06 juny 2007
El convergenticidi
Ningú no pot dubtar, llevat que li fallin les neurones, que hi ha la intenció de fer neteja ètnica de convergents. Devem ser catalans de segona o de tercera categoria, perquè el definitivament nat Tripartit dels Socialistes de Catalunya s'entesta a excloure'ns de la vida pública del país. Allò que no els dóna la democràcia (és a dir, l'extinció de CiU) ho pretenen des de les casernes dels seus partits, i ja ningú no els aturarà fins que creguin que han arribat a la plenitud del seu propòsit.
Hi ha un convergenticidi en marxa, cosa que diu molt sobre la catadura moral i democràtica dels seus autors intel·lectuals i dels seus executors materials. No se'n sortiran, perquè la democràcia és molt més forta que tot això i perquè CiU ja ha demostrat repetidament que té una fortalesa major a la que imaginen, i la raó és ben senzilla: som demòcrates de naixement, i no pas sobrevinguts. Hem après la democràcia des del primer dia de la nostra existència, i no com d'altres que primer aprenen la dictadura del proletariat i després fan cursos accelerats de democràcia burgesa, per passar a ser, després, catedràtics --naturalment amb sou públic-- que imparteixen lliçons magistrals sobre la democràcia.

Això no distreu els convergenticides d'insistir en la seva estratègia, i el "pacte de la vergonya" (manllevant una afortunada expressió del company blocaire Narcís Sastre) n'és una mostra. Tant li fa si el matrimoni canònic a què s'han compromès els fundadors del TSC provoca infertilitat nacional: la cosa és tocar poder i exterminar tota opció alternativa.
D'això se'n diu democràcia orgànica, que és quelcom molt propi de règims que perpetren el control absolut de la societat.

Encara em demano quina mena d'independència volen alguns per a un país que cada dia el fan menys lliure. Serà la independència que té Veneçuela?

 
Escrit per krls el dia 6.6.07 | Enllaç permanent |


13 Comentaris:


At dimecres, 06 juny, 2007, Anonymous Xavier Mir

Benvolgut Carles,

jo només puc parlar per mi, que no sóc militant de cap partit, i el que dic és que no vull que CiU desaparegui, sinó que aposti per la plena sobirania. El projecte nacionalista de CiU ha topat amb un Estat espanyol que ja no permet més millores en autogovern. Si volem continuar hem d'apostar per un estat propi. Ningú no vol matar CiU, però com que no se sobiranitza ni que la matin, continuarà la seva agonia. Fixeu-vos que molta gent decebuda amb ERC ha anat a parar a les CUP o a l'abstenció abans que a CiU. El país necessita la plena sobirania. Quan podrem comptar amb vosaltres?

 

At dimecres, 06 juny, 2007, Anonymous Anònim

Que passa que vosaltres podeu pactar amb el PP quan us vagi be i ser uns patriotes i nosaltres no?

Esquerra no te dret arreplegar el
màxim poder polític que pugui?

Que ja no ens mamem el dit!!!

 

At dimecres, 06 juny, 2007, Blogger krls

Xavier Mir,
Gràcies pel to del teu comentari. Crec que les apostes estratègiques i ideològiques de cada partit són responsabilitat dels seus militants i dels seus votants, i que són només ells els que determinen el futur de l'organització. Voler provocar, des de fora, un viratge en una direcció determinada, forçant les situacions és molt poc respectuós. CiU és una formació nacionalista, plenament sobirana. El PSC no, però no obstant tota aquesta exigència per tal que esdevingui sobiranista es difumina i se'ls premia perquè... diuen que són d'esquerres! Això no cola, Xavier. Jo sóc sobiranista, no pas una comparsa de l'estratègia d'Esquerra.

 

At dimecres, 06 juny, 2007, Blogger krls

Anònim,
Quan parles "d'arreplegar tot el poder que pugui" ja delates la teva visió de la democràcia i del poder polític. ERC té tot el dret a fer el que li doni la gana, però pel que es veu a CiU li passeu factures mil vegades i al PSC-PSOE, que pacta amb el PP a Roses i vosaltres hi pacteu a Castelló, sempre per fer fora CiU, això li surt gratis total.
Sigues una mica més moderat i una mica més rigorós, i pensa que no pots anar per la vida sempre amb la mateixa monserga dels pactes amb el PP (que, per cert, mai van comportar entrar al govern ni a Catalunya ells ni a Espanya nosaltres).

 

At dimecres, 06 juny, 2007, Anonymous Anònim

Aquest genocidi convergent demostra la qualitat humana dels seus autors.
La pluralitat que es reflecteix en els resultats electorals queda aniquilada per purs pactes artificials i provincials.

Jm

 

At dimecres, 06 juny, 2007, Anonymous Anònim

Realment creus que tractant-nos d'assassins milloraràs les coses i afavoriràs una millor entesa entre Esquerra i CiU? Si us plau, m'agradaria que et disculpessis per haver fet parlat de convergenticidi com si fòssim uns assassins.

 

At dimecres, 06 juny, 2007, Blogger Carles TV

Exactament, convergenticidi. No hi ha volta de full. Els mou el ressentiment i l'odi vers Convergència. Però nosaltres som més i millors, mal els pesi.

 

At dimecres, 06 juny, 2007, Anonymous RsPont Major

Anònim,
Tens raó, "no us mameu tant el dit", però el PSC-PSOE encara menys. Heu agafat experiència de Govern, però no heu governat, perquè els Socialistes us han usurpat tot el poder pactat. Heu fet President una persona, i no pas per falta de respecte,que no arribo a identificar com el cap de la Generalitat de Catalunya. Amb això no vull fer-te emprenyar, sinó que reflexionis i no segueixis atiant aquesta guerra civil entre ERC i CiU. Nosaltres no som l'enemic!

 

At dimecres, 06 juny, 2007, Anonymous Anònim

L'anònim jerki ho ha definit plenament:
"Esquerra té dret a arreplegar tot el poder polític que pugui"

Són així, vils i traïdors al servei del PSOE, d'Espanya.

Però tranquils, el país us posarà al vostre lloc. De moment teniu un 11% dels vots i heu perdut entre un 40 i un 50% dels vots a: Barcelona, Girona, Lleida, Mataró, L'Hospitalet, Sabadell, Terrassa, Vilafranca, Vic, Berga, La Seu d'Urgell, Vilanova, etc...
Entre un 40 i un 50%!!
Vinga va nanos: A arreplegar, a arreplegar!!
Endavant Carles! Endavant CDC!

 

At dimecres, 06 juny, 2007, Anonymous Anònim

A l'anònim preocupat per les relacions CiU-ERC: deixa aquest rotllo perquè ja no cola. Això d'amenaçar dient "porteu-vos bé que si no vindrà l'home del sac i no pactarà amb vosaltres" ja està superat. No pateixis, que per acontentar ERC només hem de tenir bones relacions amb els vostres jefes del carrer Nicaragua, que ja s'encarregaran de dir-vos el que heu de fer.

 

At dimecres, 06 juny, 2007, Anonymous Anònim

Carles,

Enhorabona per l'article.Te'ns tota la raó. I ara, els tronats conservadors de les esquerres mes antiquades i totalitàries d'Europa, es queixen del tó.

Han estat 30 anys i estan encara difonent, amb diners públics, mentides, mitges veritats,propaganda barata, doctrinarisme antiquat, i nomes pel poder absolut que anhelen.

I ja es hora de parlar i escriure clar i català, Ens volen excloure totalment de tot arreu, quan no son ni majories, ni respecten els drets dels més votats i de les minories.

Però no s'en sortiran.Per les raons que has dit. I parlant clar, amb respecte però sense diplomàcies que no duen enlloc, ràpidament perdrant força, com ja està succeint amb Psc-psoe, ERC i ICV. I quan no sumin, sense dubtar, a tornar-lis la jugada.

Mentre ni pau ni treva.
I quan no sumin, que sapiguin, en pròpia pell, el que es la exclusio.

 

At dijous, 07 juny, 2007, Blogger tonibanez

Suposo que algun dia els llibres d'història hauran d'explicar aquesta fosca etapa del postpujolisme; hauran d'explicar les claus de la guerra civil entre CiU i ERC, els motius ocults d'aquest seguidisme botifler d'ERC el qual atorga al PSC tot el poder possible mentre la Catalunya amontillada s'espanyolitza cada cop més. Moltes coses hauran de ser explicades. Alguns parlen de convergenticidi. A mi només se m'acut remembrar la bíblica paràbola de Caïm i Abel. El pastor de cabres acaba occint el pagès. Manelic baixa de la muntanya... La gelosia, l'enveja, el ressentiment precipiten el fratricidi: "He mort Pujol, he mort Pujol..." voldrien cridar tots els manelics. Que no es facin il·lusions, perquè se'ls girarà la feina, que l'ombra de Pujol és ampla i allargada, que això d'aliar-se amb l'enemic (o amb el mateix diable) sempre porta males conseqüències. Jo encara guardo molta esperança: tard o d'hora, les coses cauen pel seu pes.

 

At divendres, 08 juny, 2007, Anonymous Marc

Benvolguts Carles i Xavier,
Jo aspiro a què el país sigui normal. I també entenc que és sinònim de nornalitat nacional que el país compti amb la dreta i l'esquerra pròpies, diferents a les espanyoles. L'objectiu d'ERC no ha de ser batre CiU, sino el PSC. De la mateixa manera que CiU no hauria de desmuntar ERC, sino el PP. Què hi dieu?

 

Publica un comentari

~ Inici