10 novembre 2006
Reflexions i respostes d'altres que faig meves
He estat un dia desconnectat i se m'han acumulat els missatges i les repliques. N'hi ha hagut un parell que no les he publicades perque obrien un cami que jo mateix vull obrir d'aqui a un temps, no ara, i que espero que doni resposta a les persones que me les han trames. Soc amo del meu tempo, i el meu tempo el vull marcar jo. Ep, si no es demanar massa i espero que no ofengui ningu.

No he tingut, per tant, el temps suficient per dedicar a respondre i contrargumentar. En canvi, si que he pogut llegir almenys quatre articles d'un interes excepcional. S'hi fan reflexions que em serveixen de resposta a alguns comentaris. Us demano que els llegiu i que els feu circular. Crec que expressen amb mes rigor i serenor dels que podem aportar els qui vivim molt de prop el conflicte (perque, amics, hi ha un conflicte molt serios). Els afegeixo al que vaig recomanar l'atre dia, excel.lent i valent, de l'Antoni Puigverd a la Vanguardia.

El primer es un article de Ramon Tremosa al diari Avui de dijous dia 9 de novembre. En Tremosa ha estat l'economista que els opositors a l'Estatut han aplaudit (suposo que fins avui, que el repudiaran per traidor. Supos que ja no el tornaran a reivindicar. Ho sento, Ramon!)

El segon es el que publica en Salvador Cardus al mateix diari en la seva edicio d'avui divendres. No us el perdeu, si us plau. En Salvador ha parlat sempre amb independencia dels partits pero amb compromis nacional.

El tercer es el d'en Joan B. Culla a El Pais tambe d'avui divendres. Llegiu-lo, recomaneu-lo i guardeu-lo be per recordar que almenys algu va gosar dir el que es un tabu per a ERC: l'omnipotent, omnipresent i omnivor poder del socialisme a Catalunya.

I el quart es el d'un altre articulista recomanat sempre que ha calgut pels d'Esquerra, en Xavier Roig. Espero que no l'enviin al mateix infern al qual ja han enviat gent de rigor i brillantor intel.lectual com en Francesc-Marc Alvaro, el primer a ser assenyalat pel primer tripartit, branca esquerranosa, com a venut al sou de la sociovergencia. Un linxament que fins avui no ha rebut la resposta i la solidaritat d'altres col.legues. En Xavier Roig escriu a l'Avui de divendres amb una gran dosi de critica i decepcio. En lloc d'alegria, d'esperanca, el nou tripartit genera una desafeccio seriosa. Un trencament greu. Un cabreig (i perdoneu-me l'expressio) que amenaca de fer-se estructural.

Que els llegiu de gust. Suposo que qualsevol persona intel.ligent hi sabra veure aportacions completament desinteressades des del punt de vista dels partits, que no estalvien la critica quan toca i a qui toca, i que sobretot hi veuran una altura de mires i un sentit patriotic del qual anem molt escassos, aquests darrers temps.

 
Escrit per krls el dia 10.11.06 | Enllaš permanent |


3 Comentaris:


At dissabte, 11 novembre, 2006, Anonymous Lectora

Selecciˇ ˙til i impecable. GrÓcies.

 

At diumenge, 12 novembre, 2006, Anonymous prems˛metre

Avui 12 de novembre hi ha un article de Villatoro a l'Avui que analitza l˙cidament la malaltia de quŔ volem que morim:

http://www.avui.cat/avui/diari/docs/index4.htm

 

At diumenge, 12 novembre, 2006, Anonymous prems˛metre2

Al comentari anterior del prems˛metre diu "volem" on ha de dir "volen", evidentment.

 

Publica un comentari

~ Inici