19 desembre 2006
Suport a Elcàlam. Necessitem que tingui èxit
S'acaba de presentar, aquesta tarda al Centre Internacional de Premsa de Barcelona, la nova associació Elcàlam (comitè de defensa dels drets humans al Magrib). Em va trucar el meu amic Alí Lmrabet per convidar-m'hi, i naturalment no m'ho vaig pensar dues vegades: quan l'Alí fa alguna cosa sempre val la pena i sempre em desperta un gran interès. Els seus reportatges a El Mundo són d'un nivell extraordinari, rigorosos i compromesos, i alguna vegada els he vist reproduïts al Courrier International, que és el temple del periodisme més ben fet del món.

Elcàlam neix a partir del comitè de suport a Alí Lmrabet que es va crear per demanar l'alliberament del periodista magribí, empresonat per un delicte d'opinió després que el règim marroquí li prohibís continuar editant la seva prestigiosa revista Demain, que va ser fins al seu tancament per ordre governativa un veritable revulsiu democràtic. Guardo amb molta cura un exemplar de la revista que em va regalar l'Alí, quan li vaig explicar la meva afició secreta a col·leccionar exemplars curiosos de la premsa internacional. És un número del juny de 2000 en què es publicava un dossier titulat "Hem tingut feixistes, al Marroc?" La portada és demoledora: una fotografia de marroquins perfectament guarnits amb les xilaves, amb el braç alçat. Era l'any 1937 o 1938, en què es va fundar el moviment paramilitar dels Fityane, liderat per un tal Abdelkhalek Torres, un personatge peculiar que va rebre suport de l'Espanya franquista i va arribar a contactar amb Hitler.

Els objectius de l'associació són la defensa de la llibertat d'expressió, de religió, de la llibertat dels homes i les dones per expressar les seves idees, per reunir-se, per formar associacions o per afiliar-se a partits. L'associació s'adreça als marroquins, els tunisiencs i els algerians. El propòsit és noble, valent i necessari. Defensen la democràcia, i això és d'una importància definitiva si tenim en compte el que Ali Lmrabet sempre subratlla: el món musulmà no coneix ni una sola democràcia, des del Marroc fins a l'Iran. I la defensen contra el políticament correcte, contra el paternalisme d'algunes formacions polítiques occidentals, i contra el control dels poders interessats que les comunitats magribines no s'escapin de la seva tutela.

El discurs d'Alí sobre la immigració, sobre la religió i sobre les llibertats em sembla lúcid, valent i sobretot molt lliure. Necessitem que l'associació faci feina, perquè la seva mirada sobre el fenomen immigratori i sobre la diversitat cultural enriquiria enormement el debat i significaria una aportació de pes en la formulació de receptes.

A l'acte hi ha intervingut el periodista d'El Periódico Antonio Baquero, gran coneixedor del Marroc i expert en temes islàmics, la Laura Feliu, companya de l'Alí i autèntic puntal de la lluita pel seu alliberament, i l'humorista Ahmed Snoussi, el nom artístic del qual és Bziz. Es tracta d'un humorista brillant, rapidíssim i amb una veu imponent, al qual les autoritats del seu país porten setze anys prohibint-li fer espectacles. "Estem molt fotuts: el govern fa que els ciutadans s'empipin i a mi no em deixa que els faci riure!", diu irònicament. La seva intervenció ha estat, de fet, un monòleg intel·ligentíssim que ha tingut moments d'una genialitat molt cara de veure. Els seus jocs de paraules són molt bons. Avui ha parlat en francès; usa els sons dels mots per confondre'ls: barreja el so de "marroquins" amb el de "mes requins" (els meus taurons), o parla de com els emigrants han batejat les embarcacions amb les quals escapen de la misèria com les "zapateras", o del ministre que s'ofereix a acabar amb la corrupció si li donen alguna cosa a canvi...

Quin personatge més sensacional! El seu humor fresc, intel·ligent, de vegades sarcàstic: un antídot contra la intolerància i el fanatisme, i probablement l'arma més temuda pel règim del Marroc. Un règim que tanca revistes, que impedeix als periodistes exercir lliurement la seva professió i obrir les seves empreses o que prohibeix l'humor... En trobareu una descripció en aquesta notícia publicada a Le Monde ara fa quatre anys.

M'ha cridat l'atenció l'absència a l'acte de representants del nostre Govern. Si el Marroc ha de ser un espai prioritari no entenc per què no hi havia cap representant del Govern català fent costat a aquesta gent. La comunitat marroquina de Catalunya té uns 300.000 membres, i em sembla que si surt algú amb el prestigi, el coneixement i la independència d'Alí Lmrabet apadrinant la nova organització, això seria digne d'un mínim de consideració per part de la Generalitat. La queixa expressada en aquest sentit també per algú del públic m'ha semblat plenament justificada.

  • A la fotografia s'hi veuen, d'esquerra a dreta, Ahmed Snoussi, Laura Feliu, Alí Lmrabet i Antonio Baquero.
  • El nom Elcàlam és la unió de l'article "el" amb el nom "càlam", que és una ploma feta de canya i que en àrab es diu igual (o en català es diu igual que en àrab).

 
Escrit per krls el dia 19.12.06 | Enllaç permanent |


0 Comentaris:


Publica un comentari

~ Inici