06 desembre 2006
Zoila Riera respon a un regidor que es va ficar de peus a la galleda
Us recomano la lectura de l'article de Zoila Riera al Diari de Girona d'avui. És la resposta a un article anterior publicat al mateix diari pel regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Girona, Joan Pluma, on amb el seu estil característic es defensava d'una sentència del Tribunal Suprem que anul·la de dalt a baix la concessió feta per l'Ajuntament de Girona del gimnàs del parc del Migdia. És el que la Zoila porta anys denunciat malgrat les desqualificacions que ha hagut de suportar. Algunes d'especialment greus i doloroses. La justícia ha donat la raó a CiU, de dalt a baix. L'Ajuntament ha cedit un espai públic a una empresa privada mitjançant un procés il·legal.

Però el regidor, enlloc d'admetre el seu error, de demanar disculpes pel tracte dispensat a la cap de l'oposició i de disposar-se a trobar una solució pactada, dedica el seu temps a escriure un article perquè es veu que l'editorial del Diari de Girona no li va agradar. Enlloc de fer el que un govern democràtic i modern hauria d'estar fent (admetre l'error, parlar, negociar, ser transparent, ser àgil, no deixar passar tant de temps a prendre una decisió...), prefereix donar lliçons a polítics dels altres partits i a periodistes. Anem bé.

El PSC, porta massa anys a l'Ajuntament i això passa factura a la ciutat. La comoditat amb què s'han instal·lat al consistori al llarg de 28 anys ininterromputs els porta a afirmar que la cessió d'un solar públic a un negoci privat té "cost zero" per als ciutadans. Que la construcció del gimnàs que explota l'empresa Metrópolis en una finca pública no ha costat diners als gironins. Home! Només faltaria! El que esperàvem era que una concessió a 45 anys tingués un retorn una mica més generós que els 6.000 euros anuals (sí, sí: anuals!) que paga l'empresa a l'Ajuntament i haver construït la biblioteca i centre cívic. Vaja, si el preu del sòl públic és tan i tan barat no m'extranya que l'Hipercor demani ocupar una plaça pública, petició a la qual l'Ajuntament li posa tantes facilitats com pot sense que ens expliqui les raons de fons que justifiquen un interès tan sobtat.

Joan Pluma hauria pogut quedar com un senyor assumint el greu error municipal en el Parc del Migdia (per què els costa tant?) i demanant una negociació amb l'oposició per apropar posicions. Fins i tot hauria estat un detall envers un dels seus socis de Govern, ERC, que sempre hi ha estat en contra. Però no és el seu estil, i ja no canviaran ni amb una sentència del Tribunal Suprem en contra.

Els hem de canviar a ells, que ja és hora.

 
Escrit per krls el dia 6.12.06 | Enllaç permanent |


0 Comentaris:


Publica un comentari

~ Inici