01 juny 2007
Una nova era en la política gironina
La mateixa nit de les eleccions, veient que els resultats permetien articular un govern municipal al marge del PSC per primera vegada des del 1983, vaig anunciar la intenció de contactar amb Cristina Alsina, candidata a l'alcaldia per ERC, i Joan Olóriz, candidat a l'alcaldia per ICV. Aquesta setmana ens hem parlat, ens hem vist i hem intercanviat reflexions sobre la necessitat, l'oportunitat i la manera de construir un govern que, per primer cop en la democràcia, permetés l'alternança. És un procés de diàleg, no pas de negociació. Tant ERC com ICV encara formen part del govern de la ciutat amb el PSC, i a ningú no se li escapa que els socialistes podrien obtenir fàcilment una majoria política pactant en solitari amb un dels dos socis.
Però a Girona el canvi ja ha començat, i les coses ja no seran més com havien estat sota l'hegemonia del PSC. Tant Alsina com Olóriz han decidit no pactar en solitari amb el PSC, abocant l'Ajuntament a tres possibilitats: un govern tripartit convencional, un govern en solitari del PSC molt controlat per una oposició que tindria majoria absoluta, o un la formació d'un tripartit transversal amb CiU, l'opció que jo encapçalo. Això sol ja és un símptoma que les eleccions de diumenge passat van obrir una nova era en la política local. La prova definitiva la tenim en les converses que hem mantingut Alsina, Olóriz i jo mateix on explorem la via d'una possible aliança.
Acabi com acabi --i quan això passi en faré l'oportuna explicació i anàlisi-- crec que l'existència del diàleg és en si mateixa un element molt positiu, democràticament molt saludable. Fa anys que penso, des de molt abans de la meva dedicació a la política, que el millor que li pot passar a Girona és que el PSC estigui a l'oposició i la ciutat es governi a partir d'altres paràmetres, formes, estils, prioritats. Allò que justifica pactes en d'altres latituds (la necessitat de renovació) és, a Girona, més evident que mai.
(Continuarà).

 
Escrit per krls el dia 1.6.07 | Enllaç permanent |


1 Comentaris:


At dilluns, 04 juny, 2007, Anonymous Dani

Si molts polítics tinguessin la capacitat d'escoltar, de comunicar i d'encomanar optimisme que desprèn aquest bloc, d'altra manera anirien les coses...
És clar que la majoria d'ells no sap què és un bloc... o no els importa.
Endavant, Carles!

 

Publica un comentari

~ Inici