17 desembre 2006
La "Cançó del pressentiment"
Les direccions nacionals d'UDC i CDC m'han acompanyat en la presentació de la meva candidatura a l'alcaldia de Girona que vam fer ahir. L'Albert Riera i jo hem coincidit en el color i el teixit de l'americana (de pana i color marron clar, en hometage inconscient als colors que aquests dies presenta la Devesa), però sobretot coincidim en l'anàlisi de la ciutat i el discurs de la recepta.
He fet dues referències líriques i poètiques, perquè em semblen escaients. La nit abans, a la vetllada dels premis literaris de Santa Llúcia, en Jaume Sisa ens va regalar una emotiva interpretació de "Qualsevol nit pot sortir el sol", acompanyat pel cor Maragall. És una cançó que forma part del meu paisatge musical des que feia l'EGB d'aleshores, quan un professor molt especial i amable que teníem --en Josep Tero, per ser exactes-- de tant en tant substituïa la classe per un recital improvisat de cançó; agafava la guitarra i es posava a cantar. La cançó de Sisa la vaig sentir per primer cop interpretada per en Tero en una aula del nostre col·legi. Després he comprat discos d'en Sisa i ja fa molts anys que de tant en tant escolto "Qualsevol nit pot sortir el sol". I la coincidència que la nit abans de la roda de premsa em trobés precisament amb aquest regal musical em va semblar suggerent.
La segona referència va ser a Clementina Arderiu, esposa de Carles Riba. El seu nét, en Pau Riba, va musicar fa anys poemes dels seus avis i hi ha un poema especialment encertat tant per la lletra de l'àvia com per la música que hi va compondre el nét. És la "Cançó del pressentiment". Us reprodueixo la lletra, però també us recomano que busqueu del disc d'en Pau Riba, perquè hi gaudireu d'una experiència cultural sensacional (una d'elles, la versió de la seva "Noia de porcellana").

Si presento la mudança
entremig del meu costum,
és que alguna cosa hi dansa.
Serà boira, serà llum?

Ara sóc com el qui es llença
dins la nau al mar pregon:
prou la ruta és dins sa pensa,
però la fi, qui sap on?

Esperança no em fa nosa,
m'ha dut sempre a bon camí,
i en parlar-me ella una cosa
me l'havia de complir.

Per això en tinc alegria
sens que en sàpiga res cert:
missatger que ella m'envia
son missatge ja ha complert.

 
Escrit per krls el dia 17.12.06 | Enllaç permanent |


2 Comentaris:


At dilluns, 18 desembre, 2006, Blogger en Vaqué

"Noia" de porcel.lana, em sembla que era.

 

At dimecres, 20 desembre, 2006, Blogger krls

Ep, tens raó amb això de la noia (ja ho he canviat). La porcellana no s'escriu amb ela geminada, però no recordo si la cançó d'en pau riba passava per alt aquest detall. Li haurem de preguntar amb en xevi planas... :-)

 

Publica un comentari

~ Inici