11 març 2007
Tripartit socialista, aposta estratègica d'ERC
La premsa d'avui ens ofereix les interessants declaracions de dos dels pesos pesants d'ERC, Carod-Rovira i Xavier Vendrell, a partir de les quals se n'extreu la conformació d'allò que CiU ve dient: Esquerra ha fet una aposta estratègica perquè a Catalunya hi hagi governs socialistes. El conseller de la vicepresidència i president d'ERC afirma en una entrevista a La Vanguardia que "el tripartit és l'aposta necessària per al futur de Catalunya". A banda de concloure que tanta importància ja es devia haver observat abans de les eleccions del 1 de novembre, la frase revela el fins a on vol dur Esquerra el seu compromís amb el PSC. Vincular el "futur de Catalunya" a aquesta fórmula de pacte polític diu molt sobre el disseny del repartiment del poder pel qual aposten, i és evident que la fórmula tendirà a repetir-se a tantes institucions com faci falta, perquè un partit que estimi Catalunya i cregui que el seu futur depèn del Tripartit no me l'imagino capaç de contradir-se. El Tripartit ja no és un pacte, és el nom d'un nou partit polític. I un partit polític socialista, com bé declara Xavier Vendrell en una entrevista a televisions locals que recull el diari digital El Debat: ?les tres formacions polítiques, PSC, ICV i ERC, som socialistes?. Per tant, més elements de cohesió ideològica i estratègica que avalen la fórmula del Tripartit Socialista de Catalunya.

I bé, així les coses a CiU li toca jugar un rol fonamental en la política catalana. És el rol de l'alternativa política i democràtica, el rol de la pluralitat del nostre sistema polític si no volem que quedi segrestat per una lògica totalitària (vull dir que la totalitat de les institucions estigui en mans del mateix partit polític), el rol de la garantia de país equilibrat i lluny de la temptació sectària.

Els votants tradicionals d'Esquerra tindran una responsabilitat històrica en les eleccions del 27 de maig vinent, i crec que aquesta convicció ja la tenen molts d'ells que passen balanç dels primers 100 dies del Tripartit. La gent que cregui, com Carod Rovira, que "el tripartit és l'aposta necessària per Catalunya" i com Vendrell, que "les tres formacions som socialistes", té una fórmula perfecta i molt ben cohesionada. Han trobat el seu sant graal perquè d'una vegada siguem independents (perquè ho serem, veritat senyor Carod?). Però la gent que consideri que a Catalunya hi ha d'haver pluralitat, alternança, equilibri, veus crítiques que tinguin força i pes institucional, només podrà votar CiU. Gent que consideri que la democràcia i el progrés social i nacional són sistemes i objectius polítics que necessiten, que exigeixen, el concurs de tota la societat sense exclusions perverses. Només amb Tripartit no es fa democràcia, ni nacional ni local. Un sistema polític modern, europeu, de futur, no pot basar-se en anàlisis i estratègies del marxisme més tronat i retrògrada. Una Catalunya sotmesa al corró esclafant del Tripartit és una Catalunya menys lliure i més allunyada de la independència, perquè la fa enormement depenent de la sort i els refredats dels partits polítics que integren aquest nou politburó.

No hi ha res en el panorama polític del país que garanteixi millor que CiU l'alternativa, la pluralitat. CiU és una vacuna contra la intolerància, contra l'uniformisme. Carod i Vendrell han parlat clar i és d'agrair, perquè d'aquesta manera els seus votants també tindran clar què significa a partir d'ara dipositar la confiança electoral en Esquerra: més tripartit i més socialisme.

 
Escrit per krls el dia 11.3.07 | Enllaç permanent |


0 Comentaris:


Publica un comentari

~ Inici