28 maig 2007
Per què hi ha tanta abstenció?
Fa dies que parlem de l'abstenció. Pensava que hi hauria més participació però em vaig equivocar: les dades de la ciutat de Girona són preocupants, i ens obliguen a reflexionar sobre les raons que ho podrien explicar. He de dir, d'entrada, que no sóc partidari de criminalitzar l'abstencionista: és una de les opcions legítimes del sistema democràtic. Ara bé, l'opció de la no-opció no és la desitjable, ni la defensable: si la portem a l'extrem, ens quedem sense sistema. I el sistema democràtic de representació no té, ara per ara, cap competidor solvent i fiable.
En conseqüència, els qui creiem que no hi ha alternativa al sistema actual --que no vol dir que renunciem a millorar-lo-- tenim la necessitat de demanar a la gent que vagi a votar, d'incentivar-la per tal que aquest dret també sigui un deure. Però també hem de procurar que allò que fem com a polítics no fabriqui abstencionistes, i sobre això voldria fer una reflexió. Crec que va ser un error d'ERC --però també del PSC-- forçar les coses per, portant a l'extrem les possibilitats del sistema, alterar la voluntat popular que havia designat un guanyador nítid de les eleccions nacionals i un perdedor claríssim. L'un havia pujat de forma ostensible i l'altre havia baixat clamorosament.
Si, a més a més, la conseqüència d'aquella jugada acaba essent que hi ha un partit que tot i anar perdent suports acumula el poder a totes les institucions, s'acaba provocant l'avorriment, la fatiga i el desencís de bona part dels ciutadans que tenen la sensació que el seu vot no serveix per a res: el PSC sempre ens manarà, passi el que passi.
Tenim l'obligació moral i política de canviar la situació, o ens adrecem directament a un model de democràcia tutelada per un partit que cada cop acumula més poder, practica més clientelisme i controla la societat civil per tal que res no escapi del seu control. I canviar-ho serà possible si els partits que han contribuït a aquesta anomalia assumeixen la responsabilitat de corregir la direcció que prenen les coses i es disposen, ara mateix, a apedaçar.
"(...) potser
caldria que trenquéssim la rutina
fent algun gest desmesurat, alguna
sublimitat que capgirés la història"
(extret del poema "Ara mateix", de Miquel Martí i Pol)

 
Escrit per krls el dia 28.5.07 | Enllaç permanent |


1 Comentaris:


At dimarts, 29 maig, 2007, Blogger Narcís Sastre i Fulcarà

Al meu bloc, la meva opinió de tot plegat.

 

Publica un comentari

~ Inici