14 desembre 2006
Consell de federació i altres notícies
He assistit al meu primer consell de federació de CDC. És l'òrgan que reuneix els representants dels comitès locals i comarcals de la federació de Girona. Ha vingut l'Artur Mas, que ha aguantat un parell d'hores de debat obert i franc amb la gent. Durant el torn d'intervencions, algú ha citat Josep Pla i ha recordat la seva diagnosi del país. Pla devia tenir raó, perquè algunes coses s'expliquen i s'entenen millor.

Prèviament hem fet una roda de premsa on l'Artur ha avançat als companys periodistes el que dissabte al matí formalitzarem: l'acord per proclamar-me candidat a l'alcaldia de Girona per Convergència i Unió. Dissabte assumiré aquesta responsabilitat; en parlaré més a fons a partir d'aleshores.

Després hem anat a Televisió de Girona, on li havien de fer una entrevista. He felicitat el seu director, l'Àlex Martí, pels excel·lents programes que ha fet i fa en Xavier Carmaniu, tant el d'història com el de llibres. Els trobo sensacionals, una aportació de qualitat, rigor i alhora interès popular. Precisament aquest matí he anat a comprar a can Geli el llibre "La Girona dels poetes" que ahir vaig veure anunciat a l'espai de TeleGirona. Pel camí m'he trobat amb en Quim Curbet, de qui procuro no perdre'm les seves columnes al Diari de Girona, al qual he aprofitat per preguntar-li sobre "la plaga" de què parlava de forma enigmàtica ahir. Ja ens hem entès...

En anar cap a la plaça Marquès de Camps he saludat en Jordi Soler, que venia de prendre fotografies a Santa Clara perquè els comerços s'han quedat sense llum. Ens hem trobat al Mercadal, prop de la pista de gel --una molt bona iniciativa-- que Fira de Girona ha instal·lat a la plaça de la Constitució amb l'ajuda de Caixa de Girona. He anat fins a la parròquia per informar-me de la cantada de nadales romaneses de dissabte, a les 20h.

A la nit, en sortir del consell de federació hem tret el nas al sopar que l'Associació de Joves Empresaris de Girona celebrava al costat del saló on ens havíem reunit, i en arribar a casa llegeixo, feliç, la notícia que Fiscalia ha demanat que se sobreseeixi el procés contra el diari Egunkaria.

M'alegro primer pel meu amic Pello Zubiria, que en va ser el primer director i hi ha patit moltíssim. Ho va passar malament, a la presó, i la seva salut delicada se n'ha ressentit. No pas el seu caràcter viu, entusiasta i carregat de fina ironia. Per sort ha conservat l'interès per escriure i manté una col·laboració setmanal a la històrica revista Argia. Com jo, és un enamorat absolut del Courrier International. També me n'alegro perquè és una forma de reconèixer l'absurditat d'un procés, que ha tingut una conseqüència terrible: la desaparició d'una capçalera que s'havia fet un forat en el mercat emprant únicament l'èuscar. I ho celebro per en Martxelo Otamendi, és clar.

 
Escrit per krls el dia 14.12.06 | Enllaç permanent |


0 Comentaris:


Publica un comentari

~ Inici