21 juny 2007
La música al carrer, per un dia
A Girona li falta animació, però avui podem convenir que ha estat l'excepció perquè la música ha ocupat el carrer. He tret el nas en diferents indrets de la ciutat on estaven programades actuacions, i en d'altres me les he trobat accidentalment. Els DJ del Pont de Pedra m'han impactat aquest matí quan anava a l'Ajuntament a entrar una documentació, i a la tarda he seguit actuacions que hi ha hagut a la Rambla, a la plaça dels Mercaders i a la Plaça Catalunya. N'hi ha hagut per a tots els gustos, per triar i remenar. No tothom ho gaudeix de la mateixa manera, però aquesta és la gràcia del dia internacional de la música. Segur que hi ha una música per a cada persona, fins i tot per aquelles --com creia, molt erròniament, Salvador Dalí-- per a les quals la música és una art menor. Jo no sé viure sense música, i encara que hi ha estils que em treuen de polleguera, sóc capaç de perdre'm en composicions de totes les èpoques, des del barroc fins a la música electrònica més radical. Em quedo amb el rock, el blues i el rock simfònic, però no faig fàstics a pràcticament res (i les excepcions són innegociables). La formació clàssica d'una banda de rock (dues guitarres, un baix, uns teclats i una bateria, per exemple) donen per molt i permet, fins i tot sense algun d'aquests elements, de fer coses extraordinàries i sensacionals. La música és una de les expressions humanes més encisadores, i si mai en teniu dubtes només cal que observeu l'obra de Beethoven i la seva perfecció creativa. Les meravelles de la humanitat? La música n'és la primera.

 
Escrit per krls el dia 21.6.07 | Enllaç permanent |


1 Comentaris:


At divendres, 22 juny, 2007, Anonymous Santa Eugènia dixit

Em pregunto quan gaudirem d'un veritable festival d'estiu insterdisciplinar a Girona i no haurem de patir l'avorrit i elitista festival de músiques religioses. Quantes entrades regalaran aquest any per que no es vegi buit?

 

Publica un comentari

~ Inici