17 novembre 2006
Sessió constitutiva decebedora
M'esperava una altra cosa. Només m'ha semblat aprofitable l'esment que ha fet el president Ernest Benach als polítics que ens han deixat (entre ells l'apreciat Francesc Ferrer) i també a l'escriptor Jordi Sarsanedas. La resta, decebedor. Per començar, la pompa del procediment, anacrònica, lenta: ¿per què hem de votar en un tros de paper, un a un, en una urna de vidre... ? Que no diuen que ens facilitaran tota mena de ginys telemàtics, des d'un pda a un pc portàtil que podrem connectar des del mateix escó? I, doncs, per què no han preparat tot aquest temps una aplicació telemàtica adequada? Calia tot aquell cerimonial de cridar els diputats un a un, ficar el paper dins l'urna, escrutar vot a vot... tres vegades seguides?!

Abans hi havia hagut el "sermó" del diputat de més edat de la cambra, en Josep Maria Balcells. M'ha semblat una moralina fora de lloc, i també m'ha semblat que s'excedia en el rol que les circumstàncies li han atorgat. Presidia la mesa d'edat perquè és el més gran de tots nosaltres, no perquè sigui l'encarregat de fer-nos cap reflexió ni per competir, citant fins i tot Kennedy, amb el discurs de qui realment li tocava parlar, que era Ernest Benach.

Però el president del Parlament ens ha delectat amb un discurs per avorrir les pedres. No sé com s'ho farà per fer entendre als ciutadans com n'és d'important el Parlament després de la lliçó de corró amb què ens han obsequiat el seu primer bon dia. Abans d'emprendre-la contra els abstencionistes i desafectes, una mica d'autocrítica sobre les formes que acabem adoptant en el Parlament no ens aniria malament. Potser la praxi, darrerament de moda, d'anorrear el primer grup parlamentari del país té alguna cosa a veure amb la percepció que denunciava, encertadament, el president Benach. Ep, sigui dit de bon rotllo.

Me'n torno a Girona per l'aglomerada ronda litoral. La mateixa que he fet servir aquest matí, naturalment també aglomeradíssima. Impresentable. Dels trens de la Renfe de Zapatero ja no me'n fio; sóc usuari habitual i ferm defensor del ferrocarril, però la Renfe socialista m'ha deixat tirat unes quantes vegades aquests darrers mesos i m'he sentit tan desatès i indefens, que avui no me la volia jugar. Suposo que molts dels que hem col·lapsat la ronda tenim els mateixos temors i hem passat per males experiències similars: arribar tard (molt tard) a una reunió, perdre un (o dos) avions, estar aturat una hora prop de Sant Celoni en el darrer tren que et pot dur a Girona, cansat i a sobre sense la més mínima informació... Això per no parlar de la dificultat d'aprofitar el trajecte, de les vegades que es talla la conversa telefònica, de les vegades que vas dret o assegut en condicions lamentables, o de les dificultats que tenen persones de mobilitat reduïda per pujar al vagó.

Farem res, amb els trens? Crec que hauríem de començar per aquí, per resoldre ràpidament aquest greu problema que té el país. Si no ho fem, ja pot esforçar-se el president Benach a fer-nos caure més simpàtics als ciutadans en general, que no se'n sortirà. Si no som capaços (sobretot el govern però també m'incloc com a oposició) de fer que els trens funcionin bé, que no s'estranyi Benach si els polítics continuem en les cotes més baixes de valoració dels ciutadans.

 
Escrit per krls el dia 17.11.06 | Enllaç permanent |


3 Comentaris:


At divendres, 17 novembre, 2006, Blogger Jaume

L'esquerra fa discursos amb aquell to de qui fa la lectura de l'Evangeli

 

At divendres, 17 novembre, 2006, Blogger krls

Tens tota la raó, Jaume. Hi ha hagut un moment que semblava trobar-me en una d'aquelles homilies que feien els capellans progres dels anys seixanta i setanta.

 

At dissabte, 18 novembre, 2006, Anonymous Bloquesferòmetre

No us ho perdeu:

http://ianasagasti.blogs.com/mi_blog/2006/11/la_izquierda_ab.html#more

 

Publica un comentari

~ Inici