14 gener 2007
I n'hi ha que encara se n'alegren...
Una anàlisi publicada avui al diari El Periódico afirma, amb una satisfacció poc dissimulada, que l'eix esquerra-dreta desplaça l'identitari en la política catalana. ERC ha passat a fitxar per l'equip de les Esquerres Unificades cosa que fa que " la direcció dels socialistes catalans celebri aquest corriment [dels eixos] amb una mena d'alleujament històric".

Un fragment que no té pèrdua és aquest: "Durant els 23 anys de governs nacionalistes de Jordi Pujol aquest va ser, òbviament, el nucli del debat. I això no va canviar durant els tres anys del primer Executiu d'esquerres des de la guerra civil, capficat permanentment en la fatigosa renovació de l'Estatut, cosa que va permetre a CiU recuperar- se de la depressió de la pèrdua del poder. Després de les eleccions de l'1 de novembre, tot i això, l'agenda del tripartit de l'esquerra no preveu noves obstinacions identitàries. La política nacional és la política social, subscriuen fins i tot els independentistes d'ERC".

Hem estat uns identitaris obstinats. I per fi poden respirar tranquils, perquè ja se'ns han tret de sobre, tot i que encara es freguen els ulls que tot això hagi estat gràcies a ERC. Com l'altre dia al ple de l'Ajuntament, en què el PP no se'n sabia avenir que els seus vots i els d'ERC anessin plegats per impedir l'aprovació de la moció presentada per CiU en contra del decret que amplia les hores de castellà a les nostres escoles i instituts. Primer és l'estratègia del partit, que com recull la informació del Periódico ara va de debò i s'han acabat les ruqueries identitàries. De tant en tant ens obsequiaran amb alguna salva de focs artificials al Congrés o en algun altre lloc per tenir contenta la parròquia, però la resta de l'any s'ocuparan a fons perquè la liquidació del debat identitari sigui definitiva.

Aspiren a acabar de liquidar-nos en les eleccions municipals. Però no se'n sortiran. No se n'han sortit fins ara (ells han reculat, nosaltres hem pujat) i encara menys se'n sortiran el dia 27 de maig. La sorpresa que tindran els tombarà d'esquena. No s'adonen que no tot és el control dels mitjans, el control de la maquinària del poder i la prepotència amb què poden tractar l'oposició. Hi ha la necessitat real i profunda del canvi d'equips i estratègies gastades, de gent que ocupa poltrones i beneficia poderosos locals, de gent que menysprea la diversitat política i voldria un país ideològicament homogeni.

CiU és més necessària que mai. Amb totes les correccions i debats interns que calguin, perquè són saludables i democràtics. Les contradiccions són naturals i voler reprimir-les és negar l'essència de la democràcia. Seran debatudes, com sempre, en els espais de debat que té el partit i la federació. Avui, Convergència és la destinatària de moltes adhesions de base, de gent del carrer que n'està tipa del corró ideològic i clientelar de 28 anys de governs dels mateixos. Hi ha gent que desitja un canvi per damunt de tot, per higiene, per necessitat de renovació, per no entregar tot el país en mans d'una gent que posen el partit i la família política abans que la nació.

I el canvi som nosaltres.

 
Escrit per krls el dia 14.1.07 | Enllaç permanent |


0 Comentaris:


Publica un comentari

~ Inici