En Narcís al·ludeix, ara, al sobiranista desconcertat. Però el desconcert existeix des de fa temps, no és nou: imagineu-vos el desconcert que senten molts catalans que no entenen la decisió d'Esquerra de fer president el perdedor de les eleccions, que a més és espanyolista. La política catalana fa temps que pateix sotragades no desitjades, però cap d'elles té en el seu origen CiU. I això no és irrellevant.
El company diputat Albert Batalla també parla de la qüestió en el seu bloc, i us en recomano la lectura.
At dissabte, 31 març, 2007, 
Jordi Eduard
Pregunta retòrica de la setmana: com es definiria nacionalment el pensament polític d'en Duran i Lleida? Sobiranisme espanyolista? Ens queixem d'un president espanyolista i hauríem de votar una coalició que literalment i en boca del seu secretari general defensa que "CiU mai s'ha definit per aquesta línia -l'independentisme-"
I encara parleu de sobiranistes desconcertats? Siusplau, treballem més per la unitat de l'independentisme i menys en la destrucció de l'adversari. Gràcies.
At diumenge, 01 abril, 2007, 
Diego Sola
Benvolgut Carles.
Estic molt d'acord amb la valoració d'en Batalla al seu bloc i amb el que tu exposes: la política catalana viu en un desconcert continu, però ben cert és que en cap cas el desconcert té origen en CiU que ara com ara és l'única que pot salvar això. Com tu bé comentaves fa uns dies -en relació a l'afer Bolaño però que és perfectament extensible a la situació general del país-: "això només ho pot aturar CiU". Ben vist. Realment és així.
De manera que no puc entendre el posicionament del Narcís Sastre i només ens queda, en unes properes eleccions, tornar a apel?lar al sobiranista indecís (o desconcertat, però desconcertat amb ERC) perquè voti a CiU, tal com tu vas fer a les passades nacionals. I s'haurà de tornar a fer perquè quedarà més clar que mai que ara Catalunya només té a CiU per a defensar-la.
Salut.
Podem afegir-hi el sobiranista ras-le-bol, el pensament del qual molt bé resumeix Enric Vila.
M.