que ens seran concedides gràcies a la magna generositat dels amos i senyors. Si no ho fem diran que no sabem perdre i que practiquem una oposició agressiva a l'estil del PP, i tot el bla-bla-bla que escamparan a través de la seva artilleria de base.
Caldrà tenir molta paciència, molta resistència als atacs que ens vindran de tots els fronts (ja ens estan venint) i mantenir les conviccions. Altrament, potser serem una nació però no serem lliures. Una Catalunya sense contrapesos, sense pluralitat, sense alternança materialment possible, és un país que no accedirà mai a la llibertat. És clar que això només ens importa i afecta els qui mai no hem militat ni participat en cap organització que pretén imposar dictadures proletàries i revolucions populars, sinó que hem cregut en la bondat del sistema democràtic que abans els líders que formen el tripartit anomenaven amb menyspreu "democràcia burgesa".

 
Escrit per krls el dia 12.11.06 | Enllaç permanent |


0 Comentaris:


Publica un comentari

~ Inici