02 gener 2007
Ombres i llums en el traspàs 2006-2007
He fet uns dies de treva electrònica, i he resistit la temptació de blogejar sobre els fets que han ocorregut aquests dies perquè m'havia imposat una distància sanitària de ginys electrònics i de comunicació (que no vol dir, és clar, estar desconnectat). Però s'han esdevingut fets d'importància que val la pena deixar anotats i comentats.

L'atemptat d'ETA ha estat la forma humiliant amb què l'organització ha fet saber a Zapatero que la treva s'ha acabat. L'endemà del discurs optimista i triomfalista de Zapatero, el pessimisme és absolut. D'una banda, el president espanyol no té mandat parlamentari per continuar parlant amb l'entorn d'ETA, perquè la condició aprovada per la majoria del Congrés exigia que no hi hagués violència. De l'altra, no pot donar la raó del PP i, per tant, ha de mantenir la ficció que no tot està perdut.

La intervenció del duo Montilla-Saura per condemnar l'atemptat ha fregat el ridícul i ha deixat en un mal lloc la imatge del president del país. Si ets el president d'una nació i t'ho creus de debò, no pots sortir a la televisió per fer una declaració institucional escortat per una altra persona, amb tots els respectes per Saura.

L'execució de Saddam Hussein l'he trobat lamentable i terrible. El Nadal de l'any 1989 vam presenciar l'execució sumaríssima del matrimoni Ceausescu. Ara hem vist la de l'exdictador i genocida iraquià Hussein. No m'ha semblat una lliçó edificant, ben al contrari. Estem propagant la ficció que a l'Iraq s'ha guanyat en democràcia però estem dient al món que la democràcia no té solucions pròpies per resoldre casos com el de Hussein. Hem de recórrer a la barbàrie. Matar-lo ha estat un error, no per raons polítiques o estratègiques, sinó per raons morals. Estem dient que la democràcia no té solucions pròpies per gestionar la vida dels exdictadors. L'execució té una rara virtut: ha posat d'acord el govern d'Israel i el de l'Iran, amb els Estats Units de per mig.

La xifra de dones assassinades el 2006 com a conseqüència de la violència domèstica ha estat superior a la del 2005. I això que era el primer any de vigència de la llei contra la violència de gènere.

Els preus pugen de forma generalitzada, però sobretot ho faran els de la llum i els de les hipoteques. Ens anuncien que els de les telecomunicacions baixaran, però ja veurem. Caldria que baixessin però augmentant la qualitat i la capacitat (baixar el preu a canvi de rebaixar la velocitat seria un desastre!).

Però aquests dies hi ha hagut també fets positius. Per a mi, el principal ha estat l'entrada de Romania i Bulgària a la Unió Europea, i la incorporació d'Eslovènia al club de l'Euro.

Romania és un país de mida mitjana alta, amb una població superior als 20 milions de persones i que parla una deliciosa llengua romànica. Aquests dies he parlat amb membres de la comunitat romanesa a les comarques de Girona, i m'adono que l'entrada a Europa ("el retorn a casa", que em diu un bon amic) no genera el mateix entusiasme que jo recordo que vam viure a Catalunya quan vam entrar al club. Hi ha un sentiment d'optimisme pel que representarà (mobilitat dels treballadors, consolidació d'un sistema polític democràtic, facilitat d'inversions estrangeres en aquell país i naturalment moltes més opcions de sortir-se'n), però un temor que els mateixos romanesos perdin el control de la situació i es converteixin en mercaderia més fàcil (les persones, els recursos, el territori i les empreses) per a la resta del món. No tinc cap dubte que els guanys són molt superiors a les pèrdues, i que d'aquí a pocs anys Romania es trobarà molt a gust dins de la UE. D'altra banda, no acabo d'entendre la moratòria de dos anys que ha decretat el govern espanyol abans que els treballadors romanesos puguin ser contractats lliurement per empreses d'aquí. La multi ani, si bine ati venit! (per molts anys, i benvinguts!)

El dia 29 de desembre vaig complir 44 anys, i vam anar a dinar a Tregurà amb dos amics: l'Adriana i l'Eloi. Ens ho vam passar bé. De tota manera, és un dia que celebro amb contenció, des de petit. Entre altres coses, perquè s'escau entre el Nadal i els Reis i això sempre ha limitat l'expectativa de regals d'aniversari: o et deien que els del tió ja servien o bé que els Reis serien una mica més generosos...

Aprofito l'avinentesa per desitjar-vos, novament, un molt bon any 2007, ple de salut, pau, amor i un xic de sort.

 
Escrit per krls el dia 2.1.07 | Enllaç permanent |


1 Comentaris:


At dimarts, 02 gener, 2007, Blogger Narcís Sastre i Fulcarà

Per molts anys Carles, i que el 2007 et sigui molt propici!

 

Publica un comentari

~ Inici