25 març 2007
Lluís Llach, Girona i la seva retirada
Lluís Llach és un dels puntals de la cultura catalana contemporània. No en tinc cap dubte. L'he seguit molts d'anys, sobretot quan venia per Fires de Girona al Teatre Municipal: no hi fallava mai. El recordo, vibrant, aquell any al camp del Barça en l'acte del Som una Nació. I en una ocasió que jo corria per Calais fent un reportatge, al gener o febrer, em vaig trobar amb cartells que anunciaven el concert de Llach per aquell mateix vespre; vaig comprar una entrada i hi vaig anar. La sala era plena a rebentar i em va sorprendre com una gran part del públic repetia la lletra de les seves cançons més cèlebres. Aquella nit vaig perdre el darrer ferry que m'havia de retornar a Anglaterra, on aleshores jo em trobava, i em vaig haver de quedar a la terminal passant l'estona amb els sans-abri que s'hi refugiaven de la cruesa dels hiverns al canal de la Mànega.

Però no he anat a Verges ni tampoc he fet cap intent d'anar-hi. Si us he de dir la veritat, tot el show que s'ha muntat a l'entorn del seu comiat no m'ha agradat. Crec que se'l podia haver estalviat i que una retirada més discreta hauria escaigut millor a la seva brillant biografia. Em vaig alegrar molt quan va anunciar que havia triat Verges per al seu darrer concert, perquè el poble i l'Empordà sencer són elements fonamentals de la seva vida i de la seva obra, i me'ls sento propers. Però, de tot cor i sense voler ofendre ningú, aquest "anar-se enretirant" m'ha semblat un pèl excedit i no m'ha complagut. Encara que allò políticament correcte seria, avui, escriure una hagiografia de l'artista.

Sempre recorreré a les seves cançons, sobretot les dels discos que per una raó o altra --objectiva, per la seva qualitat indiscutible, o subvjectiva, per les evocacions personals-- figuren en la meva llista d'èxits. Viatge a Ítaca, per descomptat, i Campanades a Morts. O el Verges 50. O el seu directe a l'Olympia. O el memorable Barcelona, gener del 76. Això és inesborrable i penso que amb el pas del temps va adquirint encara més valor.

Espero que no abandoni el contacte amb el públic, per més que hagi decidit deixar el format dels concerts. Però allò que de veritat m'interessa de cara al futur és que es creïn les condicions perquè apareguin nous creadors; condicions lingüístiques i de mercat que afavoreixin el treball d'aquells joves talents que prenen el relleu d'allò que gent com Lluís Llach han creat, de forma magistral, sense tenir els recursos i les possibilitats tècniques i professionals d'avui.

 
Escrit per krls el dia 25.3.07 | Enllaç permanent |


1 Comentaris:


At dilluns, 26 març, 2007, Blogger Llunix

No és un anar-se'n enretirant. És un voltar tots els pobles de Catalunya per despedir-se un a un dels seus incondicionals fans. El problema és que la gent s'ha adormit i s'ha despertat quan ha anat a Verges. Crec que se li poden dir moltes coses a en Llach... moltes excepte "Divo". No ha sigut culpa seva (causa seva si, però no culpa).

El que si que es podría fer crítica contundent, és com els mitjans de comunicació satèlits al tripartit han trasgiversat el que va passar en els minuts previs al concert. On la classe política, i en especial el Sr. Montilla, van rebre una esbroncada (xiulada) sense precedents amb crits de fora Montilla. Revisa el vídeo de TV3 i n'hi ha per acomiadar en Toni Puntí (indignant i ofensiu). I llegir el Periòdico l'endemà feia farum (com si fos culpa de l'Artur Mas). Mare meva.

Amb apreci,

Lluis F. Un que estava a Verges.

 

Publica un comentari

~ Inici