- "Davant la possibilitat que el Tribunal Constitucional declari nuls alguns articles de l'Estatut vigent o, simplement, en declari una interpretació restrictiva, que seria del tot contrària al contingut de les al·legacions dels lletrats de la cambra catalana,
- davant d'aquesta eventualitat, el Parlament de Catalunya manifesta la necessitat de contemplar sense excepció totes les sortides democràtiques i pacífiques que puguin satisfer millor les legítimes aspiracions d'autogovern de Catalunya, inclosa l'exercici efectiu en referèndum del dret a l'autodeterminació del poble de Catalunya, d'acord amb les reiterades resolucions en aquest sentit d'aquest Parlament, per poder fer efectiu el dre democràtic a decidir sobre la constitució d'un Estat propi en el si de la Unió Europea.
- Per aquest motiu, insta al Govern de la Generalitat a emprendre les actuacions necessàries per tal de facilitar i promoure el reconeixement del dret dels pobles a conservar i desenvolupar llur identitat, establert a l'article 4.2 de l'Estatut d'Autonomia"
Us demano una reflexió honesta i no partidista dels dos redactats, i que us respongeu íntimament a les qüestions que us plantejo. La moció d'ERC, tal com està redactada, buscava el vot contrari de CiU i a més converteix l'anècdota en allò rellevant que condiciona el dret a la sobirania. És a dir, per no retirar l'al·lusió al pacte de la Moncloa sacrifiquen un dret major, que com a partit que un dia havia estat independentista haurien hagut de considerar com un bé major.
At divendres, 30 març, 2007, 
Jordi Eduard
Benvolgut Carles, i aquest comentari teu:
"És a dir, per no retirar l'al·lusió al pacte de la Moncloa sacrifiquen un dret major, que com a partit que un dia havia estat independentista haurien hagut de considerar com un bé major."
no el consideres partidista i trist? Un partit que un dia havia estat independentista? És que Esquerra ha renunciat a l'independentisme? -agraïria una resposta sincera, no consignista- Es que CiU ha abraçat apassionadament l'independentisme? No creus que amb aquestes paraules plenes de demagògia contribueixes a fer més difícil l'assoliment de la llibertat nacional?
En fi, trist molt trist l'episodi viscut, i no només per part d'Esquerra.
At divendres, 30 març, 2007, krls
Benvolgut Jordi,
El meu comentari és conseqüència directa dels fets, no de les proclames teòriques. Objectivament, la proposta de CiU era positiva i permetia avançar en una línia sobiranista. En canvi, la d'ERC tenia una dosi indiscutible de mala bava contra CiU, i això és un senyal que no es volia l'entesa. Digues quina part de la proposta de CiU contenia cap element d'humiliació o de crítica a ERC. Cap ni una. Si ERC hagués volgut que hagués prevalgut allò important (referèndum i parlar d'Estat propi dins la UE), i per tant s'hagués comportat com una formació independentista, no li hauria importat suprimir de la seva proposta la referència ofensiva cap a CiU. Les meves paraules no són demagògia: dic que ERC ha tingut a les seves mans comprometre el Parlament en una via sobiranista, i no ho ha aprofitat. A nosaltres no se'ns pot demanar que votem una proposta que ens ofèn i que ens humilia (això s'entén, oi?).
Per això parlo que ERC ha renunciat a l'independentisme. CiU no s'ha definit mai com a independentista, però sí que en els seus Estatuts i en la seva acció és partidària del dret a l'autodeterminació: totes les vegades que el Parlament va proposar una moció en aquest sentit, CiU hi ha votat a favor (i la primera vegada que el Parlament va aprovar-ho, la proposta va partir de CiU, que aleshores tenia majoria absoluta).
La llibertat nacional s'ha fet molt difícil després que Esquerra decidís fer president una persona espanyolista, de baix nivell, que va perdre clamorosament unes eleccions. L'aposta partidista d'Esquerra és la que ens impedeix avançar cap a llibertat nacional. És el que hi ha i el que hi haurà durant molt de temps, segons va anunciar dimecres en Carod-Rovira. A nosaltres ens toca estar a l'oposició, de manera que quan passem balanç dels avenços o reculades en el procés nacional haurem de demanar comptes a ERC, no pas a CiU.
Però comparteixo amb tu un sentiment de tristesa, i lamento que algú decidís obrir aquest meló d'una forma tan insensata i irresponsable com ho féu Vendrell en la inefable calçotada. Aquests dies penso que hem passat dels calçots als calçaces...
la meva opinió honesta i no partidista és que CiU hauria d'haver pogut votar la proposta d'ERC i ERC votar la de CiU. Sembla mentida que no s'adonin que no posant-se d'acord hi perd ERC i CiU.