05 agost 2007
Dos articles i una reflexió als amics d'Esquerra
Us recomano dos articles que es publiquen a les planes del diari Avui en l'edició d'aquest diumenge, 5 d'agost. Es tracta de l'anàlisi que escriu el seu director, Vicent Sanchis, sota el títol "El PSC del gran poder" i l'opinió que hi publica Vicenç Villatoro amb el títol "Apagada socialista". Suposo que a hores d'ara els responsables d'aquestes situacions els importa ben poc l'origen de tot plegat --els uns, afavorits per les caramboles i les obsessions d'uns altres, enderiats a fer entrar el clau per la cabota-- i l'únic que els preocupa és com anar articulant allò que ells en diuen "el relat" de la cosa i com acabaran la cosa mateixa.
Adreço també una reflexió als amics d'Esquerra que es vanten d'haver aconseguit que el PSC hagués fet un suposat acte de sobirania envers el PSOE decidint pactar amb ells la Generalitat (no et fot: a canvi de la presidència i del control del país!). Aquests dies el país continua vivint la vergonya de col·lapses mai vistos: un servei de trens en ruïna, fallades elèctriques, autopistes inútils, obres a la N-II sense pressa... però el PSC ha estat l'únic partit català que no ha criticat la gestió que ha fet Renfe de la darrera crisi. Per què? Hi té alguna coseta a veure que els trens siguin gestionats pels socialistes? On és ara la famosa sobirania del PSC? Què els impedeix demanar la compareixeça de la ministra de Foment o en el seu cas la seva dimissió, per incompetent? Si són tan "valents" de desafiar el PSOE quan es tracta d'obtenir a canvi la presidència del país i controlar tots els seus ressorts, per què no ho són ara quan és evident que la gestió de Renfe és un desastre, una calamitat i un mal servei a Catalunya i els catalans? Què espera el PSC per tornar-nos a regalar un acte de sobirania envers el PSOE?
La sobirania del PSC no arriba enlloc. Només l'argumenten quan es tracta d'obtenir grans beneficis, per al PSC (i per al PSOE, naturalment). Quan es tracta de plantar-se en qüestions tan evidents, en la defensa de Catalunya però posant en qüestió la gestió dels seus companys de partit a l'Estat, això sí que no. Valents defensors del desplegament de l'Estatut!
Però, com ja vaig recordar l'altre dia, és el que em va dir un conegut meu d'Esquerra: "això és el que hi ha"...

 
Escrit per krls el dia 5.8.07 | Enllaç permanent |


1 Comentaris:


At dimecres, 08 agost, 2007, Blogger Cromelnordic

Potser sí que ERC ja hauria d'apretar l'accelerador d'un cop. Jo ja n'estic ben fart del tripartit i dels socialistes. Zapatero és una bona presa de pèl.

 

Publica un comentari

~ Inici