25 març 2007
Dies nefastos per a la llibertat d'expressió
El cas Bolaño ens ha recordat la precarietat de l'exercici de la llibertat d'expressió des que en aquest país mana el Tripartit Socialista de Catalunya. Un amenaçador que fa de director de Comunicació del President converteix la seva oficina en un negociat d'amenaces a periodistes i mitjans. Hauria de plegar o hauria de ser cessat, i més després que el Col·legi de Periodistes ha estat ben clar: l'actuació de Bolaño és incompatible amb l'exercici del càrrec. És lamentable que Bolaño continuï en la nòmina del Govern de Catalunya.

Però el Tripartit Socialista de Catalunya no és l'única amenaça a la llibertat d'expressió a la premsa. El PP també s'hi ha apuntat anunciant un delirant boicot a un grup de comunicació, Prisa, perquè el seu propietari va gosar criticar-los de forma oberta. S'estigui o no amb les paraules de Polanco, i s'estigui o no d'acord amb la línia editorial dels mitjans d'aquest grup --que l'adopten des de la seva llibertat d'expressió-- el que és evident és que el PP ha perdut la xaveta. O el PP no hi entén res de democràcia, o, el que és pitjor, pensa que aquesta democràcia no li convé. Perquè si no és des d'alguna d'aquestes dues premisses no s'entén que es decreti un boicot oficial, solemne, a un grup de comunicació: és a dir, des dels periodistes que truquen per demanar declaracions fins a les agències de publicitat.

Accepto les campanyes de protesta contra el que sigui: una editorial, una línia informativa, etc. Forma part, també, de la llibertat d'expressió. Ho van fer temps enrere un grup de gent d'ERC a Madrid quan es van encadenar davant la COPE. No m'agraden aquests tipus d'accions dirigides tan directament a un mitjà de comunicació, però les accepto perquè és el joc de la democràcia. Ara bé, un boicot a un grup de comunicació és quelcom inacceptable. El PP confon les coses. Prisa té una línia netament crítica amb el PP, és cert. Però no només no trepitja cap dret de ningú sinó que exerceix el dret a tenir opinió. Res més. En canvi, el PP no planteja una crítica en resposta a aquesta actitud sinó, senzillament, l'anorreació de tot el grup. El PP té tot el dret a expressar el seu enuig davant de tot allò que no li agradi, però decretar un boicot és lesionar l'exercici de la llibertat d'expressió, i això no és democràtic. No estem en una situació de desampara: el PP pot recórrer a tribunals i a la legislació per trobar empara si considera que Prisa trepitja algun dret.

Passem una mala època. A la política espanyola es nota que li falta una força política com CiU, malgrat que a Catalunya hi hagi qui intenti foragitar-nos del paisatge perquè els fem nosa. La sort de Catalunya és que les posicions de centre, moderades en les formes --que no en les conviccions--, amb portes obertes a esquerra i dreta de l'espectre polític, estan ben representades: de fet, som l'opció preferida per la majoria dels catalans, malgrat que el Tripartit Socialista faci veure que això no té importància.

 
Escrit per krls el dia 25.3.07 | Enllaç permanent |


0 Comentaris:


Publica un comentari

~ Inici