19 novembre 2006
"La pell de brau", una lectura molt actual
En poesia acostumo a moure'm molt a poc a poc entre Foix i Espriu, depenent del moment. "La pell de brau" acompanya els moments que també recorro a la trilogia ibèrica de Gaziel. Avui, els versos d'Espriu ofereixen noves possibilitats interpretatives. No han passat de moda, ans al contrari! Imagino que als cagumcois i cagumcoies del país no els deu satisfer que el poeta els parli d'aquesta manera tan assenyada i dialogant. Hi ha un personatge en les memòries de l'Ibáñez Escofet que em va quedar gravat i amb el qual penso sovint aquests dies; li deien "en quatre tiros", naturalment no pas en la seva presència. Va adquirir molt de poder durant la guerra civil, a Roses. Tot ho arreglava amb quatre tiros. Era temut tant per la seva violència i capacitat expeditiva com per la seva rotunda ignorància. Després d'aquests acaloraments que de tant en tant ens agafen per culpa del rauxisme va ser necessari que vingués Espriu i escrivís coses tan belles i alhora tan assenyades, clarividents i necessàries com aquestes:

A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.
L'estupidesa humana pot fer caure tot un poble per culpa d'un sol home. Els ponts del diàleg solen ser l'objectiu preferent dels dinamiters d'un país. Si vols acabar amb la resistència d'un país, fes saltar pels aires els ponts del diàleg. A més no sembla que, avui, ningú tingui tanta paciència com per esperar que la pluja caigui a poc a poc ni accepti guanyar la llibertat a través de l'ordre, la pau i el treball. Són valors que l'esquerra rauxista considera de dretes, ambigus, febles, pactistes, claudicants. Tenen pressa per arribar enlloc, i obliden que el viatge d'un poble cap a la seva llibertat és l'obra d'una successió d'arquitectes i enginyers que es van rellevant al llarg dels temps, no pas la ruta d'un camioner que duu una mercaderia quasevol a un punt concret del mapa de carreteres.

Segurament els camioners nacionals menysprearien Espriu perquè el considerarien un fill de casa bona. Són temps dolents, per a la lírica.

 
Escrit per krls el dia 19.11.06 | Enllaç permanent |


10 Comentaris:


At dilluns, 20 novembre, 2006, Anonymous Bloquesferòmetre

http://www.tribunamallorca.org/opinio.php?id=8232

 

At dilluns, 20 novembre, 2006, Anonymous Ignasi Planas

Gràcies Carles!

En moments grisos com els presents necessito glops d'esperança que em retorni la confiança en que el nostre treball no és debades.

Com pots observar estic força desanimat.

Ignasi Planas

 

At dilluns, 20 novembre, 2006, Blogger Jaume Planas

Com podreu demanar que ERC pacti amb vosaltres despres d'aquest ploramiqueig! Elegancia Carles! Quan Pujol guanyaba amb majoria absoluta ningù s'emprenyaba per haver de fer consultes amb el president del parlament. No et queixis mes d'ERC i mira cap al teu partit, segur que no heu fet res malament? Tota la culpa es dels de fora de CiU? Pactar amb el PSC es tant i tant dolent que vosaltres (CiU) ho vareu posar com preferent abans que ERC!
Sembla que l'estrategia den Mas no es pas la que tu podries defensar: Allargar la ma i dir-li a ERC "estem aqui per quan el PSC us falli (que ho farà) esperant-vos" aquesta estrategia segur que faria mes difícil a ERC no pactar amb vosaltres que el ploramiqueig actual. Posant-vos en posiciò de esperar al germà (ERC) amb els braços oberts, probablement, faria mes forta ERC dins del tripartit i de retruc podria teure mès per als catalans, que suposo que es el que voleu, no?

 

At dilluns, 20 novembre, 2006, Anonymous dona corrent

Jaume Planas, no és el mateix que Ciu, partit amb la majoria d'escons, pacti amb el psoe-psc i sigui principal en el govern, com li correspon. La sociovergència no és el millor però representa millor els resultats electorals. Amb un psoe-psc que no seria líder al govern de la generalitat. Això del triStp II és una befa als que creuen en el país. És un pacte a base de posar líder del govern de la generalitat el psoe-psc, que NO ha guanyat les eleccions. A més el psoe-psc sap que pot fer el que vulgui al iuv i a erc perquè aquests no pacten amb ningú més...en són un apèndix...

 

At dimarts, 21 novembre, 2006, Anonymous Josep

Ah sí, l'elegància, suposo que la d'href="http://ianasagasti.blogs.com/mi_blog/2006/11/la_izquierda_ab.html#comment-25514448">
escriure "CyU" en blocs on un es deu pensar que no el veuen.

Només cal llegir l'

article al diari Avui
a què, en part, fa referència aquesta entrada, per aprendre classes d'elegància. Suposo que també és molt elegant i d'independentista (espanyol, s'entén) posar de president de la Generalitat de Catalunya un espanyolista que diu que Catalunya no té drets històrics.

El que escriu en Carles no és només elegant, sinó que també és ben estructurat, punyent, lúcid i culte. El que passa és que a diferència del de Xavier Vendrell, l'article d'en Carles, amb poesia inclosa, a alguns els deu ser més difícil d'entendre.

Carles, no facis cas als que et volen censurar en nom de l'elegància, o del progressisme de fireta, o del que sigui. Mentre no et donin motius convincents per demostrar-te que t'equivoques, tu continua escrivint les coses tal i com les veus, i no facis cas a aquesta colla de ploramiques que els sap greu que els ho diguin quan s'equivoquen. I és que ja se sap que els nens s'enrabien quan se'ls renya.

Independentment de si estem d'acord amb tu o no, molts venim al teu bloc perquè és una font d'inspiració política, d'idees i de catalanisme. Ens sabria greu que això canviés.

Enhorabona pel bloc!

 

At dimarts, 21 novembre, 2006, Blogger Jaume Planas

Escolta Josep, ets anònim i has tingut un greu error, el comentari firmat per mi al article d'anasagasti era el anterior:
"Me parece un buén anàlisis. Noto a faltar el análisis que el PNV podia haber hecho sobre el Estatut de Catalunya que solo Xavier Arzalluz se atrevió a hacer, desmarcándose de CiU. De esas lluvias tenemos estos lodos. CiU y ERC cada vez más lejos grácias a ZP.

Al PNV ya le va bién el Estatut catalán que ya se sabe que lo que se le da a Catalunya todas lo quieren, y así nos va. Algún dia las tornas se les pueden girar, Catalunya va a dejar de ser expoliable (por ya exprimida) y ya van los primeros ustedes, las voces de la insolidaridad del concierto crecen. En lugar de hacerlo un modelo exclusivo y solo suyo, exportenlo como modelo de éxito, por favor."

Espero que tinguis cura en fer links atribuint-me comentaris que son d'altre.

 

At dimecres, 22 novembre, 2006, Anonymous Anònim

Segons el senyor Planas CiU (48 escons) hauria de dir a Esquerra (21 escons): "estem aqui per quan el PSC (37 escons) us falli".

Això què és? El món a l'inrevés? Ja n'hi ha prou de carnaval!

Som 935.756 catalans que ens hem de fer respectar, i no posar l'altra galta.

 

At dimecres, 22 novembre, 2006, Blogger Jaume

Molt, bona, la metàfora del camioner!!!

 

At dimecres, 22 novembre, 2006, Anonymous Q Bha Tha

"Els ponts del diàleg solen ser l'objectiu preferent dels dinamiters d'un país. Si vols acabar amb la resistència d'un país, fes saltar pels aires els ponts del diàleg."

Això ho dius per que t'ho creus de debò? En aquest cas, no entenc què has estat fent els darrers dies en aquest bloc, perque el llenguatge i el to d'alguns dels teus articles rebenten definitivament tots els ponts possibles.

"obliden que el viatge d'un poble cap a la seva llibertat és l'obra d'una successió d'arquitectes i enginyers que es van rellevant al llarg dels temps"

Molt ben dit. Alternança és la paraula. CDC i UDC, amb l'ajut del PP i el PSOE, han estat els arquitectes durant 23 anys. I ara ho son PSC, ERC i ICV. No hi veig el problema.

 

At dijous, 23 novembre, 2006, Blogger krls

Benvolgut cubata, no crec que el llenguatge i to suposin cap amenaça a l'estabilitat de ponts. Hi poden ajudar, però no cal que ens els poseu d'excusa. Si hagués de dependre d'això, faries bé de repassar els diaris de sessions i llegir amb atenció i distància el to i el llenguatge de les intervencions d'Huguet o Ridao quan eren a l'oposició. Si el to i el llenguatge "rebenten definitivament" tots els ponts possibles... em temo que això vulgui dir que no ens deixareu obrir la boca. Haurem de passar la censura prèvia de la vostra sensibilitat, per poder dir res? Sempre us semblarà que ens passem.
I per cert, si em cites procura fer-ho bé: en la referència als arquitectes i els enginyers hi contraposava la figura del camioner, que curiosament has omès. Després de tres anys d'experiència d'aquesta trinitat (PSC, ERC i ICV), em temo que el títol d'enginyers no se l'han guanyat, precisament. I no ho dic només pel Carmel.

 

Publica un comentari

~ Inici