07 desembre 2006
L'autodeterminació no és un debat estèril
He llegit amb estupor el comunicat fet públic per la Joventut Socialista de Catalunya (JSC) on critica de forma molt dura les Joventuts d'Esquerra Republicana (JERC) per haver-se manifestat a favor de l'autodeterminació. La darrera frase del comunicat els convida a "deixar de banda debats estèrils", donant a entendre que parlar d'autodeterminació i d'independència és una inutilitat total. En el comunicat es transpua una idea que el PSC sempre ha tingut clara i que darrerament ha calat a fons en el si d'ERC, que és la de creure que una cosa és el progrés nacional i una altra el progrés social. Una de les moltes raons per les quals mai he votat el PSC --llevat dels anys que en Francesc Ferrer es presentava al Senat com a independent pels socialistes-- és aquesta: la trampa de voler fer-nos creure que defensar la nació i els seus drets era el contrari que defensar els avenços socials. I jo crec que és exactament la mateixa cosa.

No m'extranya que la JSC pensi que les JERC han entrat finalment en la seva raó política, llegint la defensa que fan els dirigents del partit republicà del pacte Tripartit. Ara no toca parlar de la nació perquè és l'hora del patriotisme social (Carod dixit). I segurament les JERC pensaven que la família socialista s'estava convertint al sobiranisme per la via de la gratitud. Però uns i altres sembla que van equivocats. Ja ho veieu: ara us recomanen que deixeu de fer "política espectacle" i passeu a "fer política de veritat", que és el que ells consideren que sempre han fet. Us vénen a dir sense massa contemplacions que heu de "canviar" per ser acceptats al club dels intel·ligents, els savis, els professionals.

Entre uns que es diuen "esquerra intel·ligent" per diferenciar-se de l'altra esquerra (que no deu ser tan intel·ligent, suposo), uns de més enllà que acusen els altres de practicar "política espectacle" i fomentar "debats estèrils", de "confondre els ciutadans"... n'hi ha per llogar-hi cadires.

La idea d'independència de Catalunya em sembla indefugible en el passat, el present i el futur del catalanisme. L'assoliment del dret a l'autodeterminació és una fita a la qual cap nacionalista no pot renunciar. No vull entrar ara en el debat tàctic i estratègic sobre què és millor per arribar a aquests objectius ni de qui té la sang més blava o la fulla de serveis més heroica. El dia que es pugui plantejar aquesta qüestió sense que et titllin de regionalista, fatxa, traïdor, botifler, i d'altres piropos, en podrem parlar tant com calgui. Ara em refereixo al debat de fons, a la raó de ser del catalanisme polític. I no conec cap sobiranista que en la mateixa idea de sobirania no hi hagi intrínsecament molt ficada la idea de progrés dels ciutadans. No es pot dissociar una cosa de l'altra, i aquest és al meu entendre l'error de fons del pacte del tripartit. És el que l'espanyolisme sempre ha reclamat, per tal de restar eficàcia al nacionalisme català, i que finalment ha aconseguit.

La JSC reclama coherència perquè creu que el "nou catalanisme" que ens anuncia el tripartit com un sol home es basa precisament en això, a deixar de parlar de sobirania. De manera que no entén que es pugui criticar Montilla per anar a Madrid a festejar la Constitució i fer-se perdonar no sé què (sort que la política catalana no s'havia de decidir a Madrid...!), o que es reclami simbòlicament allò que cada organització política duu escrit al seu ideari. Que jo sàpiga, ningú de les JERC pretén aprofitar el seu càrrec per proclamar la independència, però es veu que els comissaris polítics de la JSC no en volen deixar passar ni una. Instruccions de Montilla, suposo.

Però la JSC no hi hauria de patir tant. Quan la gent de les JERC torni a casa seva desarà l'autodeterminació a l'armari fins l'any que ve, es posarà americana i corbata i anirà dilluns a treballar al despatx de l'administració on hi oneja la rojigualda que tant els preocupa. D'això en pot estar ben segur.

 
Escrit per krls el dia 7.12.06 | Enllaç permanent |


0 Comentaris:


Publica un comentari

~ Inici