03 desembre 2006
Neix CDC de la Catalunya Nord
Perpinyà ha estat sempre una ciutat per als meus refugis. M'hi escapo quan vull fugir del soroll excessiu que fa la premsa de referència espanyola, inclosa la nostríssima tevetrès: quan es casa un membre de la família reial, per exemple. Avui hi he tornat per assistir al congrés en què el Bloc Català, partit catalanista fundat el 2002, es transformava en la Federació de la Catalunya Nord de Convergència Democràtica. La presència del Bloc dins de CDC reforça el rol del partit com a casa comuna del catalanisme, el lloc de trobada sense exclusions de les persones que creuen en una democràcia transversal, oberta, plural, respectuosa. He volgut fer la foto del moment històric en què els delegats al congrés votaven unànimement a favor de la seva dissolució i integració al si de Convergència. És un partit jove però que ha aconseguit que el seu Burro Emmascarat sigui un personatge popular que surt al socors quan les circumstàncies el reclamen. Per exemple, quan el socialista francès Georges Frêche, gran amic d'alguns socialistes catalans (i gironins en particular), pretenia diluir la indentitat catalana del nord sota l'estrambòtic artefacte de la Septimània. De no haver estat per la mobilització popular de la Catalunya Nord, en la qual el Bloc hi va tenir un paper decisiu, els amics fraternals ens haurien engaltat una altra andanada.
En Jordi Vera ha estat escollit el president de la Federació, i l'alcaldessa de Salses, Marie-Claude Conte-Grégoire, ha estat elegida presidenta del Consell de Federació. Seran dos líders que faran molta feina i que asseguraran la presència de CDC en molts municipis nord-catalans i aportaran l'accent convergent a la política de les comarques del nord.
M'alegro molt de tenir-los com a companys de viatge i com a referents a la Catalunya Nord. M'ha agradat el concepte expressat tant per en Jordi Vera com per l'Artur Mas sobre la necessitat que CDC de la Catalunya Nord actuï amb autonomia i que defugim tots plegats el colonialisme i el paternalisme que sovint ha marcat l'actitud que des del sud es té de la realitat nordcatalana. He vist (a l'Alger, per exemple) el mal que fa a la causa de la llengua catalana la intromissió indeguda dels redemptoristes que els volen explicar, des de Barcelona, com han de fer les coses. La gent de l'antic Bloc coneixen la realitat de la seva terra, la viuen cada dia, i no necessiten cap salvapàtries del sud que els vingui a explicar com i què han de pensar.
Ànims, molts auguris i moltes gràcies per voler formar part de la nostra família política!

 
Escrit per krls el dia 3.12.06 | Enllaç permanent |


0 Comentaris:


Publica un comentari

~ Inici