07 febrer 2007
L'inacceptable tracte que Renfe dóna a Girona
S'ha iniciat la campanya per exigir a l'Estat espanyol i a la companyia pública Renfe un canvi radical en el servei que teòricament presten a Catalunya. En primer lloc, la reclamació del traspàs urgent dels serveis de rodalies i regionals de Renfe a la Generalitat: vista la penosa gestió dels governs socialistes i populars que n'han tingut la responsabilitat, i vista, en canvi, l'excel·lent gestió del govern de CiU en els Ferrocarrils de la Generalitat, no hi ha color sobre qui sap i qui no sap gestionar el servei de tren. No és cap garantia que l'actual Generalitat estigui en condicions de demostrar-ho, però almenys tindrem els trens sota el control directe del nostre Parlament. En segon lloc, l'exigència (no és un prec, ni una súplica, que és l'estil del tripartit per tal de no molestar gaire Zapatero) que l'actual servei funcioni dignament. Vol dir, doncs, que els preus dels bitllets no poden ser superiors als que paga Madrid (perquè ara ho són), i vol dir que la inversió de l'Estat ha de ser la mateixa, en proporció, que a Madrid (perquè ara no ho és). I vol dir que el servei, per damunt de tot, ha de funcionar i ha de ser impecable. Ja n'hi ha prou de fer perdre el temps dels catalans, de col·lapsar les carreteres amb gent tipa dels retards del ferrocarril.
A Girona ho patim des de fa anys. Patim la incompetència de Renfe davant la indolència dels nostres poders locals. Heu sentit mai algú de l'Ajuntament queixar-se als seus amics de Barcelona o de Madrid perquè el tren que dóna servei als ciutadans de Girona és literalment una pena? Els heu sentit queixar-se que al Catalunya Expréss no hi poden accedir les persones amb dificultats de mobilitat? O que els combois solen anar a rebentar a les hores punta? O que quan és època turística hi ha una pèssima previsió de l'ocupació? Jo no. No he vist mai ni l'alcaldessa ni cap dels altres líders polítics del tripartit mobilitzar-se per defensar els interessos dels gironins i les gironines que agafen cada dia el tren o que no l'agafen perquè ja no se'n fien. Els he vist aquest vespre fent un gran discurs sobre com és important que reduïm un petit percentatge en la pressió de l'aigua per contribuir al sosteniment del planeta (això sí que toca parlar a l'Ajuntament, però la salut del català continua essent una matèria que Girona es veu que no n'ha de fer res...), però no els he vist mai discursejant als seus companys de partit i socis de Governs sobre com és d'impresentable que la Girona del segle XXI tingui una gestió ferroviària del segle XIX.
Parlem de qualitat de vida? Doncs això és qualitat de vida: que els trens arribin a l'hora, que puguis anar assegut tranquil·lament en la teva plaça, que tothom pugui accedir als vagons sense fer cap sobreesforç i independentment de la seva capacitat de moure's, que hi hagi horaris moderns i adequats a la nova realitat social (que de fet ja no és tan nova sinó que fa almenys una dècada que ja la coneixem). Això és qualitat de vida. I ara mateix, aquest indicador ens està fallant greument.
Ens cal un ajuntament que no tingui por a molestar els Governs de Barcelona i de Madrid per defensar els interessos dels Gironins. Ens cal una alcaldia exercida amb valentia i que no accepti l'estratègia de l'anar fent que demanen des de Madrid i Barcelona. A Girona volem trens que funcionin, i la gent hi té tot el dret, i si no funcionen hem de molestar a qui convingui per aconseguir-ho. Es diguin Nadals o es digui Magdalena Álvarez. No s'hi val que perquè siguin del mateix partit els haguem de fer el favor de renunciar a la defensa dels interessos dels gironins.

 
Escrit per krls el dia 7.2.07 | Enllaç permanent |


1 Comentaris:


At divendres, 09 febrer, 2007, Blogger xtomasbl

Totalment d'acord amb tu Carles, per bé que permet-me fer una matització:

La crisi de RENFE (i també l'ADIF, no ho hem d'oblidar) no només és a les terres gironines, sinó també a ponent, Tarragona i les Terres de l'Ebre.

Recentment, precisament el teu company de grup Carles Sala, es queixava en el seu bloc pel mateix motiu, per bé que les problemàtiques a Girona i Tarragona són diferents.

A Girona, el problema s'accentua amb la manca de capacitat (oferta de places) especialment als serveis Regionals i Grans Línies (una província i ciutat especialment mal comunicada amb els serveis de llarg i mig recorregut) i més encara, de saturació del corredor entre Barcelona i la frontera francesa.

Cap al sud en canvi, el problema ve donat no tant per la saturació, sinó per la manca d'oferta de places disponibles.

 

Publica un comentari

~ Inici