18 gener 2007
Un prepotent de Mena
A la contraportada del Periódico d'avui es publica una entrevista a l'exfiscal José María Mena, exmilitant del PSUC la biografia del qual presenta una obsessió judicial amb Jordi Pujol. M'ha ofès la seva resposta a l'observació de la Núria Navarro que Mena no parla el català.
--Però no ens parla en català, Don José María.
--El parlo al camp, amb els pagesos de Girona. Amb ells no hi ha cap suspicàcia ideològica.
Vet aquí algunes consideracions al respecte. Parla en català només amb els pagesos de Girona perquè són pagesos, o perquè són de Girona, o per les dues coses? El català com a idioma dels pagesos de Girona no pot ser l'idioma de la cuitat? És per això que no és l'idioma dels fiscals? Ens vol dir, Don José María, que l'idioma català és un reducte lingüístic com per a un urbanita progre com ell ho deu ser l'ofici de pagès? Creu que el català és un idioma del passat, rural, de gent que no surt de casa, que és el significat que en els seus llavis adquireix el terme "pagès"?
Però encara afegiré una altra consideració. La segona reflexió ("amb ells no hi ha cap suspicàcia ideològica") té moltes perversions ocultes. La primera, dóna a entendre que pel fet de ser pagès i de Girona, no hi pot haver consciència ideològica: devem ser massa primaris per a quelcom tan sofisticat. La segona, que hi ha una curiosa sintonia amb el discurs de la despolitització de la llengua que proclama en Carod-Rovira a tothom que té la paciència (o obligació, en el meu cas) d'escoltar-lo. El conseller de la vicepresidència vol fer-nos creure que tots aquests anys de normalització dificilíssima han projectat la imatge que el català era cosa dels "de la ceba", que és el que Don José María pensa. Tant li fa que hagin estat els Mena que campen pel país els que s'han negat a normalitzar el català als seus àmbits: la culpa és nostra perquè som de la ceba. Ells són innocents, són víctimes de la nostra obsessió normalitzadora i per això, pobrets, no s'han incorporat al català.
Amb gent d'aquesta Mena no avançarem en la normalització del català, i en Carod que és llest (però no tant com per saber que l'estomatòleg NO és el metge de l'estómac...), ho hauria de saber.

 
Escrit per krls el dia 18.1.07 | Enllaç permanent |


0 Comentaris:


Publica un comentari

~ Inici