07 juliol 2007
Zapatero engrandeix la seva figura d'impresentable
No sé com encara hi ha qui es desviu per un somriure del president espanyol. A mi em resulta tan plasta, tan poc creïble, tan fútil, tan mentider i tan impresentable que em faig creus del predicament que té en segons quins verals. Acaba de remodelar el Consell de Ministres just després del debat de política general en què, fidel a la seva tradició de triler polític, no va ni esmentar la seva decisió de remodelar l'executiu. Això se'n diu respecte a la democràcia: fas un debat per parlar de la situació política de l'Estat però t'oblides d'anunciar que ja has decidit fer canvis a l'equip que dirigeix la política. Si ho fes un altre --Aznar, per exemple-- no em sorprendria perquè almenys no em molestaria amb una retòrica buida i fastigosament hipòcrita sobre la democràcia i els interessos dels ciutadans. Però Zapatero és un socialista pur: explica el relat que li convé perquè sigui la realitat la que s'hi ajusti, i no a l'inrevés. I això a mi em cansa molt.
Ara ha fet canvis a determinats ministeris com si fossin la gran revolució pendent, però s'ha oblidat de canviar la ministra més inútil i més perjudicial pels catalans que fan servir el tren o que esperem les infraestructures amb més diligència, transparència i ambició. La ministra Álvarez i el seu mal caràcter proporcional a la seva inutilitat continuaran perjudicant-nos les nostres vides, mentre Zapatero somriu pagat d'autosatisfacció. I els gironins, que estem expectants davant l'obra del TAV i del tren convencional, hauríem aplaudit un relleu, em penso.
I el PSC continua al govern espanyol i al govern català, amb diputats a Madrid que voten coses diferents que els diputats a Catalunya, però com sempre --i gràcies a ERC-- això tampoc no té importància, els surt gratis.

 
Escrit per krls el dia 7.7.07 | Enllaç permanent |


4 Comentaris:


At dissabte, 07 juliol, 2007, Blogger edp

Això és el que ens tindriem que esforçar per fer evident, l'inclinació espanyolista del PSC des de que ha caigut en les mans de Montilla.

El que no sé que cony hi fan en el tripartit 2.0 son els d'ERC, del primer els varen fer fora, després de treura les castanyes del foc a ZP sense obtenir cap compensació per a Catalunya i ara formen part de l'executiu, fent president qui més va buurjar a Maragall per fer-los fora i com a rpincipal objectiu el desplegament d'aquell estatut que no volien i a més renunciant a l'aspecte identitari, en Carod i en Puigcercós han perdut el nord.

Ja seria l'hostia que en les properes Generals tornessim a recuperar els 16 ó 17 diputats a veure en que parlarien aquests (en Montillà?).

Salut i ?

 

At diumenge, 08 juliol, 2007, Anonymous Anònim

Grans laments des de Catalunya perquè la de Foment continua, però hem d'adonar-nos que això només pot voler dir una cosa: fa bé la seva feina. Sí, fa bé la seva feina. Forma part de la seva funció tots aquests desgavells que ens fan la vida impossible: retard del tgv? -- no tenen cap pressa perquè arribi a Europa i menys si ha de passar per Catalunya; fiasco de rodalies? -- no tenen cap intenció de gastar un euro més a Catalunya. Adonem-nos-en: com voleu que la canviïn si la de Foment és una eficient servidora de l'estratègia marcada pel de la Moncloa, estratègia que té un altre punt de suport (i sopor) en el president (o millor dit postsident) Montilla.

 

At diumenge, 08 juliol, 2007, Blogger Cromelnordic

Gràcies a ERC, no sempre. Almenys a Barcelona ens hem negat a repetir el tripartit. En tot cas, va ser CIU qui va pactar el Nou Estatut a esquenes nostres.

En tot cas, et puc assegurar que a mi també Zapatero em té molt decebut. I l'Aznar també... Personalment no m'agraden gens els polítics espanyols.

 

At dilluns, 09 juliol, 2007, Anonymous Anònim

El tripartit no repeteix a Barcelona (de moment, veurem què passa després de les generals) primer perquè aquest és el gran espot electoral de cara a tornar a enredar la mateixa gent de bona fe amb el missatge "no estem lligats per sempre als socialistes", segon per por de començar a pagar les conseqüències del mal govern de la ciutat: tants anys fent tripartit a l'ajuntament han de passar factura. També hi ha les ambicions personals del Portabella, però això em sembla tema menor.

La política espanyola és un fet, i no tenim més remei que jugar-hi, però no té sentit sentir-se decebut o enredat pels polítics espanyols, almenys des d'una posició nacionalista. En el cas d'Esquerra, però, ja entenc que hi ha alguna cosa de corasón partío :-)

Sr. Crom, si personalment no li agraden els polítics espanyols, com ho porta això del Montilla?

 

Publica un comentari

~ Inici