22 febrer 2007
Al·lucinant, però cert
"Convertir José Montilla en el nostre president és la clau perquè persones no nacionalistes esdevinguin independentistes". No és cap ironia d'algun convergent amb massa sentit de l'humor. La frase és de Xavier Vendrell, secretari d'organització d'ERC.

He sentit aquesta reflexió formulada de diverses maneres; en una d'elles, el mateix Vendrell sostenia, el 2003, pocs dies després d'haver decidit fer el primer tripartit, que aquella decisió arrossegaria les capes obreres al catalanisme. Mirem les sumes i les restes, tres anys després, i comprovarem que el saldo no s'ajusta a la predicció de Vendrell, no només perquè això de les capes obreres em penso que és una visió molt obsoleta de la realitat sinó perquè l'independentisme d'ERC ha tingut una sotregada important, en forma de pèrdua de vots i diputats.

Però el que més em desconcerta del seu raonament és la creença paternalista que el votant del PSC és idiota. Creure que convertiran a l'independentisme els "no nacionalistes" perquè han tingut el detall d'elegir un dels seus com a president del país és creure que són burros. I és evident que no ho són pas més que jo, que ell o qui sigui. Imagino que entre els votants no nacionalistes hi haurà de tot, com a tot arreu. D'altra banda, també em sorprèn l'ús de l'expressió "no nacionalista". Qui són, aquests? Vols dir, Vendrell, que no t'estàs referint als "no nacionalistes catalans"? Perquè t'asseguro que, fins ara, tota la gent que s'identifica com a no nacionalista la veig molt apassionada defensant la nació espanyola i tota la seva simbologia. Són aquests, els que han d'experimentar la conversió a l'independentisme? I tot només perquè heu fet Montilla president?

Si algun dia decideixen esdevenir independentistes no ho faran pas perquè estiguin agraïts per haver fet president Montilla, sinó perquè hi arribaran per convicció personal. Tan curts de gambals els creus?

Bé, potser m'equivoco i resulta que en Vendrell ha descobert la drecera per a la independència de Catalunya que a ningú no se li havia ocorregut mai abans. Potser podríem fer l'Albert Ribera president, que encara és més no nacionalista, a veure si hi ha sort i podem ser independents demà mateix. O en Piqué, que potser també veu la llum i es converteix i és finalment Rajoy qui acaba canviant la Constitució perquè inclogui el dret a l'autodeterminació.

No fem riure. La independència d'un país és una cosa molt seriosa, i la de Catalunya és, a sobre, enormement difícil i complicada. No fem invents del TBO. El camí cap a la plena sobirania de Catalunya és un camí que no té dreceres, o les poques que ha tingut (el 1931, per exemple) no les hem sabut aprofitar. I aleshores manava ERC, per cert. El totoresisme (o tot o res!) ha fet molt de mal a Catalunya, perquè generalment ens hem quedat amb el res i mai amb el tot. I els altres fa dècades que ens han calat, i no em vull ni imaginar el panxot de riure que s'hauran fet llegint la frase que encapçala aquesta entrada. M'entra vergonya aliena només de pensar-hi.

 
Escrit per krls el dia 22.2.07 | Enllaç permanent |


8 Comentaris:


At dijous, 22 febrer, 2007, Blogger Narcís Sastre i Fulcarà

Dubto que Vendrell i companyia es creguin les seves pròpies paraules. Portar el PSC al terreny del sobiranisme? Santa innocència, si és que n'hi ha, d'innocència en els actes d'Esquerra.

 

At divendres, 23 febrer, 2007, Anonymous Jaume

Benvolgut Carles, discrepo una mica. Per mi, no és que Vendrell pensi que el votant del PSC és idiota; més aviat sembla que està fermament convençut que qui és idiota és el votant d'Esquerra, i per aixó diu el que diu i fa el que fa.

 

At divendres, 23 febrer, 2007, Blogger Lluís

Bones, Carles.

On puc trobar la frase aquesta que dius que ha dit el Vendrell? O, si no es troba escrita enlloc, on em podries dir que l'has sentida (de la seva boca, vull dir)?

 

At divendres, 23 febrer, 2007, Blogger krls

Hola Lluís, ho vaig llegir ahir al diari digital "El Debat", del qual vaig fer un copia i enganxa de la frase literal que ells publicaven entre cometes.

 

At divendres, 23 febrer, 2007, Blogger Lluís

Em podries pasar l'enllaç de la noticia? Sento ser pesat, però és que jo no la trobo (normal si es va publicar ahir) i m'agradaria veure què és exactament el que va dir en Vendrell.

 

At divendres, 23 febrer, 2007, Blogger krls

Lluís, l'enllaç de la notícia és aquest: http://www.eldebat.cat/cat/viewer.php?IDN=5827

 

At divendres, 23 febrer, 2007, Blogger Lluís

Merci, Carles. Una frase molt dissortada en un text plenament lluït. Els qui vivim a l'area metropolitana de Barcelona i som de pares immigrants podem veure fàcilment que els arguments que exposa Vendrell en aquest article no son cap tonteria: realment, fent nacionalisme a base de referències mítiques al temps que es financia l'escola d'elit privada amb els diners de tots (és a dir, el que porta 23 anys fent CiU) només aconseguiràs que els milions de persones que viuen a l'area metropolitana de Barcelona identifiquin el nacionalisme català amb la burgesia i, en general, amb tot allò que va contra els seus interessos. És a dir, el joc al que històricament han jugat, per raons diferents, PSC i CiU. No crec que sigui raonable demanar que ERC es mogui en els mateixos paràmetres.

Per cert, molt encertada una de les reflexions finals:

"Fins i tot som conscients que hi ha persones que consideren que som al govern pel càrrec. Si fóssim al govern per això hauríem pactat amb CiU, que ens n'oferia més."

 

At dilluns, 26 febrer, 2007, Blogger krls

Hola Lluís, em queixo sobretot de la simplesa de l'anàlisi.
CiU no ha finançat l'escola d'elit privada, perquè aquesta (si és veritablement d'elit) no ha estat mai concertada. Suposo que et deus referir a escoles com el col·legi Alemany on Montilla porta els seus fills. Les paguen els pares, no l'administració. És rotundament falsa i interessada aquesta afirmació i, per tant, la conclusió que se'n deriva també.
A més, mai no he cregut que la gent de la zona metropolitana sigui més curta de gambals que els que no en som, o que ser fill de la immigració et doni drets o te'n tregui més que als que no ho són. No barregis els fonaments mítics de tot nacionalisme (o de tota ideologia, perquè els mites del socialisme i el comunisme també existeixen) amb la gestió i el govern. Els catalans hem mantingut el sentiment nacional durant els períodes que no hem tingut ni capacitat de gestió ni cap mena de poder. Potser tu ets de l'opinió que no cal sentiment nacional per esdevenir nació, però discrepo rotundament. Ho respecto, però això no funciona: posa'm un sol exemple en què això hagi estat així. No oblidis que, agradi o no, l'origen del catalanisme és el que és i naturalment això no canviarà. I té una forta base cultural i lingüística (per això pot resistir proves com la de no tenir poder), i encara que ha d'evolucionar és evident que no pot perdre aquests referents.
Ep, i t'ho dic jo que també podria parlar en primera persona com a producte de la immigració. No sou només els fills que viviu a la zona metropolitana els que teniu dret a crear discurs; la meva àvia materna era de Jaén i tinc una visió molt diferent de la teva sobre les percepcions dels descendents de la immigració. Bàsicament crec que no seran ni deixaran de ser catalanistes pel que els pugui dir la propaganda socialista que ha estat intoxicant durant més de tres dècades. La gent pensa per si mateixa i arriba a les seves pròpies conclusions, i això és el que el raonament d'en Vendrell no té en compte. De vegades penso que ell encara creu que la immigració espanyola és aquella dels anys cinquanta i seixanta que arribava aquí amb molt poca formació escolar, i que la calia "arrossegar" cap a determinades posicions. Això encara ho creu el PSC. Quan us adonareu que són tan catalans com la resta, i que cal analitzar-los com a part de la catalanitat? És al PSC al qual això no interessa!
I sobre la frase final: jo critico bàsicament l'intent d'exterminar Convergència; i si canvies "som al govern pel càrrec" per "som al govern per carregar-nos CiU" veuràs com la reflexió d'en Vendrell ja no s'aguanta.
Lamento discutir de coses profundes i llargues en tan poc espai i disposant de tan poc de temps. Espero en els propers mesos poder anar-m'hi dedicant, perquè si nó queden coses massa soltes i penjades, i corren el risc de la mala interpretació. En fi, continuarem l'e-xerrada.

 

Publica un comentari

~ Inici