30 juliol 2007
L'anestèsia socialista progressa
Barcelona ha conegut el pitjor accident elèctric de la seva història recent però ningú no ha dimitit i el president del nostre país s'ha pres el seu temps abans de sortir a demanar explicacions. Fa un any, l'aeroport de Barcelona va viure la pitjor situació de la seva història, però tampoc no va plegar ningú. Els trens continuen perjudicant el país i els seus habitants i visitants, però ens hem de sentir a dir per boca d'una militant socialista i companya de gabinet de militants del PSC, que aquí serem l'enveja del món mundial pel que fa a les infraestructures. I no passa res: vull dir que no apareix ni un sol cartell amb un "nunca mais" o amb un "ja n'hi ha prou" o amb un "Catalunya lliure d'ineptes". Hi ha hagut una cassolada però amb sordina, perquè ja se sap que quan manen els socialistes sempre es viu millor i les cassolades no existeixen. Fins i tot, en plena apagada, apareix el sondeig de l'inefable Centre d'Estudis d'Opinió tornant a repetir la mentida que els relators socialistes volen convertir en realitat: que en aquest país guanya el socialisme fins i tot quan perd. L'enquesta pren una base de votants majoritàriament socialista per dir que si se celebressin eleccions nacionals hi hauria una victòria del PSC. És la segona vegada, però ells van fent via perquè saben que tenen butlla gràcies a les crosses d'ERC i ICV, que li riuran les gràcies fins cinc minuts abans de les properes eleccions, en què faran veure que aporten algun toc de diferenciació.
Escrit per krls el dia 30.7.07 | Enllaç permanent |
4 Comentaris:
At dimarts, 31 juliol, 2007, Quim Curbet
Karl Kraus deia que l?anestesia és una ferida sense dolor i que, en canvi, la neurastènia és el dolor sense ferida. En aquest país vivim constantment entre dualitats com aquesta. Potser seria millor que ens dediquéssim a la medecina xinesa. Jo m?apunto al Tai-Chi. Si féssim prou colla podríem anar tots plegats a practicar-ho cada matí a la Devesa!
~ Inici
El president de la Yeneralitá (abans Generalitat), s'ha pres el seu temps, perquè va trucar a en Bolaño per preguntar-li "yara qué digo?". I pel que fa als socis de govern dels sociates, la meva opinió és que l'electorat d'ERC en concret, n'està bastant fins els pebrots de la direcció del partit. Les municipals a Barcelona (ERC última força política) sense anar més lluny, crec que són un reflexe del que els ve per endavant.
Salut!