06 novembre 2006
Tinguem-ho sempre ben present
El que ha passat aquests dies mereix ser recordat sempre. La traïcio nacional d'ERC fent inviable un pacte sobiranista per generacions és digna de retenir a la memòria. Us reprodueixo el darrer paràgraf de l'article de Xavier Bosch a l'avui, per tenir clar en mans de qui ERC acaba de posar el nostre país. Ser sobiranista es demostra volent un president fort, preparat, que lideri la societat catalana. Afeblir la institució de la presidencia es afeblir Catalunya, i això un que es digui sobiranista de debò no ho permetria mai.

''Puigcercós, Huguet, Vendrell creuen que el que més li convé a Esquerra (i
a Catalunya, esclar) és fer un nou tripartit i convertir en president un senyor
gris, que en el debat ha fet pena, que les entrevistes, quan no fuig, les
defuig, que tria quins periodistes l'han d'entrevistar a la tele i que, a última
hora, envia Antoni Castells a xerrar als col·legis professionals perquè sap que
ho farà millor que ell. Esquerra està a punt de fer president un senyor que es
pregunta què vol dir "ser de la ceba", que promet llibres de text gratis a
l'escola pública mentre que ell, per si de cas, confia l'educació dels seus al
Col·legi Alemany. Això sí, tothom en destaca una virtut: que és molt
treballador. Com també ho és el forner de sota casa i l'enterramorts del
cementiri de Montjuïc o la Margarida Minguillón i, per més que penquin (i amb
tots els respectes per a tots tres) em costa d'imaginar-me'ls presidint la
Generalitat. Que es legítim? Això sí. ''

 
Escrit per krls el dia 6.11.06 | Enllaç permanent |


9 Comentaris:


At dilluns, 06 novembre, 2006, Anonymous Anònim

Però, a veure: exactament en què ha consistit la "traició" de ERC? ¿Es pot saber qui sou vosaltres per a decidir què ha de fer o què no ha de fer un altre partit polític?

ERC ha pactat segons els seus interessos. Punt. Ja n'hi ha prou de tant planyiderisme i tanta tieta ploranera (avui sentia en una que trucava al programa del Xavier Bosc a RAC1 dient, mig paintejant, que "s'estava plantejant sortir del pais". Doncs marxi, senyora. Jo què vol que li faci.

És realment avorrit (i, per moments, alarmant) aquesta obsesió salvapàtries que, de cop, ha agafat CiU. Fes, si no t'importa que et tutegi, un experiment: agafa el teu discurs, tradueix-lo al castellà, i canvia Catalunya per Espanya. A veure què et sembla.

Salutacions,
Eduard

PD: en qualsevol cas, tot i el meu comentari diguem-ne negatiu d'avui, felicitats pel bloc. És un dels que segueixo sovint, sobretot ara que he "descobert" el nou domini (vaig arribar al vell via un enllaç d'en Berlin-Smith, el de les ).

 

At dilluns, 06 novembre, 2006, Anonymous Anònim

Avui és un dia molt trist. La traïció ha estat molt gran.

 

At dilluns, 06 novembre, 2006, Blogger Jaume Planas

La contesta que he posat a Fent la viu viu serveix tambè per al teu post, opino que no et post queixar de que ERC trïi el PSC si vosaltres el tenieu com a primera opciò.
Dit això, jo no hi estic d'acord i crec que el cami, en lloc de queixar-vos es fer mes catalanista Convergencia. Sembla el camí més idoni, deixar clar que Convergencia es catalanista, despenjar-vos, finalment, d'Unió (crec que resta més que suma i deixant a Durán que sigui ministre a Madrid ja te l'horizó programàtic cobert).
Punts que cal aclarir per demostrar que sou mes catalanistes que'l PSC:
1. L'Estatutet que es va aprobar es clarament insuficient. ZP no es "generos" amb la lectura.
2. El Prat es innegociable i cal que sigui transferit (Durán es conformaba amb els altres, deficitaris)
3. Reconeixer que pactar amb el PSOE els pressupostos ha estat un error.
4. Reconeixer que el catalanisme es més una primera opció, més que l'eix esquerra-dreta. Demanar directament que Catalunya no es conforma amb una autonomia, sino per un dret d'autodeterminació.
Amb aquets apunts no cal anar al notari per dir que no es pactará amb el PP, es veu que es un pacte impossible. Trobeu un lider que postuli aixó, no que es queixí de que ERC fa el que ell volia fer abans (pactar amb el PSC).
Ara toca elegancia Carles. Si es fa, será un govern lícit i tindria que tenir els seus 100 dies de marge per comprobar la bonança de la tria.

Dit això m'estic plantejant tornar-me a apuntar a Convergencia per intentar fer el que et demano, ja veus lo "content" que estic amb la tria d'ERC.

 

At dilluns, 06 novembre, 2006, Anonymous Anònim

Hola, en un comentari d'un post anterior ja ho he comentat. No estic del tot d'acord, i fins i tot decepcionat amb la decisió d'ERC. Però el dia 2 i 3, CIU va deixar clara la seva preferència per un govern "sociovergent", pactat amb PSOE i amb PSC. Mentre PSC des del primer moment va apostar per tripartit. Quina credibilitat tindria doncs un pacte nacional fet només com a 2ona opció perquè PSC no ha volgut la sociovergència? El dia que tothom tingui clares les seves preferències, serà més fàcil. Tot i així tampoc estic d'acord en que Montilla sigui president ni per qui és el personatge, ni pels resultats del PSC. Aquesta vegada no és el mateix que el 2003. Però tampoc crec que es pugui parlar de traïció.

 

At dilluns, 06 novembre, 2006, Anonymous Anònim

Em fan gràcia aquests comentaris... sobretot després d'això (extret del bloc de Saül Gordillo): Josep Antoni Duran Lleida reconeix que CiU prefereix governar amb els socialistes abans que fer-ho amb ERC, un cop descartat el govern en minoria. CiU aposta per l'entesa amb els socialistes d'aquí, un cop ja té convençuts els socialistes d'allà (especialment Zapatero, Chaves, Bono, Blanco...).
aquest pacte si que l'haguéssiu trobat bé, eh?

 

At dilluns, 06 novembre, 2006, Anonymous Anònim

Senyors. El gran problema pels que no entenem de política és que en Monty serà l'Honorable president de la Generalitat de Catalunya. Un home que ha perdut les eleccions, i molt. És la persona que ens representarà. Crec que si la presidència fos per en Carod la cosa seria diferent. Si CiU hagués pactat amb el PSC el president hauria siguit Mas, és a dir el guanyador.

 

At dilluns, 06 novembre, 2006, Anonymous Josep

Benvolgut Carles,

Un dels lemes de la campanya de CiU ha estat "Tripartit o CiU: tu decideixes". Sembla doncs que aquest "tu" ha decidit tripartit. Jo vaig votar ERC i estic content de la decisió de donar "la segona oportunitat" al govern d'esquerres. També crec que si la postura de CiU hagués estat més constructiva, tant a l'oposició com a la campanya, hauria tret més de 50 diputats i hauria pogut governar en minoria. No entenc com, apareixent favorits a totes les enquestes, CiU va optar per l'agressivitat i l'anorreament de tots els adversaris, incloent aquells que potser acabarien necessitant com a aliats. Crec que molts possibles votants van donar l'esquena a en Mas entre el notari, el dvd i el debat televisat. Quan es refredi una mica el panorama, m'agradaria llegir més autocrítica i menys acusacions de "traició". Tampoc no us aniria malament treure-us de sobre en Madí i en Duran, però jo no sóc ningú per donar-vos consells. Massa gent hi ha que es dedica a dir als altres què han de fer, encara que no els hagin votat. No m'allargo més, perquè ja vaig escriure ahir la meva opinió al meu blog.

Dit això, et felicito molt sincerament pel teu debut com a diputat al Parlament. Quan vaig veure el teu nom a la llista dels diputats electes em vaig alegrar per tu i pel Parlament.

 

At dilluns, 06 novembre, 2006, Blogger krls

Josep: et felicito per la teva claredat d'idees. El que no entenc es com volent fer Montilla president no el vas votar directament. La postura de CiU a l'oposicio ha estat correcta, perque aixo de les oposicions constructives nomes ho diueu quan governeu vosaltres. Quan sou a l'oposicio no en feu gens: recorda l'oposicio d'ERC en el darrer govern Pujol, d'una crueltat exagerada amb Huguet i Ridao traien escuma per la boca, o la mocio de censura de Maragall. Aixo de ser moooolt constructiu.
L'anorreament no l'hem practicat mai, la critica si. Anorrear fou el que van fer Maragall i Zapatero quan us va expulsar del govern. Parlant de tracicio, et recordo que els primers que vau usar els DVD i la paraula traicio vau ser vosaltres en referencia a en Mas i el seu pacte (que jo sempre he criticat) de l'Estatut. Cal veure la historia en el seu conjunt. Mira't el video que va difondre ERC, tota la campanya contra el ''traidor'' Mas.
L'agressivitat d'ERC davant d'aquell pacte fou enorme, nomes cal que llegeixis els comentaris d'internet que els seguidors republicans escupen cada minut, i l'odi que transpuen. Alguns son literalment feixistes: diuen que hem de fotre el camp del pais, que hi sobrem. Hi estas d'acord? Aixo no es agressivitat? I si ho es, qui de vosaltres la condemna?
Els consells, per cert, els estem rebent des que ERC es al poder: que si heu de fer fora en Duran, que si heu de ser mes independentistes, que si heu d'anar menys a Madrid, que si us heu equivocat negociant primer amb el PSC, que si l'heu cagat amb el DVD i el notari...
Si ERC te mala consciencia, que vols que hi faci. Pero que no m'intenti ensarronar amb explicacions puerils i mancades d'intel.ligencia. El tripartit estava fet d'abans de les eleccions, i lamento molt que els campions de les mans netes, la transparencia i el progressisme no tinguessin el petit detall de fer-ho saber als ciutadans que diuen respectar tant. Estas segur que haurien tingut els mateixos vots? Estas segur que si ERC hagues dit que la seva primera opcio era el tripartit i que si sumaven el farien, hauria tingut els mateixos resultats? Que ho denuncies CiU no te cap valor per a la parroquia republiacana, perque ja vau dir que no us creieu que no pactariem amb el PP, per mes notari que hi hagi. Per tant, per que us haurieu de creure el que deiem sobre el tripartit?
Espero guanyar-me el sou de parlamentari dignament, treballant per les comarques gironines i per la independencia de Catalunya a la meva manera. Els teus amics em diuen regionalista, dreta, traidor i no se quantes coses mes. No m'impressiona el mes minim, perque deu formar part del salari. Pero posats a corregir, crec que teniu un munt de gent amb una qualitat democratica nul.la. Si no els canvieu us assemblareu cada dia mes a una organitzacio ultraortodoxa i intolerant. Mira't si us plau els forums d'internet i digues, amb el cor a la ma, si aquesta gent representa democracia, progres i tolerancia. Em preocupa aquesta deriva intolerant d'ERC.

 

At dimarts, 07 novembre, 2006, Anonymous Josep

Ei, quantes preguntes! D'entrada, sempre hi escric, amb el cor a la mà. Ara anem per ordre: Això de "El que no entenc es com volent fer Montilla president no el vas votar directament", m'ho agafo com la frase retòrica que és. Igual que jo sé que tu no ets un regionalista, un dretà i un traïdor, estic segur que tu saps que en Montilla no era el meu candidat a president. El meu candidat a president era el candidat d'ERC, i per això vaig votar la llista d'ERC a Girona. Quan a en Carod li preguntaven si preferia ser el conseller en cap d'en Mas o el d'en Montilla, ell responia que el que volia era ser president de la Generalitat. Això et semblarà una fugida d'estudi, un farol o una boutade, però ho era només en part. A la Catalunya que jo vull, mentre no siguem independents (perquè està clar que la independència no arribarà en aquests quatre anys ni en els següents, com tampoc hauria arribat si hagués guanyat en Mas amb 70 escons, ni si en Carod hagués pactat amb CiU), m'agradaria veure dos partits majoritaris, un tirant més cap al centre-dreta (CiU, on CDC posa el centre i UDC la dreta) i un altre tirant cap al centre-esquerra (ERC), i darrere, un PSC convertit en la federació catalana del PSOE (cosa que ja és) i una ICV per als amants del julivert. Els altres serien, com va dir Fraga el 1979 referint-se als que no eren AP ni PSOE, "partidillos de poca monta". Aquesta Catalunya que jo imagino no és possible si el que aspira a ser hegemònic a l'esquerra dóna la presidència al partit que, des de fa 30 anys, és l'hegemònic de la dreta (i no te m'enfadis, que quan dic "dreta" penso en en Duran, no en tu).

Per mi, anorreament és donar a Carod la culpa del boicot al cava amb l'argument que "sabent com són els espanyols hauria d'haver anat més amb compte". Sobretot! No s'enfadessin pas! En Carod només va dir en veu alta el que tots els votants d'ERC i de CiU sentien en aquell moment: "trobo impensable que a Catalunya es doni suport a la candidatura de Madrid als Jocs Olímpics", tenint en compte com ens tractava el govern del PP. Va cometre una indiscreció, d'acord, però carregar-li a ell la baixada de vendes de cava a Espanya aquell any és excessiu. Anorrear, per mi, és afirmar que el pacte del Tinell va ser "com si ens haguessin entrat lladres a casa", com va dir la mare de l'Oriol. O afirmar que "si no anem amb compte ens tornaran a fotre la cartera", com va dir en Mas en un míting durant la campanya. Anorrear és anar repetint la cantarella de "la suma de perdedors", en lloc de preocupar-se de si un mateix haurà fet alguna cosa malament, quan veu que ningú hi vol pactar, com li passa al PP a Espanya. Jo no crec que CiU es mereixi un aïllament com el que pateix el PP, però també crec que se l'ha buscat i guanyat a pols. En Duran ha dit avui que ara no és moment de fer autocrítica. Per ells farà. Jo continuo creient que bona part de l'abstenció es va deure al fet que CiU no va saber il·lusionar prou els votants. Si tens tan clar que el tripartit ha estat un desastre i notes en l'ambient que la gent ja ho sap, dedica't a vendre il·lusió i motius perquè et votin a tu, no només motius perquè no votin als altres!

Sobre el "traïdor" Mas: en podem dir traició o deslleialtat, però jo vaig trobar molt lleig que en Mas pactés amb Zapatero una versió light de l'Estatut, al marge del Parlament, del govern i del president de Catalunya (collons, fins i tot al marge d'en Duran!). A tu tampoc no et va agradar, o sigui que en aquest punt estem d'acord.

Sobre l'odi que s'escup des dels blocs o des dels partits, desgraciadament això passa a totes les famílies. Els que es posen en segons quin to, no els llegeixo a fons i, per tant, no els contesto. Prefereixo dedicar el meu temps a escriure en el meu bloc o a posar algun comentari en els que sí m'agrada llegir, siguin de la corda que siguin. Sí que em molestava, i molt, quan des de l'esquerra es faltava al respecte a en Pujol, igual com m'ha molestat molt l'actitud de menyspreu constant que ha patit en Maragall per part de l'oposició a Catalunya i, també, per part dels seus companys de partit a Espanya. L'únic que va sortir diverses vegades a recordar que a la presidència de la Generalitat se li devia un respecte va ser en Carod. En Maragall és encara el president del meu país, com ho va ser en Pujol, i a tots dos els he respectat igualment, per raó del càrrec. Reconec que amb en Montilla em costarà una mica més, però estic disposat a intentar-ho. Tornant als blocs, en llegeixo molts, i moltes vegades no estic d'acord amb la manera que es diuen les coses. Si surt un energumen dient que els convergents heu de fotre el camp del país, naturalment no hi estic d'acord, però no m'amoïna gaire, perquè aquesta mena de gent no representa ningú, com tampoc en Salvador Sostres representa Convergència, suposo. El feixisme i la mala educació no és patrimoni de cap tendència política.

Sobre els consells o ingerències, tothom és prou gran per fer el que vulgui, però també ho ha de ser per assumir les conseqüències. El que reparteix menyspreu no pot demanar apreci a canvi. I sí, els teus la van cagar amb el dvd i el notari. Posats a fer preguntes en clau de política-ficció: en Mas hauria fet el numeret del notari si el PP estigués governant Espanya? No ho crec. Dius que el tripartit estava fet abans de les eleccions i que no haver-ho avisat és un engany. Però va dir CiU: "Mireu, si no arribem als 50 diputats, proposarem al PSC un pacte d'estabilitat, i si ens diuen que no, intentarem fer un pacte nacional amb ERC"? Sona ridícul, no? Doncs això és el mateix. A part, si estava tan clar que es reeditaria el tripartit i tothom ho sabia, encara veig menys on és la traició d'ERC.

Jo sí que em vaig creure que no pactaríeu amb el PP encara que amb ells en sumessiu 70. Primer, perquè donar conselleries al PP us hauria enfonsat, i segon, perquè el PP no us hauria donat un suport extern a canvi de no res. Ara, haver d'anar al notari perquè us creguin és molt trist.

Estic segur que et guanyaràs el sou de diputat dignament i quan et vaig escriure que me n'alegrava per tu i pel parlament ho deia amb el cor a la mà. Els que et tracten de "regionalista, dretà, traïdor i no sé quantes coses més" no són amics meus ni tenen el meu respecte, encara que votin el mateix que jo. I no sóc pas jo qui els ha de canviar. No he passat mai de ser un votant a qui l'interessa la política, i l'única manera que tinc d'intervenir en la política del partit que voto és deixant de votar-lo (i manifestant-ho públicament) quan cregui que s'ha convertit en "una organització ultraortodoxa i intolerant". És clar que detesto els intolerants que voten ERC, com detesto els intolerants que titllen ERC de "traïdors i botiflers" per haver fet president "un xarnego".

Salut!

 

Publica un comentari

~ Inici