21 gener 2007
Girona i la immigració comunitària
La incorporació de Romania i Bulgària a la Unió Europea ha disparat el nombre de residents estrangers amb dret a vot a les eleccions locals i europees. El dia 27 de maig, els romanesos i búlgars que viuen entre nosaltres podran participar per primera vegada en el procés electoral com a ciutadans de la UE, tant com a electors com també com a elegibles. Són un col·lectiu nombrós, creixent i amb una voluntat d'integració molt alta.
Avui ho he pogut comprovar gràcies a la invitació que m'han adreçat els responsables de la parròquia ortodoxa de Salt amb motiu de la visita del Mitropolit Iosif, l'equivalent a un nunci del Patriarca Teoctist de Bucarest per a l'Europa occidental i meridional. El català és una llengua coneguda, entesa i parlada per la majoria dels romanesos que viuen a Girona, però sobretot per la mainada que van al col·legi i segueixen l'educació en el model català. Per això és important que el defensem i que ens oposem a qualsevol intent de reduir el pes de la nostra llengua com a llengua vehicular de l'educació, i per això em sap molt de greu que l'Ajuntament de Girona rebutgés la moció presentada per CiU en aquest sentit. Les seves ganes d'integrar-se van del bracet amb les ganes de conservar la identitat cultural i lingüística, que procuren transmetre als seus fills amb els recursos que poden. Molts entenen la lluita dels catalans per preservar la nostra identitat, i agraeixen profundament --com ho fem nosaltres en la situació inversa-- quan un estranger s'esforça a començar a parlar la seva llengua.
La nostra ciutat i les nostres comarques són ara per ara bons models convivencials, però amb alguns riscos que hem de saber identificar i neutralitzar. El nombre de població immigrant, en el seu conjunt, és elevat i sovint és massa concentrat en determinades zones. No és fàcil de gestionar, però podríem començar pel reforç del marc general de valors i de convivència que ens ha costat tant de construir. Els anhels de la majoria dels residents estrangers són els mateixos que els nostres: prosperar, donar un futur als fills, viure amb dignitat, estimar i ser estimats com el que som, conviure en pau i amb respecte per l'entorn. Tenim un bon punt de partida per anatemitzar riscos, però hem de ser valents i clars en la formulació de propostes per evitar-los.
Estic segur que l'aportació de la comunitat romanesa als nostres pobles i ciutats serà de gran valor. Ens ajudarem mútuament en la construcció d'una societat millor. En conec uns quants que em fa l'efecte que ja han pres de la decisió de quedar-se entre nosaltres per sempre, que han decidit acabar els seus dies aquí. S'hi senten bé, els seus fills progressen a l'escola, s'integren amb mainada d'altres orígens sense cap problema i aprenen a estimar el país d'acollida amb una naturalitat que els sorprèn.

 
Escrit per krls el dia 21.1.07 | Enllaç permanent |


0 Comentaris:


Publica un comentari

~ Inici